El teu llit

Un relat de: Bolet

El meu cos, relaxat i en un llit. Fa un sospir breu i fort, i els ulls comencen a explorar el sostre. Amb la pell vaig començar a sentir la suavitat dels llençols i la seva textura que m'acaronava tot el cos. Vaig tancar les mans i vaig fer força amb els punys per alliberar la tensió del moment. Vaig girar el cap a la dreta per trobar-me els teus ulls mirant-me amb tendresa i emoció, semblava que no podia ser real però tornàvem a ser en el mateix llit. La distància dels nostres cossos, esborrada i traslladada a un núvol de màgia que era el teu llit. Vas acostar els llavis a la meva orella i vas xiuxiuejar un "t'estime". Vaig flexionar les cames i vaig mirar cap a tu mentre un calfred em recorria tot el cos per la paraula i que em posava la pell de gallina.

La llum de la lluna il·luminava lleugerament el teu cos i podia veure els teus ulls plorant de l'emoció, una llàgrima et regalimava per la galta i jo te l'eixugava amb el dit polze mentre aprofitava el viatge per acariciar el teu rostre. Em miraves i em vas regalar un preciós somriure, jo vaig acostar els meus llavis tímidament i et vaig besar. Els nostres llavis en contacte, les nostres ànimes foses en una. Vaig atansar les meves mans per tocar-te la cara i guiar-te en l'etern petó que havia començat, un petó que es perllongaria fins l'infinit. Vaig acostar les cames nues cap a les teves i vas entrecreuar-les amb les meves, el desig i el plaer varen ajuntar-se i jo vaig acostar el meu cos. Vas allargar els braços cap a mi i em vas abraçar amb força cap a tu, jo mentrestant aprofitava la teva boca a cada instant.

Vaig acostar el meu sexe al teu, el temps va aturar-se i només existeixen els nostres cossos en un núvol enmig del firmament, enmig del no res. Aleshores una espiral de colors va començar a rodejar-me, va distreure totalment el moment. Un soroll que no entenia què era rodejava tot l'indret. Et vaig mirar per darrer cop als ulls i et vaig veure plorar, aquest cop de tristesa, semblava que tu sí entenies què passava. L'espiral va absorbir-me i el meu cos va col·lar-se cap a una llum blanca que s'acostava i m'enlluernava. Vaig obrir els ulls i vaig aixecar el meu cos del llit amb rapidesa. Respirava fortament, panteixant amb desesperació. Tornava a ser al meu llit, tot sol i amb la finestra oberta deixant que il·luminés el meu cos la llum de la lluna. Vaig tornar a jeure i vaig mirar el sostre que se'm queia a sobre... havia tornat a somiar amb tu, i les llàgrimes tornaven a sortir dels meus ulls.

Comentaris

  • precios![Ofensiu]
    ukola | 23-07-2007

    genial! és molt maco fas que el lector senti el mateix que el personatge.

  • Genial[Ofensiu]
    Roget | 10-07-2007 | Valoració: 10

    Un relat genial! cadascuna de les seus paraules fa el seu paper, i tots importants!

    Escriu més Dani!!!

  • Increible[Ofensiu]
    AuRy_22 | 08-07-2007 | Valoració: 10

    És preciós, fascinant m'he quedat sense paraules... un dels millors relats que he llegit mai. Crees un ambient íntim que et fa posar-te en la pell de l'home.
    Continua així!

  • el teu llit.[Ofensiu]
    sucdetaronja | 08-07-2007 | Valoració: 10

    molt tendre, i real? alguna cosa semblant... preciós.

    :*

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: