Detall intervenció

Vacances (a la mir)

Intervenció de: Onofre de Dip | 22-02-2009

Sant Nicolau es caragola la barba,
pensativament,
mentre mira les corbes sumptuoses d'una banyista
en pilota picada.
Els anys han passat i no hi ha lloc on amagar-se
monologa interiorment com fan els vells
(els ancians, es diu, i es repeteix).

Es mira el melic, coronat de pèls entortolligats,
i amb la ma dreta s'estira el penis flàccid,
descomunal.

Sant Nicolau està avorrit de segles de recompondre nens esquarterats,
sense poder anar a fer ni una maleïda cervesa.
Em retiro a Mallorca
(que per alguna cosa tot déu el creu nòrdic,
ell que va néixer a Anatolia i no ha trepitjat la refotuda neu en sa vida).

Ara mira com degoten les perles salades de mar
del borrissol espès de la vikinga,
i per un instant recorda el txip-txap insistent de la sang
a dins del cap quan va entrar a casa el carnisser.
De la carn tendra menjaré que fa set anys és al saler.
Encara riu quan pensa en la cara
del trinxeraire amb el trinxant a la mà i els ulls
encesos.

Hauria volgut fer tantes coses,
però no li queda esma
ni per quaresma
i res millor que unes vacances torrant-se
entre valquíries.

Després, quan amb el penis a punt de caramel
esquinça la vagina d'una rossa
entrada en carns
pensa que potser allargarà les vacances
un mica més del previst:
Cinc-cents anys li sonen a poc.

Onofre

Respostes

Uraren Goratzarrea [2) Proposta deomisíaca: Eduardo Chillida]
deòmises | 17/02/2009 a les 18:47

[Respondre]

La llum travessa
Amb summa lleugeresa
El pes de l'aigua.
Quedarà en ella el somni
De la pedra suspesa.

*

Suspèn la pedra
Damunt de la teva ànima,
Reflex de vida:
En la quietud troba
La remor del silenci.

d.

Fora de concurs, evidentment (perdó, llampec, pel "desliss"... (no+)
deòmises | 17/02/2009 a les 18:49

[Respondre]

Colta tu.. disliss... descàrrega misíaca (mfmfmf)
llamp! | 17/02/2009 a les 21:17

[Respondre]

Ahir anava a dinar a casa els 'papitus' a les 13 i a les 14:30 tenia hora al metge... no a Anglès, que hi he anat avui (dimarts i dijous).

Si et presentes fora de concurs vol dir que no penses guanyar el repte, o no pots, tan me fa. La qüestió és que el pròxim no el guanyes tu.

Ahir estava com una moto de pensar que l'anterior repte va ser una mica boig i per això et vaig enviar aquell escrit inútil.

Per acabar, aquest escrit és FORA DE CONCURS!

Em vas "pilar"...
deòmises | 17/02/2009 a les 23:17

[Respondre]

...en ple deliri conduístic, benvolgut company!

Per tant, poc de mi hi havia en la conversa telefònica, afegitó de conversa entre cambreres roomaneses (cridaneres, tot s'ha de dir...) al meu voltant. Tot i així, calma ;) jajaja

Una abraçada, d.

Ens crida el silenci
gypsy | 17/02/2009 a les 21:36

[Respondre]

Es desfà la roca enmig de la remor del temps i l'erosió emmagreix la matèria. Ens crida el silenci. Aigua de rius que passa i no torna, aigua viva que batega, que nega l'alè dels qui no sobreviuen. La feblesa dels vençuts. Observo aquest indret acurat, tomba oberta de belleses que acoten ombres fortuïtes de destins insospitats. Indicis de mans obertes, esperances adormides en el teu si.
Fluir per sempre, sentir dessota les arrels clavades a la terra mentre exhaurim les forces i el desassossec s'afluixa. Es gronxa el dolor en el darrer record. Els ulls es clouen. Rius de llum esdevenen llenç i secret.

perdó, sobra la "i" que hi ha entre "llenç" i "secret" n +
gypsy | 17/02/2009 a les 21:43

[Respondre]

b,big,small
Naiade | 14/06/2009 a les 23:56

[Respondre]

ARALEMBEL

Aeria de la lluna trufada de l'enteniment

Restauracio de la cadira escalfada

Si em deixeu canvio el títol: "Rius de llum" n++
gypsy | 17/02/2009 a les 22:52

[Respondre]

TERMINI DE PRESENTACIÓ DELS VOSTRES ESCRITS:
deòmises | 18/02/2009 a les 00:03

[Respondre]

Fins dilluns 23 a mitjanit (matinada de dilluns a dimarts).

Gràcies, gypsy, per l'avís!

d.

... ispilu ttikiaz orrazten
Bruixot | 18/02/2009 a les 18:45

[Respondre]

Garbuix de dits,
potes de mosca,
grates l'espill
amb un anhel.
Obres la porta,
forges la clau
tan lluny del cel.

