Fum i alè

Un relat de: Oke
Du una geca sobre el pijama, el coll aixecat, una mà a la butxaca i amb l’altra, tremolosa, aguanta la cigarreta que acaba d’encendre. S’aboca a la barana del balcó i tanca els ulls: fa un fred sec que es pot olorar. Xucla la primera pipada del dia, enlaira el cap i treu el fum, allarga l’exhalació, n'exagera el gest, i l’alè persegueix la cua de fum. L’olor de cafè el desemboira i se n’adona que aquella hora del matí la mestressa que el va rebre ahir al vespre ja feineja a l’hort omplint una cistella. De fons, escolta la remor d’un tractor. Es troba en pau i no hi ha cap motiu, es tracta més bé d’una predisposició, d’un estat d’ànim.

Està de bon humor i de camí a la plaça del poble ha deixat anar tres bons dies, tants com persones amb qui s’ha creuat, mostrant amb el somriure la llicència de foraster. En arribar a la plaça, tot i la fresca, tria una de les taules de fora, demana una cervesa i passa l'estona fent els mots encreuats del diari d'ahir. Sempre s'enduu un diari als bars, un entreteniment que utilitza per fer o fer veure que fa alguna cosa. De dins el bar li arriba l’olor de terra esquitxat de vi de bóta. Acompanya tant bé aquell moment de ressol que sembla gairebé imprescindible. Es deixa aconsellar pels avis de la taula veïna i decideix anar a dinar a la fonda. Jove, faci'm cas, més d'un segle de viatgers no poden estar equivocats -diu un d'ells alhora que escapça les cartes-. Un bon eslògan, si mai arriba a l'agència de publicitat on treballa alguna casa rural demanant una campanya. Ara li ve al cap aquella de tan reeixida adreçada al gremi de maquetistes: "La felicitat es troba a les petites coses".

Allarga el dinar amb copes i conversa amable amb els propietaris, s'acomiada i enfila els camins estrets i costeruts fins arribar al turó on està l'església. Seu a un banc sota unes moreres. Una navalla adolescent ha escrit a la fusta ja malmesa pel temps: "T'estimo, Z". També el temps ha malmès l'amor, Z? En la pregunta, hi reconeix els vapors de l'alcohol que ha pres. Un fanal pampallugueja i il•lumina intermitentment unes pedres cobertes de molsa al peu del campanar. Troba aquell pensament que va robar a un poeta: "Márchese a algún lugar del que nunca nadie haya querido regresar". El publicista hi veu una nova campanya per a destins turístics, però l'home pensa si podrà viure en aquest poble que avui ha començat a descobrir, si mai voldrà tornar-se'n. Està fugint, però fuig d'ell mateix, i en aquest viatge, junt amb la maleta i els records, ell també ha vingut. Fa fred, s'aixeca el coll de la geca, barreja fum i alè, i se'n torna cap a casa.

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    iong txon | 24-08-2013

    Molt, especialment les descripcions. I com deixes endevinar els motius de la fugida, sense haver-los d'explicar, sense ni tan sols fer-hi referència. D'aquesta manera la interpretació queda oberta al gust o les sensacions del lector. Et felicito.

  • Començar de nou[Ofensiu]
    bloodymaruja | 21-04-2013

    Es bo començar de nou. I moltes vegades. El que passa és que fa por, por del que no conéixem, de perdre les coses que teníem, Es que teniem alguna cosa?. En el fons,només ens tenim a nosaltres mateixos.. M'ha agradat molt el que i com escrius i vaig llegint els teus relats desde l'home dels gossos en qui he reconegut un amic que dormia en un caixer a qui comprava entrepans i el deixava dutxar ( quan ho volia).

  • Vibrant[Ofensiu]
    RATUIX | 29-03-2013

    Hi ha dies en què un se sent més alerta, més alerta, més viu. Com si pogués percebre vibracions amagades. El teu relat és així, fa sentir aquesta força. Els sentits desperts davant de la vida.

  • Un bon relat[Ofensiu]
    Teresa | 25-03-2013

    Una prosa vibrant que parla de sensacions, estats d'ànim, projectes, pors i esperances.
    Un relat molt ben dirigit. Paraules concretes, que no vacil.len, el fermen i li donen consistència.
    Els detalls que surten aquí i allà el fan acollidor. M’ha agradat llegir-lo.

  • Viatge interior[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-03-2013 | Valoració: 10

    Fugir o no fugir. canviar o no canviar. aquest és el dilema del nostre Hamlet rústic, si més no rústic ara. Un viatge apassionant el del nostre interior. Sembla senzill, però no ho és gens. El canvi que ha començat el protagonista del relat magnífic ha de continuar. El poble sembla agradable, acollidor. Més d'un voldríem fugir de la ciutat i fer una vida més natural. M'ha agradat molt el to de l'escrit. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Oke

Oke

12 Relats

63 Comentaris

13431 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Als que mai deixen que un èxit de merda empastifi tota una vida de perdedor, als que saben compartir el silenci, als que marxen sense acomiadar-se, als que miren a terra en vaga permanent de mirades contra els submisos de cara alta, als que han après a plorar sense molestar, als que viuen d’instants, sense obligacions, sense deures, sense promeses, sense lligams, sense per sempres. Als que no distingeixen la realitat, als que s’atreveixen a ser lliures, als mal educats, als ionquis que fugen de vides que no valen la pena ser viscudes, als que caminen sols malgrat estar acompanyats perquè mai farien complir una norma tot i tenir les seves. Als que escupen sense mirar primer, als que saben que té molt més sentit enamorar-se per compassió que per atzar. Als que saben que l’alegria és nècia i han oblidat fins i tot riure per cortesia. Als inhàbils socials. A tots els punkis morts.

ps: a estones també escric amb Trossos de vidre