Detall intervenció

notes tumulàries

Intervenció de: Onofre de Dip | 03-06-2009

I

tres
voltors encerclen la ceguesa
del mirall de
mentida
on jau adormida
estesa
mentre puja la gangrena
del
escapulari

II

al principi hi ha la flama
i la flama es multiplica
entre els dits
turiferaris

III

maniquí que m'assenyala
penitència
d'oripell
nosaltres no som d'aquí
consectari
de la pell

IV

i no et dius soga
sinó t'estrenys
trencant-nos
la nuca del
cervell

V

i
com si no n'hi hagués
prou amb els dos-cents mots
apel·les
a la tomba
del vocabulari

Onofre de Dip

Respostes

perdoneu, aquest és el que val
angie | 31/05/2009 a les 20:57

[Respondre]

Aquest quadre és obra d'en Georges de La Tour, un tenebrista francès, influenciat per la pintura de Caravaggio i els holandesos de l'escola d'Utrech.
El que us presento, és part de la col.lecció pictòrica que hi ha al Metropolitan Museum of Art de Nova York. Va pintar-ne un altre, amb la mateixa figura principal i el mateix estil, però canviant-ne els detalls. Ara, curiosament, la teniu al Museu del PRado a Madrid, procedent del Louvre de París, com a obra invitada, fins a finals de juny.
Bé. si voleu més informació, empreu la magnífica eina del Google, doncs ara mateix m'és impossible buscar-vos els enllaços. Només em queda encoratjar-vos a presentar poemes o proses poètiques sobre el quadre o allò que us suggereixi, un per persona i no més tard de dimecres 3 de juny a les 22 hores.

http://i26.photobucket.com/albums/c118/esquadra/1172064161.jpg

AQUÍ!!!!!!!!!!!! (no sé què faig malament)
angie | 31/05/2009 a les 21:02

[Respondre]

http://s26.photobucket.com/albums/c118/esquadra/?action=view¤t=1172064161.jpg

Aquest quadre és obra d'en Georges de La Tour, un tenebrista francès, influenciat per la pintura de Caravaggio i els holandesos de l'escola d'Utrech.
El que us presento, és part de la col.lecció pictòrica que hi ha al Metropolitan Museum of Art de Nova York. Va pintar-ne un altre, amb la mateixa figura principal i el mateix estil, però canviant-ne els detalls. Ara, curiosament, la teniu al Museu del PRado a Madrid, procedent del Louvre de París, com a obra invitada, fins a finals de juny.
Bé. si voleu més informació, empreu la magnífica eina del Google, doncs ara mateix m'és impossible buscar-vos els enllaços. Només em queda encoratjar-vos a presentar poemes o proses poètiques sobre el quadre o allò que us suggereixi, un per persona i no més tard de dimecres 3 de juny a les 22 hores.

angie

DEFINITIU!!!!! RPV88: MAGDALENA PENITENT
angie | 31/05/2009 a les 21:10

[Respondre]

Aquest quadre és obra d'en Georges de La Tour, un tenebrista francès, influenciat per la pintura de Caravaggio i els holandesos de l'escola d'Utrech.
El que us presento, és part de la col.lecció pictòrica que hi ha al Metropolitan Museum of Art de Nova York. Va pintar-ne un altre, amb la mateixa figura principal i el mateix estil, però canviant-ne els detalls. Ara, curiosament, la teniu al Museu del PRado a Madrid, procedent del Louvre de París, com a obra invitada, fins a finals de juny.
Bé. si voleu més informació, empreu la magnífica eina del Google, doncs ara mateix m'és impossible buscar-vos els enllaços. Només em queda encoratjar-vos a presentar poemes o proses poètiques sobre el quadre o allò que us suggereixi, un per persona i no més tard de dimecres 3 de juny a les 22 hores.

angie

Flama de llàtzer
perunforat | 01/06/2009 a les 12:10

[Respondre]

Inspira tedi, el vòmit porós
De les cicatrius saciades de pèl morè
A la penombra, càlida versemblança de llum
Reposa l'ossada carnosa
Meandre esculpit pel plor
Mancada de rostre
On esdevé ànima de purgatori

Inert, jau el crani
Postrat a la falda
Ni tan sols es manifesta
Les mans escèptiques ni el jutgen, ni castiguen
La condemna ja fou decapitació
Digestió de larves
On esdevé ànima d'infern

I l'espill va cremant les rancúnies invertebrades

rectifico: Flama de llàtzers no+
perunforat | 01/06/2009 a les 12:11

[Respondre]

RE: 'Magdalena penitent'? Sí, sí...
rnbonet | 01/06/2009 a les 15:56

[Respondre]

Llum i tenebres.

Uns clarobscurs trencant la nit.

La blanca llum
d'uns ciris clars
la dolça imatge
dissimulant.

Ben descoberts
clarors i ombres
angelicals,
que no ens enganyen.

Un truc ben fals!

Doncs,
qui s'amaga
mans persuroses,
els dits ansiosos,
la llengua presta,
ben amorrat,
a sota el roig?

Nit plena
medusa | 03/06/2009 a les 19:10

[Respondre]

Penses en la teva vida
gronxada al vent de la nit,
a fora, tot negror fina,
a la casa, ni un sospir.

