Molt original!
A més, has fet que em plantege si potser jo també siga una tortuga!

Que maco és començar un dia així!
Genial!

Ser mestressa de casa és una gran feinada que sovint no és reconeix... Solament cal llegir el teu relat i veure tot el que s'ha de fer per començar a atabalar-te...

Quan al cap i a la fi anem a treure el mateix riguent que plorant... per què fer-nos entristir?
M'ha agradat molt Josefina ^^

Que ben relatat cada moment!
M'ha agradat força aquest relat.

Trist però maco.

Sempre quedaran bons records...

Caminar per camins obscurs i tenebrosos? pel clar però amb horgigues que et pungen per tot el cos... NO! has triat el bon camí!

avant!

I és genial arribar a trobar a algú així; quan creus que tot ha canviat, i ja no t'agrada el que veus... per fi trobes allò que busques.

Les bones paraules no són res si no van acompanyades de fets...

Molt ben expressat l'escrit Aida! plasplas.gif

Sovint podem arribar a pensar que els unics que traguem conversa som nosaltres, i que aquells que estàn a l'altra banda, no tenen ganes de parlar (amb nosaltres). Imagine que serà un dels defectes de la comunicació a distància...

Ànims i molt bon relat Dani!

Aiss Aida! sovint la gent va molt a la seua bola sense adonar-se'n de que els demés necessiten ajuda... de debò; encara que tot sel's mostre davant dels seus nasos.

Molt bon relat, m'ha encantat!!
I ja ho saps tu també, ni Tom, ni altes hores de la nit! ni res! si cap "Joan" et mareja... ací estem!!

Bessos guapa!!

De les velles ferides se n'apren molt!!
Vaja molt bé xicona!!!

Bessos!

Un relat genial! cadascuna de les seus paraules fa el seu paper, i tots importants!

Escriu més Dani!!!

I quàntes voltes s'intentem enganyar a nosaltres mateix sabent que mai no no podem fer-ho...

Molt bon relat! :D

M'han encantat aquets dos poemes que has publicat. M'agrada el teu estil i ta forma d'expresar-te.

Simplement genial.
Segeuix així!