El somni d'Alícia

Magníficament copsada l'atmosfera onírica, l'aire somnàmbul del personatge central que es mou enmig d'un paisatge exuberant i barroc, però realista ,llevat de la nota inquietant del cap de l'home -dorment?-, però en tto cas realista.
Hi ha alguna cosa també de pertorbadora en l'abandonament o en l'absència de la noia, i crec que assimilar-la a Alícia aporta connotacions molt fecundes a la imatge. Submergeix, sí, a l'àmbit intemporal i a l'espai dilatat del meravellós relat de Carroll, però a més remet a aquell erotisme curosament ocultat en les fantasies de l'autor.
Una abraçada,
franz

Rosabel!

Unes "tannkes" magnífiques sobre el quadre tan suggerent del Cristopher Mir, que ens va proposar deomises pel Repte Poètic.
En un principi sembla que dubtes:

"És passeig o recerca
D'un rar objecte màgic?"

... dius referin-te als homes "foscos" que es veuen "entre les mates".
Al final del poema, tot queda clar:

"Assaboreix el somni
Fins que el jorn la desperta."

Molt ben triada la vessant onírica del quadre.

Una forta abraçada!

FRANCESC

PS I que hages mamprés l'estiu amb bon peu...

deliciosos, i sembla mentida com tens pocs comentaris. Primer, l'estructura. Es força difícil cenyir-se a una estructura tant rígida, i més si tots els versos els acabes amb plana (ai, Riba!).
Després, el tema. El tema dóna força de si, però... ha estat ja tant rebregat. Però tu li dónes la volta, i tot queda capgirat (a l'altra banda del mirall!).
M'agrada, per suggeridor, l'estrofa

Com qui no mira
Passen els homes foscos
Entre les mates.
És passeig o recerca
D'un rar objecte màgic?

I jo el replico

Com que no el miren
ja passa, obscur, l'ésser
rere las lluna.
No és passeig: és cacera
de la propera presa.


Onofre de Dip

Es passeig o reserca ? la fotografia,te quelcom de misteri, ella fragil i jove, en mig d'una selva vestida de veterana.