Tancada a la cambra, closa,
ets plena de sentiment,
callada, corpresa, sola,
Magdalena penitent.

Només una espelma crema
amb una flama tranquil·la
de llum oliosa, esvelta,
que fa sentor i t'il·lumina.

La flama al mirall titil·la
un segon pel teu respir,
i fuig el dol que t'habita
i l'instant és exquisit.

Polidament abillada
guaites la flama que minva,
humil, sense vanitat,
com es consumeix la vida.

A la falda hi tens posada
una nua calavera
com una imatge de qui ets,
efímera i passatgera.

Però aquesta nit plena t'omple,
potent, la vitalitat;
resta en pau l'ànima teva
i ansieja del sol l'esclat.

Insomni (5 haikús o tercets)
mjesus | 03/06/2009 a les 21:54

[Respondre]

A la cambra
titil·la la flama,
llum i ombra.

La pell neulida
a la llum de l'espelma,
flor exquisida.

Tota mimosa
ens amaga el rostre,
la "Maddalene"

Mira de reüll
l'amfitrió estèril,
nu irreverent.

Presonera
dels gestos eterns,
mort disfressada.

Nocturn
Jere Soler G | 03/06/2009 a les 21:56

[Respondre]

Besllum ambrat per l'aire clos i obscur
silucte dolç, la pols i el ball negrenc
dansant a les parets de la foscor.
Com bull el cor d'horror dins de la por!
La nit i el crit del mort, i el dit confós
percaçador de somnis esllanguits.
La flama sua fum i plora humits
i ardents bassals d'apegalosa olor.

Nocturn dolor als forats perduts del cor
on tot es mor i dormen els records.
Besllum ambrat per l'aire clos i obscur
amb l'esperança d'un demà més pur.

Cops de records
Xantalam | 02/06/2009 a les 20:27

[Respondre]

La flama crema l'espill
que travessa dret l'espelma.
Daga de llum en els ulls
-se m'acluquen els records-
i em rosseguen com els cucs;
cops afamats d'escalpel
en conques de calavera.

penitent o enyorada?
vitriol | 02/06/2009 a les 21:50

[Respondre]

No sé on ets, ni qui,
però la flama ardent
crema el meu cor
com creix la teva llavor en mi.

No has marxat als braços
del teu pare
ni has tornat a ser un deu,
no has reeixit a la mort
més que dins meu

Tant de bo,
en Tomàs fossin milers.
Creient el què veus,
no t'haurien fet pres.
Home eres a frec de pell,
d'home eren els teus efluvis,
home només meu,
home només per a mi

Penitència?
Servar el secret
i la teva memòria
per sempre més.

notes tumulàries
Onofre de Dip | 03/06/2009 a les 13:38

[Respondre]

I

tres
voltors encerclen la ceguesa
del mirall de
mentida
on jau adormida
estesa
mentre puja la gangrena
del
escapulari

II

al principi hi ha la flama
i la flama es multiplica
entre els dits
turiferaris

III

maniquí que m'assenyala
penitència
d'oripell
nosaltres no som d'aquí
consectari
de la pell

IV

i no et dius soga
sinó t'estrenys
trencant-nos
la nuca del
cervell

V

i
com si no n'hi hagués
prou amb els dos-cents mots
apel·les
a la tomba
del vocabulari

Onofre de Dip

El mirall i la porta
deòmises | 03/06/2009 a les 17:03

[Respondre]

Arrossega el remordiment al racó més obscur del cor,
Quan ets crosta i cridadissa enmig del mirall mut;

Amuntega l'embalum de la memòria on la mort
Ha deixat escampades les almoines de la quietud;

La llaga s'estén, la flama no s'apaga, la cera reviscola
La poca claror que vols, la tristesa que desitges
Mentre la mar, que no veuràs, apropa ancestrals calitges
I embolcallen aquesta blancor de la pell que endins se t'escola.

Fins a l'ànima, i penetra lentament en el moll dels ossos.
La calavera anuncia la dalla i la Dama silent i blanca,

La penitència de viure amb una vida feta de trossos
Aliens guardats rere una porta que mai no es tanca...

d.

Soliloqui
Dolça Parvati | 03/06/2009 a les 17:13

[Respondre]

Ah! Quin fastig, ja hi sóc de nou!
Retruny de nou aquesta cantarella que em destorba
A cada crepuscle, a l'hora dels balanços.
Tot el que he deixat per fer, aquells a qui no he tractat
Com cal i toca, algun plat per rentar, el marit per complaure!
De Magdalena tinc el nom, i potser també la culpa,
Aquella que la llançà als peus del Salvador
(Un home al capdavall. Ai, els homes...).
És cert que hi ha per a tots l'altra meitat? Algun savi ho digué.
Al principi del món ens migpartiren els cossos
I per això ens passem la vida buscant allò que ens manca
A l'esguard, a la pell i a l'ombra d'un altre.
Que potser ho saps tu, mirall?
Encara em resten al cabell els talls suficients
Per a no esdevenir aquest crani balmat.
Voldria jurar a la llum de l'espelma
Que demà viuré, i viuré de veritat.
Però els ulls no poden mentir. Mirall, ni tu tampoc.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

notes tumulàries

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats