Cercador
Pregària al cromlec
Un relat de: iong txon- Compartir:
testimoni mut de barbàrie
des de temps remots
anys, segles, mil•lenis
era de foscor interminable
temps de politeismes i ignorància
de societats dominades
per una sexualitat sense arreus
sotmeses a la tirania
de « déus » fornicadors
assedegats de sang humana
Estesos pels cinc continents
siguin tribus, nacions o imperis
pobles en la foscor espiritual
sumits en la ignorància.
Calia triar un poble
en aquest poble un home
d’aquest home una família
que estengui el Teu llinatge sobre la terra.
Mentrestant, la roca plora
i eleva el seu clam al cel
perquè la teva llum es manifesti
quan a la fi trobis Abraham
digui “tu ets l’únic déu”
i discerneixi l’ofrena que vols.
Quan vingui Moisès
per alliberar el poble
i per primer cop doni la Paraula
perquè tothom pugui saber
allò que aborreixes i allò que et plau.
Fins que arribi el Fill
per revelar que ens ets Pare
i fins que vingui encara
Aquell qui ha de revelar
tot allò que Ell va haver de callar:
sobre la vida i la mort
sobre l’origen del mal
l’amor veritable i el mal amor
el matrimoni i el més enllà
i el Teu cor sofrint sense mesura
a través de tota la història!
Comentaris
-
Re: Els teus comentaris[Ofensiu]Oke | 20-09-2013
Benvolgut amic Iong Txon,
Una mica tard, vull agrair-te sincerament la teva estada al meu aparador. No cal dir, disculpes més que acceptades. Aprenc del que em comentes. Gràcies per l'estona de lectura, pel temps esmerçat escrivint a les parets de ca meva...
No sé, si tal com dius, els pecats ens haurien de fer por. Potser si establíssim abans de res qui diu el que és pecat i el que no ho és, què és pecat i què convé que ho sigui, quin és el càstig, qui vol el cel si a l'infern hi ha barra lliure... Massa llarg, i tot plegat per acabar estimbant-nos. M'estimo més llegir un dels teus poemes.
Una de ferma! -
interessants versos quim...[Ofensiu]joandemataro | 01-09-2013 | Valoració: 10
que parlen en el fons d'aquestes carències humanes, de les pors que ens han portat a inventar Déus, o a imaginar-los o a desitjar-los...
moltes gràcies pel teu comentari al meu últim poema, un comentari molt enriquidor
salutacions ben cordials !
joan -
Molt bonic, èpic diria[Ofensiu]Fidel Català | 26-08-2013
però irrellevant iong.
No tenim cap certesa de per a què servien aquests monòlits, ni quin us se'n feia, ni si quan els vàrem trobar així, feia molts segles que estaven així, ni si els seus autors ho varen deixar així, en marxar.
L'arribada del monoteisme sols a dut més sang i més llàgrimes, no podem donar la culpa a cap antiga tradició, a cap antiga cultura dels mals que vivim i creiem que abns s'havia viscut.
M'agrada l'èpica del poema, no m¡agrada la propaganda gratuita, però t'he de valorar el reixit poema. Ets ara mateix un dels grans a relats. I per això mateix et felicito per la obra literària que has composat. -
M'havia descuidat de penjar la imatge[Ofensiu]iong txon | 25-08-2013
Aqesta és la inspiradora imatge que va escollir en kurgan34 per aquest RPV259 (per enllaç al repte, aneu a la introducció del relat, a la meva pàgina).
l´Autor
130 Relats
269 Comentaris
108543 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
EL DIAQuan arribarà el dia que esperem
-forjat en la nit llarga de la boca cosida-
al nostre crit de joia s'alçaran les muntanyes
i les aigües del mar ballaran la sardana.
El vent i la meva ànima, abraçats en la llum,
faran un sol ocell d'ales noves i immenses
que, volant amb el xiscle de tot el nostre poble,
obrirà l'avantguarda del cel sense tempesta.
Oh, quan arribarà el dia que esperem
-de tiges federades dessota un sol unànime-
arriarem les ombres dels anys i de la lluita
i el so de les campanes rodolarà per l'herba!
I no hi haurà repòs en les tasques diürnes
d'assegurar el futur i el pes de la collita.
Posaré el meu taló sobre la cançó antiga
i adreçaré més dolls devers l'home auroral.
Enterrarem la pedra del malastre i del dol.
Soleia teixirà potser el seu vel de núvia,
i les albes seran cabellera i espiga,
i, dempeus, els camins aplaudiran les branques.
Oh, quan arribarà el dia que esperem,
si cal m'obriré el pit i m'arrencaré el cor
per fer-ne un verd timbal i convocar les ales,
el silenci granat, les precursores marxes
Agustí Bartra
LES TOMBES FLAMEJANTS
Fou una pàtria, va morir tan bella
que mai ningú no la gosà enterrar
damunt de cada tomba un raig d'estrella
dessota de cada estrella un català.
Tan a la vora de la mar dormia
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit oïa
com li anaven desvetllant el cor.
Un dia es féu una claror d'albada
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
"Foc nou, baixa del cel i torna a prendre
ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra
Oh pàtria de les tombes flamejants!"
Ventura Gassol
EL COMTE ARNAU
Ai, muntanyoles, degotants rieres,
arbres menuts, caminalets de pau,
tant que conec tesqueres i dreceres
i em costa tant de dir l'adéu-siau!…
És ben trist de girar sempre l'esquena
i ser bèstia de cau o de pendís!
És ben trist no mirar! Val tant la pena
d'estimar tot això del meu país!…
(…)
Jo quan vivia mai t'anomenava,
perquè jo creia que aquest nom que tens
o que m'havia d'escaldar la bava
o que m'havia d'esmussar les dents;
i ara no el dic, perquè si el cor s'aboca
a contemplar-te, em fa pensar la por
que en posar-me el teu nom aquí a la boca,
l'alè ha d'ennegrir-lo de carbó.
(…)
Arri, cavall, encesa companyia!
Tu, Comte Arnau, enceta la cançó,
sense parar, sense dormir ni un dia,
amb el nas dins del rastre del dolor!
I atabalant planures i muntanyes,
mort i viu, més voltant eternament,
amb la tenebra al fons de les entranyes,
amb la tenebra al moll del pensament!
Josep Mª de Sagarra
LE COLIBRI
Le vert colibri, le roi des colines
voyant la rosée et le soleil clair
luire dans son nid tisé d'herbes fines
comme un frais rayon s'échappe dans l'air
il se hâte et vole aux sources voisines
où les bambous font le bruit de la mer
où l'açoka rouge aux odeurs divines
s'ouvre et porte au coeur un humide éclair
Vers la fleur dorée, il descend, se pose
et boit tant d'amour dans la coupe rose
qu'il meurt, ne sachant s'il l'a pu tarir !
Sur ta lèvre pure, ô ma bien aimée
telle aussi mon âme eut voulu mourir
du premier baiser, qui l'a parfumée.
Charles Leconte de Lisle
Els Principis Divins, en català
Des que era nen, sento un gran desig de comprendre la realitat de les coses. Això era perquè havia de trobar la Paraula per recobrar la vida. Però no em sentia satisfet amb missatges pedagògics de paràboles i símbols, adaptats a la mentalitat de la gent de temps ja llunyans. Pas a pas, a través d'un curs difícil, el Cel em va guiar fins trobar el llibre dels Principis Divins. No sabeu la sort que teniu de poder accedir a una explicació ordenada i sistemàtica dels Principis Divins, la revelació donada per Déu pare i mare al nostre Pare, amb la facilitat d'un "click".
El meu primer poemari en paper:
Foc Nou - Reflexions del Tercer Mil·lenni
.