PERQUÈ JUNTS, HO PODEM TOT

Una gota, tota sola, tem que l'assequi el sol
però moltes, desperten la força incalculable de les ones.
I la petita guspira, que fàcilment se l'emporta el vent,
sap que, unida, conté l'escalf de la foguera que crema.
L'arbre aïllat resta a mercè de la tempesta,
tanmateix, si amb altres entrellaça ses branques,
esdevé un bosc sencer i robust, que protegeix.

Potser avui tinc por de la pròpia feblesa
però unida a la meva gent
m'encomano de la valentia, la dignitat i l'orgull de ser poble.
Perquè junts som la força de l'onada,
som caliu de la foguera,
som boscatge que empara.
Som poble que avança. Poble de castellers.
I, fent pinya, ho podem tot.