X

b big small
Naiade | 14/06/2009 a les 23:51

[Respondre]

Participo a la resposta soteriana amb el poema "Les flors del Raval"
mirna | 18/02/2009 a les 20:43

[Respondre]

S'obren en la tarda
les flors del Raval;
ix verdor dels testos,
les tiges penjant.

Carrers plens de gent,
remors ensonyades,
coloms alçant vol,
colors, balcons, places.

Els arbres somouen
tan fulles com branques
en l'aire que mou
salabror a la rambla.

Un gat gegantí
veu tothom qui passa
i els nens i els coloms
li fan mil moxaines.

La botiga russa,
el comerç dels mapes,
persones vingudes
de terres llunyanes.

Flors arraïmades,
gent amunt i avall,
fosques cantonades,
nous cafès i bars.

Tothom hi somia
el millor avenir:
nar endavant, sortir-se'n,
esclatar i florir.

I la tarda plena
de remors i alès,
acompanya els ritmes
del seu viure al ple.

Dones sòlides
boeing | 20/02/2009 a les 00:02

[Respondre]

De les dones sòlides
en vull prendre exemple,
deesses romanes,
cariàtides gregues.

Rosses, duen trenades
les suaus cabelleres,
a tots els seus trets
la bellesa hi crea.

Dolços músculs forts
al pòmuls; les temples
serenes enfront
l'oratge que ens lleva.

Els ulls són segurs,
la mirada, encesa,
els dos pits rodons
nodreixen estrelles.

Perfil dibuixat,
alta planta ferma,
món en rotació
al cos i a la testa.

Narcís (Fora de concurs)
Xantalam | 22/02/2009 a les 01:23

[Respondre]

Levites sobre l'estany,
un llit de fils platejats,
infinites imatges,
engrapades dins l'aigua.
Grans i banals gramatges,
superbs i massissos rocs
per sempre allà suspensos.

Levites sobre l'eco
del so buit dins l'espai,
del temps aturat en tu,
i et contemples absort.
Cabells, ones daurades
bocabadades miren
la cadència dels teus ulls.

Vanitat en el mirall;
et reflexes ara formós,
acaronat per l'aigua,
per les nimfes i pel sol.

Vacances (a la mir)
Onofre de Dip | 22/02/2009 a les 20:09

[Respondre]

Sant Nicolau es caragola la barba,
pensativament,
mentre mira les corbes sumptuoses d'una banyista
en pilota picada.
Els anys han passat i no hi ha lloc on amagar-se
monologa interiorment com fan els vells
(els ancians, es diu, i es repeteix).

Es mira el melic, coronat de pèls entortolligats,
i amb la ma dreta s'estira el penis flàccid,
descomunal.

Sant Nicolau està avorrit de segles de recompondre nens esquarterats,
sense poder anar a fer ni una maleïda cervesa.
Em retiro a Mallorca
(que per alguna cosa tot déu el creu nòrdic,
ell que va néixer a Anatolia i no ha trepitjat la refotuda neu en sa vida).

Ara mira com degoten les perles salades de mar
del borrissol espès de la vikinga,
i per un instant recorda el txip-txap insistent de la sang
a dins del cap quan va entrar a casa el carnisser.
De la carn tendra menjaré que fa set anys és al saler.
Encara riu quan pensa en la cara
del trinxeraire amb el trinxant a la mà i els ulls
encesos.

Hauria volgut fer tantes coses,
però no li queda esma
ni per quaresma
i res millor que unes vacances torrant-se
entre valquíries.

Després, quan amb el penis a punt de caramel
esquinça la vagina d'una rossa
entrada en carns
pensa que potser allargarà les vacances
un mica més del previst:
Cinc-cents anys li sonen a poc.

Onofre

Remebrança (per la proposta del Rafael Soteras)
Aiwendil | 22/02/2009 a les 23:26

[Respondre]

Impassiblement arrenca l'onatge
cada món d'arena sens més raons
que les que jo tinc quan cerco a palpons
un record ocult d'estèril bagatge.

Ja ni recordo aquella nit de platja,
ni tant sols els cels celant-te els petons;
ni recordo el teu cos fendit de racons
que va ser el paradís del meu viatge.

No recordo el teu nom. Ni puc comprendre
com vàrem acabar allí, i, molest,
em moro per no saber, fer-ne cendre,

i inventar, mentre el mar em roba el gest,
un únic moment, màgic, tosc i tendre,
que mai va esdevenir, si us sóc honest.

RE: I va, i va.... (Proposta d. -fora concurs-)...
rnbonet | 23/02/2009 a les 16:15

[Respondre]

...que marxe a Pitiuses!!!

Una aigua tranquil·la.

I a sobre,
un arbre
de ciment i ferro.

-garra
que agarra
el no res-.

I el riu
que riu
reflexa la mà que l'empaita
i que no hi arriba a l'aigua.

Aigua amb reflex
d'arbre
centenari
de ferro i ciment
amb símbol de poble.

Un assut d'un riu:
vida, arbre, acer, nostàlgia.

Cercador

Llista categories

Recomanats editora

Detall intervenció

Vacances (a la mir)

Respostes

Respon a aquesta intervenció

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats