TEMPS

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Passejar per la pròpia ciutat amb nous ulls,
descobrint allò que no havies vist mai.

Buscar figures i animals en els núvols,
observant com un cocodril es torna un conill.

Escoltar el murmuri de les fulles bressolades pel vent.
Tocar la molsa... Molsuda, humida, suau i verd lluent.

Resseguir una filera de formiguetes creuant-se,
unes de buit cap allà, altres amb el tresor a les pinces...
cap aquí.

Tancar els ulls provant de sentir-me el cor
i veure les llumetes de colors entre la foscor.

Sentir la xerrameca de pardals i verdums a la posta,
preguntant-se uns als altres: “Com ha anat el dia?”

Comptar quantes onades petites venen abans que la gran.
Qüestionar-me: “Perquè aquell blau allà... el mar és mes blau?”

Mirar bocabadat un nen que juga al parc
sense més fi que tocar la sorra i embrutar-se les mans.

Endevinar paraules ocultes rere les lletres de les matrícules.
HLX... Hèlix. DRD... Druida. FPR... Fil per randa. FPT... ??

Mirar mig de reüll una parella que es besen,
i després del bes aquella mirada única. Sobre tot ella.

Temps! Temps per a ser perdut... Temps.
Hi ha temps més ben "malaguanyat"?

Comentaris

  • Temps SFR[Ofensiu]
    rautortor | 09-05-2014


    Estic amb tu, necessitem temps per passejar, cercar i observar, escoltar, tocar, resseguir, tancar els ulls i veure, sentir xerrameques, comptar onades, mirar bocabadat, endevinar paraules, temps per a ser perdut, temps SFR (com el de les teves matrícules, és a dir, sense fer res)..., hi ha temps més ben malaguanyat?

    Un poema, Jordi, que vessa optimisme a dojo. Una reflexió en veu alta que caldria tenir en compte. Cal viure a ritme lent, amb temps per pair les vivències, per construir un món de records, per adonar-nos que estem vius.

    Aprofito l’avinentesa per adreçar-te al meu discurs de jubilació d’ara farà vuit anys. No sé si l’has llegit. És aquest Benvolguda Cal·líope. I, en concret, a aquest fragment:

    Jubilar-se, sobretot, vol dir temps. Temps per ser i per estar, per anar i per venir, per gaudir-lo i per donar-lo, per conrear-lo i per perdre’l –sí, per deixar de fer i somiar truites. Temps per delectar-se en la lectura, per temptejar versos i literatures, per recordar vivències i moments, per intentar posar en solfa projectes de tota una vida. Temps pels amics i pels amats, ja no tant pels joves i més pels mancats de companyia. Temps per viatjar, sense pressa i sense terminis. Temps daurat i preciós.

    Gràcies per recordar-nos que el temps és un bé molt preuat que cal emprar amb seny i delectació.

    Raül

  • betixeli | 28-03-2014

    Molt bona aquesta! M'agrada el teu relat perquè és bonic i real a la vegada. Perquè és el que diu sense afegir-hi filigranes, però la selecció de coses està tan ben feta que el poema neix sol de sota les pedres.

  • Re: Saps?[Ofensiu]
    Oke | 26-03-2014

    Gràcies, Jordi, per deixar escrites les teves paraules al meu aparador. Ara és molt més lluminós. I gràcies per voler compartir la teva trobada amb l'home dels gossos.

    El teu "Temps": quotidià, senzill, el que està fet d'estones que no es poden comptar, el que abraça les petites coses. Tu saps per què en diem petites, si són grans? Cal una reunió urgent al FrenoPàTic! Aquí fora els lladres de paraules fa temps que s'han organitzat.

    Una de ferma!

  • Per somiar[Ofensiu]
    Eva Caselles | 26-03-2014

    Hola Jordi!

    Amb els teus paràgrafs he trobat un moment de serenor, de pau, amb pensaments agradables mentre els llegia...i per uns minuts m'han permés somiar desperta.

    Ha estat un plaer poder-los llegir :-)

  • FPT...[Ofensiu]
    srta_squitx | 26-03-2014

    Felicitat per tothom o feliç per tu, flors per tu, flipat, feliç primavera trompetera... és divertit això!!

    Un poema preciós i tendre, com el món vist des dels ulls d´un infant, llàstima que molts no vegin la bellesa que hi ha al seu voltant, en les coses aparentment simples i quotidianes.

    Les formiguetes també tenen dret a sommiar, quan s`adonen d`aquest dret comencen a somriure :)

    El teu comentari m`ha fet recordar un poema fantàstic i alhora dur d`Eduardo Galeano "Los nadies", si no el coneixes te`l recomano. Comença així.. "Sueñan las pulgas con comprarse un perro..."

    I repeteixo, preciós el teu poema. Gràcies pels teus comentaris.

  • Precioses reflexions!!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-03-2014

    Quin temps més ben "malaguanyat"!!!
    Ets un gran observador, Jordi. Quantes coses boniques ens perdem al no observar més la natura! A mi també m'agrada jugar a imaginar figures amb els núvols.
    Com t'ho fas per a ser tan prolífic?
    Seguiré llegin-te.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

147 Relats

246 Comentaris

82398 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com