Pare, he pecat

Un relat de: Oke
Un dia vaig creure que em calien motius per escriure i vaig inventar-me’n tres. Tres motius per ensenyar a les visites, emmarcats i penjats a sala d’estar per casa. Tres motius de postal: foragitar la tristesa, dirigir la ràbia i bellugar la indiferència. Em van donar molt bon resultat. Quins motius més bons que tens!, em deien. I com llueixen! Fins i tot vaig ensarronar un poeta. En veure com exposava els meu motius, amb aquella llum indirecta tan intencionada, de seguida el vaig tenir convençut.

No sabria dir si vaig gastar més temps que tinta, però el cas és que em vaig cansar dels motius i me’n vaig quedar sense. No vaig ser capaç de trobar la diferència. Escriure perquè sí. Per què no? Fins que un amic saberut em va dir: Tu beus per poder escriure, oi? Al contrari, amic meu, jo escric per poder beure. Si no escrivís tindria el temps lliure suficient que cal per dedicar-se a la tasca absorbent i feixuga de no beure. No beure exigeix totes les hores del dia. Escriure em permet evadir-me, perdre la concentració, i sense adonar-me’n ja estic fent dringar els glaçons que refreden el whisky mesurat al got. Fantàstica melodia! L’amic, estabornit, em va mirar. Tu estàs pirat. El nou motiu no em feia nosa i em va acompanyar alguns mesos.

Després vaig entrar en una etapa mística i explicava que vivia la vida per poder escriure-la. Escrivia per salvar-me. Més tard vaig acollir el motiu contrari, evidenciant com en puc arribar a ser, d’incoherent. Escrivia per guanyar-me un lloc a l’infern. Però és que era molt temptador arribar-hi, amb el paquet de sis cerveses sota el braç, buscar el més brut i deixar-li anar: Game over, Hank. Hangover.

Avui, encara amb el regust d’aquest viatge a l’infern, amb mal de cap de ressaca eterna, afirmo que sóc un pecador. Els tinc tots i els he escrit. La meva penitència, llegir el que vaig escriure ahir. Però demà escriuré a totes les parets: Pare, he pecat. Pare, t’he guanyat. Els pecats ja no em fan por.

Comentaris

  • Motius per escriure, el pecat[Ofensiu]
    Marteta | 03-06-2014 | Valoració: 10

    M'ha encantat la relació amb l'alcohol i les lletres, com un motiu o una incitació a escriure. Aquest aspecte em recorda a la situació de molts autors com fou Baudelaire, no sé si has llegit res seu però els seus poemes de ''Les flors del mal'' són clarament una porta oberta als vicis i als pecats guiats per la força de l'alcohol i les drogues, acompanyats d'un pessimisme i resignació brutals... Te'l recoman en cas de que no m'haguis llegit.

    M'ha agradat molt!
    Marta

  • No cal cap motiu.[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 27-03-2014

    Al menys això penso jo. És un motiu tenir paraules i posar-les en un paper? Crec que no. La paraula surt a través de llengua, llavis i gola. i amb un llapis, bolígraf o ploma s'escriu. Cal més motiu?

    Busca les excuses que vulguis però algú que pensa els pensaments que tu penses el pecat seria no escriure'ls i deixar-los tan sols pensats.

    Jordi

    P.D.
    En diem "coses petites" per que si diguéssim que són grans els taurons ens les robarien i ens les tornarien a vendre embolicades amb un preu etiquetat.
    Així queda entre nosaltres i ells no se n'enteren.

  • Un bon relat[Ofensiu]
    Rafaelmolero | 10-02-2014 | Valoració: 10

    M' ha agradat molt aquest relat, està estupend i té una forma molt especial de descriure'l. Veritablement ets molt bo relant. Un gran salut. Rafael Molero

  • Títol atractiu.[Ofensiu]
    Angelina Vilella Ros | 18-11-2013 | Valoració: 9

    M'ha cridat l'atenció el teu títol, perquè crec no hi ha ningú que pugui tirar la primera pedra per no dir-ho. Ben buscat.

  • Oke ...[Ofensiu]
    Eloi Miró | 21-09-2013 | Valoració: 10

    Cada vegada que et llegeixo tinc més ganes de llegir encara més... la manera que tens d’escriure la trobo genial, i em transporta amb molta força al fons de les teves històries. S’ha de dir que Pare, he pecat és molt original... i dir-te que de pecadors ho som tots i que si escriure és un pecat, jo en soc dels més grans! Ben bé que per alguns escriure és viure i viure escriure!

    Una abraçada

    Eloi

  • iong txon | 24-08-2013

    un discurs divertit i intel·ligent, i un estil fresc i espontani que cau molt bé i es llegeix amb plaer. El final del relat contrasta amb el penediment aparent que suggeria el títol, però és coherent amb aquest tarannà despreocupat i alhora rebel que inspira el text en conjunt. Amb tot no puc evitar fer-hi objecció, des del punt de vista que conté, en la meva opinió, un punt de niciesa: el pecat és potser la cosa que ens hauria de fer més por, de manera totalment justificada.

  • Bona crítica[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 24-05-2013

    bona reflexió i ben escrita. Genial!

    et felicito i sort!

    Ferran

  • Escriure...[Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 20-05-2013 | Valoració: 10

    és una cosa tan enrevessada que qualsevol descripció pot ser completament diferent d'una altra. La teva barrejada amb això dels motius i pecats és fantàstica, m'ha encantat. Des de la ironia aconsegueixes fer un magnífic relat. Quant de talent hi ha en aquest concurs ;) Et desitjo moltíssima sort en la convocatòria.
    Edgar

  • Motius?[Ofensiu]
    Atlantis | 20-05-2013

    Un relat magnífic tant per la idea per com està explicat. De motius tots tenim els nostres, que poden ser alguns que has anomenat o bé d'altres...però és quelcom que ens surgeix i ja està.

    M'ho he passat molt bé llegin-te. Un escrit amb una ironia per explicar això tan complicat què és per què escrivim.

    Bon dia i bona escriptura.

Valoració mitja: 9.83

l´Autor

Foto de perfil de Oke

Oke

12 Relats

63 Comentaris

15648 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Als que mai deixen que un èxit de merda empastifi tota una vida de perdedor, als que saben compartir el silenci, als que marxen sense acomiadar-se, als que miren a terra en vaga permanent de mirades contra els submisos de cara alta, als que han après a plorar sense molestar, als que viuen d’instants, sense obligacions, sense deures, sense promeses, sense lligams, sense per sempres. Als que no distingeixen la realitat, als que s’atreveixen a ser lliures, als mal educats, als ionquis que fugen de vides que no valen la pena ser viscudes, als que caminen sols malgrat estar acompanyats perquè mai farien complir una norma tot i tenir les seves. Als que escupen sense mirar primer, als que saben que té molt més sentit enamorar-se per compassió que per atzar. Als que saben que l’alegria és nècia i han oblidat fins i tot riure per cortesia. Als inhàbils socials. A tots els punkis morts.

ps: a estones també escric amb Trossos de vidre