Millor sola...

- Hola! Tens un moment?
- Xè! I tant! Dis-me...
- Res, que fa temps que no parlem!
- Ja! Amb els examens, la parella i tot, buf! No tinc temps ni per a mi...
- Clar, ni per a tu...
- Saps? M'he comprat ara un gos, li posaré de nom Jòu!
- Que bé... Doncs volia parlar-te de (...)
- És blanquet, xicotet, ninguna raça en concret... Serà algun creuat d'eixos...
- Ah! Interessant... Doncs el que et dèia, que et volia comentar una coseta (...)
- Ara que hi pense en lloc de Jòu li puc posar Tom, com el meu antic gos, no creus?
- Sí, així el commemores! Jo, jo... No estic massa fina últimament (...)
- Decidit! Tom! 'Sit Tom'... Queda genial...
- Clar, clar! Estic passant-ho malament per Joan (...)
- Xè! Això no és res, Joan, Joan... És molt carinyós, Tom. Ahí amb el seu pèl tan suau de color blanquet... Quina cucada!
- Sí, meravellós! Joan no em fa cas... I a ma mare l'han operada d'uns quistes.
- A sí? I com està? Ja a casa? La gosseta que va parir a Tom també va estar ingressada després del part... El veterinari estava molt espantat!
- Sí, ma mare ja a casa, Joan a la seua i jo... Ací, amb tu i Tom (...)
- Genial! Veritat que voldies un com Tom per a tu?! Veritat?
- No, realment no!
- A no? I això? Segur que et faria oblidar eixos xicotets problemes!!
- Xicotets, sí... Un desamor, una operació... Aaaaaix, perdona, el pirri de Tom és més important!
- Què insinues? El duu desfetet o alguna cosa?
- No, no el duu al lloc, tranquil·la!
- Xè! M'havies espantat... Dius unes coses tu també!
- Vinga, bonica... Me'n vaig jo a casa!
- Ja? No et quedes amb Tom i amb mi?
- No, no, preferisc plorar sola...
- Vinga!! Que vaja bé!