Salutacions, Rafael,

Ja fa temps que vas passar per casa. Volto i no m'hi estic gaire darrerament. Gràcies de nou per les teves paraules. Paraules de poeta. Paraules majors.

Un plaer llegir-te. Les teves lletres vessen sensibilitat.

Una de ferma!

Gràcies, Jordi, per aquests "post-its"que has deixat enganxats a l'aparador, secció "poetes que diuen que no ho són". La teva emoció encoratja i, és clar, emociona. Gràcies!

Llegint els teus poemes que dius que no són, es diria que el sostre el tens molt ben posat, engreixat a còpia de no deixar-lo descansar mai. Goso lloar la teva lluita i la voluntat de compartir-la.

Guardaré el secret de les petites coses. No les volem amb denominació d'origen ni etiquetes. Les volem reflectides a les teves culleres del món al revés. Els poemes que no ho són amaguen respostes.

Una de ferma!

Gràcies, Jordi, per deixar escrites les teves paraules al meu aparador. Ara és molt més lluminós. I gràcies per voler compartir la teva trobada amb l'home dels gossos.

El teu "Temps": quotidià, senzill, el que està fet d'estones que no es poden comptar, el que abraça les petites coses. Tu saps per què en diem petites, si són grans? Cal una reunió urgent al FrenoPàTic! Aquí fora els lladres de paraules fa temps que s'han organitzat.

Una de ferma!

Gràcies, Rafael, per ser un reincident. Molt agraït per les teves amables paraules. M'aturo en aquest llibre de la vida i m'apunto a demolir els records, que sovint recuperem disfressats -tal vegada inventats- per acomodar-los al present.

El passat no renova. Com sou els poetes!

Una de ferma!

Moltes gràcies, Silvia8, per aturar-te a ca meva i llegir-me i dir-me que t'ha agradat. Són tantes coses i totes tan bones! Agraït.

I encara una més, de cosa bona. Haver aterrat al teu club.

Una de ferma!

Moltes gràcies, Rafael, pel teu comentari, Encoratja. Molt agraït, de debò.

Carai, poeta i carter! Ho tens tot! En la cadena de producció de... posem per cas una carta d'amor, no et caldria subcontractar ningú!

Rep una ferma abraçada! Ens llegim.

Salut, Amarga!

Gràcies per passar-te pel meu aparador. Interessant aquesta nota que has deixat per sota la porta; disculpa, però aquests dies paro poc per casa. Tens raó, aquest llop estepari mira i jutja els altres. Diria que encara no és llop per vocació. Tot arribarà, si el narrador no li juga males passades.

M'agrada això que expliques. He llegit algun dels teus darrers escrits i em semblen directes i honestos. Endavant!
ps: llarga vida, Amarga (amb "coma", és clar)

Gràcies, Angelina, per dedicar una estona a llegir coses meves. Aprofito per felicitar-te per la teva obra: publicacions, aquí a l'aparador, i de ben segur allò que tens amagat i que algun dia voldràs compartir.

Una abraçada!

Salut, Katya!

Gràcies per trobar una estona i llegir-me i escriure amablement i encertar que sí, que de vegades hi ha connexió entre certes persones. Com sembla, també, que el teu "aroma de soledat" connecta amb aquesta visitant nocturna. Gran cosa la soledat volguda. I les visites que no truquen mai a la porta abans d'entrar.

Una abraçada!

Gràcies, Albada, per passejar i aturar-te al meu aparador. No et sabrà greu si et dic que em fa content que hagis plorat en llegir la carta, oi? Una alegria mesurada, en tot cas.

Endavant amb aquesta passió en vers que vius, escrius i ens regales.

Una de ferma!

Salut company pecador!

Ara passo més de tant en tant per Can Relataire. Quina alegria trobar-me el teu comentari. Una vegada més, l'he sentit amb força. Gràcies.

"Els homes no fan petons", "boys don't cry",... Aquestes bestieses es "curen" escrivint-les, fent-ne cançons, dient ben alt, com em va ensenyar un amic cantautor: "Follarem sobre les ruïnes dels pecats que ens van fer por!".

Una de ferma, Eloi, i a seguir pecant!

Benvolgut amic Iong Txon,

Una mica tard, vull agrair-te sincerament la teva estada al meu aparador. No cal dir, disculpes més que acceptades. Aprenc del que em comentes. Gràcies per l'estona de lectura, pel temps esmerçat escrivint a les parets de ca meva...

No sé, si tal com dius, els pecats ens haurien de fer por. Potser si establíssim abans de res qui diu el que és pecat i el que no ho és, què és pecat i què convé que ho sigui, quin és el càstig, qui vol el cel si a l'infern hi ha barra lliure... Massa llarg, i tot plegat per acabar estimbant-nos. M'estimo més llegir un dels teus poemes.

Una de ferma!

Salut Aquiiara!

Gràcies pel teu comentari i l'estona que hi has dedicat. Engresca!

Molt bo el vostre ritme. Musicalitat, en diuen?

Aquí i ara, fins aviat! Ensopeguem a l'aparador!

Molt agraït, Iong Txon. Afines molt en la interpretació. Un regal el teu missatge. Regal de poeta. De poeta que guanya premis. Què més es pot demanar?

Una de ferma!

A mi també, aquest corralet de monstres i fantasmes, i aquest mastegar la vida de pressa. La Mia i l'Anna X, dones fermes.

Gràcies per el teu comentari tan generós. L'he sentit, bloodymaruja.

Una de ferma i a seguir empenyent!