Les nits en blanc

Un relat de: Oke
Un passadís interminable de rajoles blanques i negres el separa de sa germana. Cada nit des que van arribar i els van partir en dues meitats la visita quan tots els altres dormen. És només en aquests instants prohibits que es poden tocar. Ningú es pot moure del llit quan tanquen els llums, i encara menys creuar el corredor que mena a l'habitació de les nenes. Si el descobreixen passarà dos dies en aquella cofurna pudent; ja coneix el fred que hi fa i la fressa dels escarabats quan corren pel terra humit. Dues nits sense la seva germaneta, això és el que tem de debò. Ell és el gran, major d'edat als set, i l'ha de cuidar tal com li va demanar el pare abans de morir, tal com li demana el retrat descolorit de la mare que no va conèixer: No oblidis mai el petó de bona nit, tant et valdrà de promesa com per fer les paus.

Sobretot trepitja només les blanques, li havien dit els nens més veterans en anys i crueltat. Blanc: bo; negre: dolent. El negre del forat fosc, dels escarabats, de la sotana, del silenci; el que tan bé coneix de veure-ho tot negre. Saltant de casella en casella, de puntetes, arriba fins on s'està el vigilant, aguanta la respiració i passa ajupit per sota el taulell, una, dues... dotze rajoles, treu l'aire per la boca, fluixet, es posa dret i tira perquè li toca fins el llit que fa catorze a la banda esquerra de la cambra. Trenta-dues passes a les fosques fins el front de sa germana, hi apropa els llavis, la besa i xiuxiueja les tres oracions, com una pregària: T'estimo, no tinguis por de res, jo sempre estaré amb tu. Ella no contesta mai amb paraules, però li prem la mà i ell en té prou per aplegar el coratge que el portarà de nou al seu llit. Una nit la nena parla, i no té la veu de sa germana, perquè sa germana va perdre la mare, el pare i la veu: La teva germana ja no dorm aquí, s'ha perdut; no es poden trepitjar les rajoles negres. Me’n fas un altre?

Un immens oceà negre, negre dolent, el separa per sempre de la seva petita, i d'ell mateix.

Comentaris

  • betixeli | 05-01-2014

    Esgarrifa imaginar realitats tan pautades, vivint a les fosques i amb la única certesa dels records. Un relat molt ben trabat, tant, que fa angúnia de creure'l real.

  • Bocabadada[Ofensiu]
    Silvia8 | 25-03-2013 | Valoració: 10

    Sí, així m'he quedat. Fantàstic el teu relat, m'ha agradat moltíssim. Quina ambientació, quina història, quina imaginació. Perfecte!.

  • Dualitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-03-2013 | Valoració: 10

    caram, m'has deixat corprès! La dualitat de les rajoles blanques i negres, l'ànima dels dos germans i la dels seus vigilants. Tot un petit retrat del món infantil, que salta de rajola blanca a rajola blanca, evitant escarbats i mals pensaments. He gaudit i patit llegint aquest relat. Fantàstic! Una abraçada.

    Aleix

  • Quin ambient!![Ofensiu]
    Eloi Miró | 15-03-2013 | Valoració: 10

    La descripció d’aquest ambient degradat amb escarabats i rajoles negres m’ha tocat fons. És un relat molt bonic, encara que trist i dramàtic. Descrius un personatge valent i amb empenta, cosa que li dóna un simbolisme i una interpretació encara, per mi, més bonica del que ja té el relat en si.

    Salut!!

    Eloi

  • allan lee | 15-03-2013

    Quin quadre tan intens i trist! Aquest dos germanets separats a qui castiguen terriblement per mostrar-se afecte! M'he commogut molt. Sembla que veig les rajoles grans, negres i blanques, tan fredes, i el petit avançant amb el cor terroritzat, intentant no tocar el color negre. Sotanes, quarto de càstig, fred. Em fa mal el cor, perquè sé que això té un rerefons ben real. És un relat brodat- amb seda negra.

    La teva bio m'agrada, sobretot els punkis morts ( és el què volien, oi). Jo tampoc distingeixo massa la realitat ( quina realitat?) de totes les altres coses. Un plaer llegir-te,

    a

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Oke

Oke

12 Relats

63 Comentaris

14399 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Als que mai deixen que un èxit de merda empastifi tota una vida de perdedor, als que saben compartir el silenci, als que marxen sense acomiadar-se, als que miren a terra en vaga permanent de mirades contra els submisos de cara alta, als que han après a plorar sense molestar, als que viuen d’instants, sense obligacions, sense deures, sense promeses, sense lligams, sense per sempres. Als que no distingeixen la realitat, als que s’atreveixen a ser lliures, als mal educats, als ionquis que fugen de vides que no valen la pena ser viscudes, als que caminen sols malgrat estar acompanyats perquè mai farien complir una norma tot i tenir les seves. Als que escupen sense mirar primer, als que saben que té molt més sentit enamorar-se per compassió que per atzar. Als que saben que l’alegria és nècia i han oblidat fins i tot riure per cortesia. Als inhàbils socials. A tots els punkis morts.

ps: a estones també escric amb Trossos de vidre