I quan tot és un infern

Un relat de: Roget

I quan la estupidesa dels demés t'ofega;
Agafa aire i camina.

I quan els comentaris t'omplen d'impotència;
prem els punys amb força i camina.

I quan els crits de la irracionalitat ho inunden tot;
tapa't els oits I camina.

I quan l'orgull dels grans t'obliga a callar;
tanca la boca i camina.

I quan la força dels grans et fa caure a terra;
Tranquil, alça't i camina.

I quan les paraules es claven ben endins;
Simplement plora i camina.

I quan aquells persones a les qui estimes
et diuen tot el que s'apropa a l'odi;
prem el puny amb força, tapa't els oits,
tanca la boca, plora i camina.

I quan et facen creure que ja no pots caminar;
Pensa que…
Però quant més hauré de caminar?

Comentaris

  • Bolet | 10-11-2007

    Potser ha arribat l'hora de dir "prou!".

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Roget

Roget

33 Relats

105 Comentaris

33348 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
[[Perquè la nostra vida és un relat]]

Xicon de Llíria (Camp de Túria), 17 anys i estudiant d'humanistic en 2n de batxillerat.

Sempre m'ha agradat llegir, de tot un poc. Ara m'ha donat per escriure i em sembla que continuaré fent-ho. M'agrada crear estes historietes, unes reals, altres d'imaginaries...