Tranquils, no és la fi del món, solament la de la nostra terra

Tranquils, no és la fi del món, solament la de la nostra terra. I és que ara ens espera continuar aquesta batalla que ja fa temps començàrem. No hem pogut desbancar l'adversari sinó fer-lo més forts alhora que, nosaltres, més febles.

I no vull imaginar-me com pot afectar quatre any més de manipulació informativa als mitjans públics de comunicació. Quatre anys d'un president Camps perfecte, que inagura col·legis, escoletes, hospitals, estacions de tren, carreteres i un infinit etcètera. I no, no se'n desfarem d'ell. Per contra hi haurà els rojos comunistas, aquests terroristes que solament que volen furtar-nos tot allò que és nostre, que no volen grans projectes, ni trasbassaments, ni camps de golf; en definitiva, volen arruinar-nos.
Què serà d'ací a quatre anys de mentides dia rere dia?

I una llengua cansada, cansada de parlar per tots i contra tots. Perquè no podem seguir amb una política contra la unitat lingüística; necessitem ajudes per donar-li al català el lloc on es mereix, un lloc d'igualtat. Simplement, perquè me l'estime, i forma part de mi mateixa.

Però no ens quedem simplement amb el català. Què serà dels col·lectius culturals després de quatre anys més de repressió. Sí, repressió. Muixeranguers, bastoners, correfocs... quedaran en un pla secundari, en el folklore de la Comunitat.

Però açò no s'acaba ací, ni molt menys. Ens esperen quatre anys d'abandonament dels mitjans públics de transport. Sí, de segur que encara es trobareu amb algun autobús que s'incèndia mentre fa el seu recorregut, o un tren que descarrila deixant quaranta-tres morts. Coses banals, oi? Al cap i a la fi, quí utilitza aquests mitjans?

I a més, aprendrem a conviure! A conviure amb els companys d'escola. Si sou trenta en una classe… bé, però si en sou quaranta molt millor! A més, hi ha barracons de sobra, bé, barracons… diguem-ho bé: aules prefabricades; que com deia un candidat del Partit Popular, fins i tot tenen aire acondicionant, i es pot donar classes perfectament. És clar! Endavant el negoci dels barracons!

I també conviureu amb la família. Sí, segur que no és podreu separar d'ella. Una casa? No! Es construiran un bon munt, sí. Vuitanta mil per ací, cinquanta mil per allà, i allí, al mig de la muntanya… setanta-quatre mil; però tingues-ho clar: cap no serà per a tu.

Mira, un gran projecte! Ací vindrà el Papa, ací es farà l'Americas's Cup, ací una Ciutat de les Arts i les Ciències, ara una Fórmula 1, que bé! Podré gaudir de totes i cadascuna d'estes coses, eh? Esperaré, ansiós, més i més grans projectes senyor president.

I sí, senyors, aquests són els quatre anys que ens esperen. Millor dit, la versió suau. Aquest cop el PP no ha estat elegit per uns pocs vots de més, no… té cinc diputats més dels que li calien per governar. L'esquerra? S'ha fotut un bon bac.

Però jo no pense quedar-me estés a terra. Em pense aixecar i amb tota la meua ràbia, amb tot el fàstic que em donen els feixistes, i amb tot el meu odi, pense lluitar dia a dia, més dur que mai, perquè estic fart de les vostres mentides, dels vostres numerets, del vostre victimisme, del vostre "todo lo hacemos bien". Perquè no, les coses no són pas així.

I el que més greu em sap és que potser la gent haja estat influenciada per aquest canal de propaganda electoral que és canal 9, i és ací quan m'imagine el que pot arribar a fer quatre anys més de manipulació informativa els quals, realment, em fan molta por. I és per açò, perquè no pense parar fins que sigueu vosaltres qui es foteu el gran bac. I és per açò perquè no pense fer ni un pas enrrere! Pense lluitar, lluitar, lluitar…