És tocat

Un relat de: Oke
Cara o creu. Cara: el pou dels desitjos; creu: la guardiola de la nena, aquell porquet rebotit que guarda a casa de sa mare. Serà prou plena? Només hi poses vint cèntims, pare? La canalla. Però pesava força l'altre dia. La mama, la mama..., la mama la malcria. Quina trencadissa. Apropes el rostre al palmell de la mà. Una pipada la il·lumina tènuement: cara. Molt millor. Els estalvis de la nena per a més endavant, quan faci el lavabo. Aigua de plata i d'or; sí, començaré per la banyera. El pou dels desitjos. Diumenge passat encara hi vaig veure forasters. Poca-soltes. A quina hora marxa el guarda del parc? A quarts de nou, em sembla. Hi hauré d'anar ben entrada la nit. Segurament en sortiré moll. Haurà de ser una nit de pluja; mai se sap qui pot ser al carrer fent el tafaner a aquelles hores. L'impermeable, la caputxa, el cap baix i fent via cap a casa. Calculo que dos o tres quilos. No serà problema. Tot anirà bé.

Una olor de fum, metall grapejat i cola omple tota l'estança. L'ensumes profundament, serè i satisfet. Te n'alimentes. La penombra amaga les parets i el sostre folrats de monedes. T'aixeques i enganxes els cinquanta cèntims de la cara i la creu al tros de paret nua que hi ha entre l'interruptor i el marc de la porta. La darrera moneda. Ben aviat n'hi haurà més i podràs acabar el menjador.

Comentaris

  • Relat molt inesperat.[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 20-04-2014 | Valoració: 9

    És estupend llegir relats com aquest... és molt bo i amb molta qualitat. Té un punt molt especial que penetra molt bé en el lector. Gràcies per compartir. Un salut. Rafael Molero.

  • Un bonissim relat[Ofensiu]
    allan lee | 19-12-2012

    molt ben tramat, en poques escenes ens dibuixes una història fosca, als límits de la obsessió que passa per sobre els petits estalvis de la nena, i per sobre de tot. Contundent i ben escrit. Felicitats.

    a

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Oke

Oke

12 Relats

63 Comentaris

14407 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Als que mai deixen que un èxit de merda empastifi tota una vida de perdedor, als que saben compartir el silenci, als que marxen sense acomiadar-se, als que miren a terra en vaga permanent de mirades contra els submisos de cara alta, als que han après a plorar sense molestar, als que viuen d’instants, sense obligacions, sense deures, sense promeses, sense lligams, sense per sempres. Als que no distingeixen la realitat, als que s’atreveixen a ser lliures, als mal educats, als ionquis que fugen de vides que no valen la pena ser viscudes, als que caminen sols malgrat estar acompanyats perquè mai farien complir una norma tot i tenir les seves. Als que escupen sense mirar primer, als que saben que té molt més sentit enamorar-se per compassió que per atzar. Als que saben que l’alegria és nècia i han oblidat fins i tot riure per cortesia. Als inhàbils socials. A tots els punkis morts.

ps: a estones també escric amb Trossos de vidre