TEMPS

Estic amb tu, necessitem temps per passejar, cercar i observar, escoltar, tocar, resseguir, tancar els ulls i veure, sentir xerrameques, comptar onades, mirar bocabadat, endevinar paraules, temps per a ser perdut, temps SFR (com el de les teves matrícules, és a dir, sense fer res)..., hi ha temps més ben malaguanyat?

Un poema, Jordi, que vessa optimisme a dojo. Una reflexió en veu alta que caldria tenir en compte. Cal viure a ritme lent, amb temps per pair les vivències, per construir un món de records, per adonar-nos que estem vius.

Aprofito l’avinentesa per adreçar-te al meu discurs de jubilació d’ara farà vuit anys. No sé si l’has llegit. És aquest Benvolguda Cal·líope. I, en concret, a aquest fragment:

Jubilar-se, sobretot, vol dir temps. Temps per ser i per estar, per anar i per venir, per gaudir-lo i per donar-lo, per conrear-lo i per perdre’l –sí, per deixar de fer i somiar truites. Temps per delectar-se en la lectura, per temptejar versos i literatures, per recordar vivències i moments, per intentar posar en solfa projectes de tota una vida. Temps pels amics i pels amats, ja no tant pels joves i més pels mancats de companyia. Temps per viatjar, sense pressa i sense terminis. Temps daurat i preciós.

Gràcies per recordar-nos que el temps és un bé molt preuat que cal emprar amb seny i delectació.

Raül

Molt bona aquesta! M'agrada el teu relat perquè és bonic i real a la vegada. Perquè és el que diu sense afegir-hi filigranes, però la selecció de coses està tan ben feta que el poema neix sol de sota les pedres.

Gràcies, Jordi, per deixar escrites les teves paraules al meu aparador. Ara és molt més lluminós. I gràcies per voler compartir la teva trobada amb l'home dels gossos.

El teu "Temps": quotidià, senzill, el que està fet d'estones que no es poden comptar, el que abraça les petites coses. Tu saps per què en diem petites, si són grans? Cal una reunió urgent al FrenoPàTic! Aquí fora els lladres de paraules fa temps que s'han organitzat.

Una de ferma!

Hola Jordi!

Amb els teus paràgrafs he trobat un moment de serenor, de pau, amb pensaments agradables mentre els llegia...i per uns minuts m'han permés somiar desperta.

Ha estat un plaer poder-los llegir :-)

Felicitat per tothom o feliç per tu, flors per tu, flipat, feliç primavera trompetera... és divertit això!!

Un poema preciós i tendre, com el món vist des dels ulls d´un infant, llàstima que molts no vegin la bellesa que hi ha al seu voltant, en les coses aparentment simples i quotidianes.

Les formiguetes també tenen dret a sommiar, quan s`adonen d`aquest dret comencen a somriure :)

El teu comentari m`ha fet recordar un poema fantàstic i alhora dur d`Eduardo Galeano "Los nadies", si no el coneixes te`l recomano. Comença així.. "Sueñan las pulgas con comprarse un perro..."

I repeteixo, preciós el teu poema. Gràcies pels teus comentaris.

Quin temps més ben "malaguanyat"!!!
Ets un gran observador, Jordi. Quantes coses boniques ens perdem al no observar més la natura! A mi també m'agrada jugar a imaginar figures amb els núvols.
Com t'ho fas per a ser tan prolífic?
Seguiré llegin-te.
Una abraçada.