A cops, més val callar

Un relat de: Roget

Quan et fan mal, calles, calles i aguantes, al cap i a la fi penses que tot passarà. Quan et tornen a fer mal calles, calles i aguantes, al cap i a la fi penses que tot passarà. I així van passant els dies; un sofriment permanent; plores d'amagat.

Per altra banda saps que aquell qui et fa sofrir tampoc no gaudix. Són les seus pors i desconeixences les que ho provoquen tot. Però precisament és la confiança la qui ja fa temps que marxà i deixà de llevar pors i de mostrar-ho tot.

A la fi aplega el moment en el que no aguantes més i et planteges dir tot el que sents. Moltes coses dolentes, saps que no agradarà gens però, al cap i a la fi, és el que sents i vols fer-ho saber. Però, puc traslladar mos dolors a aquell qui me'ls fa o és preferible guardar-me'ls i amagar-los? Fins i tot sabent que aquell qui em fa mal està conduït per les pors i les desconeixences?

Opta per fer-los saber. Com bé sabia, mos sentiments anaven a ser una gran bomba, però em sembla que m'he passat amb la pólvora; fins i tot m'ha fet mal a mi.

Ara tinc por d'haver fet quelcom que no hauria d'haver fet mai.


Comentaris

  • callar i aguantar no és obligatori..[Ofensiu]
    jOaneTa | 26-10-2007 | Valoració: 8

    ho feim un cop, dos, tres, fins i tot cinquanta però els altres també poden callar i aguantar el que necessitam dir.
    no has fet quelcom dolent, tan sols has deixat anar el que et menjava per dintre...
    com em deia el meu millor amic:
    "mejor fuera que dentro"

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Roget

Roget

33 Relats

105 Comentaris

33430 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:
[[Perquè la nostra vida és un relat]]

Xicon de Llíria (Camp de Túria), 17 anys i estudiant d'humanistic en 2n de batxillerat.

Sempre m'ha agradat llegir, de tot un poc. Ara m'ha donat per escriure i em sembla que continuaré fent-ho. M'agrada crear estes historietes, unes reals, altres d'imaginaries...