Kanxi de la foscor

Un relat de: Onofre de Dip





Coberta amb les cendres de les flors de l'espera,
s'encén sense motiu la torxa de la nit.
A la finestra, descolorida, ella agonitza,
mentre el vent tragina el dolor de les campanes.
De sobte, retruny un plor estrident, escataineig
de gavines
que l'esquincen, desordenadament.
Totalment despert
espero el vuit quotidià del son
sota un gris de cel que s'enrojola
adolorit.

Comentaris

  • Preciós ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 15-05-2010 | Valoració: 10



    Un poema senzillament preciós.
    És el gust de llegir uns versos d'una gran sensibilitat.
    La composició és magnífica !

    T'he trobat tot llegint el teu poema del RPV, veig que fa temps que no publiques, però trobar aquest poema ha estat com una joia, no conec els Kanshi, ja miraré de trobar-ne.
    M'agrada com escrius,
    Núria

l´Autor

Foto de perfil de Onofre de Dip

Onofre de Dip

5 Relats

1 Comentaris

3711 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Cavaller del Rei en Jaume. Ésser obscur, ara poeta.

Sota una aparença juvenil, sóc en realitat un vell de nou-cents anys, desenganyat de tot, avorrit de tot, que únicament aspira a la pau. M'horrotiza la seva indefugible vocació per la sang, i tinc present, en cada cas, els ulls indiscriptibles de les meves víctimes. Patètica situació la meva! Car, malgrat tot, no puc evitar-ho i m'haig de veure, en maledicció satànica, la fresca sang escolada.