Foto de perfil de Onofre de Dip

Onofre de Dip

5 Relats, 1 Comentaris
3546 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Cavaller del Rei en Jaume. Ésser obscur, ara poeta.

Sota una aparença juvenil, sóc en realitat un vell de nou-cents anys, desenganyat de tot, avorrit de tot, que únicament aspira a la pau. M'horrotiza la seva indefugible vocació per la sang, i tinc present, en cada cas, els ulls indiscriptibles de les meves víctimes. Patètica situació la meva! Car, malgrat tot, no puc evitar-ho i m'haig de veure, en maledicció satànica, la fresca sang escolada.

Últims relats de Onofre de Dip

Últims comentaris de l'autor

  • Onofre de Dip | 18-05-2010

    Primer, gràcies pel comentari, sempre és agradable de llegir opinions (bones o dolentes), tot i que no em deixo influir per elles.
    Segon, el teu poema: té traces bones, traces de M.T. i traces suprimibles (és una opinió).
    Per exemple, em sobren alguns adjectius (importants, sí, però sobrers), i alguns altres, sonen a antics (i és una llàstima, tant bonics com són). A mi M.T. no em sona a antic, tot i que potser és culpa de haver-lo mamat força temps (durant un temps sols tenia dos llibres de poemes, de M.T. i de S.P.).
    Imagino que l'ús d'aquestes paraules (estança, rònec, frisança, etc) és intencionat. Com he dit, evoquen una sensació d'homenatge, per això de sonar antic, a M.T... Si és així, d'acord.
    Un punt poc important però que m'ha sobtat, és l'ús "esporàdic" de la rima: estança/frisança, tebior/no. Jo crec que o bé es rima (tota l'estona), o bé no es fa. Si no el poema queda coix...
    Coses interessants: encara que soni repetitiu, les paraules. No les anteriors (o també), sinó les altres: bressol, fètides, latent, feréstec, tebior... M'agrada que la gent usi les paraules, i no sempre i exclusivament les típiques. Els poemes estan fets de paraules, i si només es posen unes 10 paraules sempre, que pretenen dir?
    I el millor és el final: el vers final s'acaba de cop, sense acabar-lo (falten síl·labes), i això és el que el fa bo (i el que diu, clar). Es com si l'autor morís abans d'acabar el poema, i l'últim vers només fos un crit final: No me'l prengueu, no.
    Per cert, ja estic esmolant els ullals per aquesta nit. Bona. Nit.

    Onofre de Dip.

  • Onofre de Dip | 26-06-2009

    deliciosos, i sembla mentida com tens pocs comentaris. Primer, l'estructura. Es força difícil cenyir-se a una estructura tant rígida, i més si tots els versos els acabes amb plana (ai, Riba!).
    Després, el tema. El tema dóna força de si, però... ha estat ja tant rebregat. Però tu li dónes la volta, i tot queda capgirat (a l'altra banda del mirall!).
    M'agrada, per suggeridor, l'estrofa

    Com qui no mira
    Passen els homes foscos
    Entre les mates.
    És passeig o recerca
    D'un rar objecte màgic?

    I jo el replico

    Com que no el miren
    ja passa, obscur, l'ésser
    rere las lluna.
    No és passeig: és cacera
    de la propera presa.


    Onofre de Dip

  • Onofre de Dip | 23-02-2009

    que ens queden els teus textos, i sempre podem anar al teu blog. Del millor que hi ha a ReC, sense cap dubte.
    I, potser sorprenentment per a tu, a mi els teus poemes em semblen molt bons. Fins hi tot millors que la prosa, millor que els teus assaigs (ue ja és dir, són meravellosos, tot i que a estones una mica passats de voltes!). Uns poemes com una casa de pagès (no diré com una catedral que encara et sentiràs insultat!).
    Doncs la poesia és lliure, i transgressora, ho ha de ser, i la teva va directe a l'estómac (o als collons i al cony), diu el que ha de dir amb una puresa de llengua colpidora, sense embuts i sense traves.
    Vaja, que penso passar-m'ho d'allò més bé llegint i rellegint els teus poemes. I, ja em perdonaràs l'atreviment, potser utilitzant-los d'inspiració (divina?).

    Onofre

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: