Cercador
Il·luminat
Un relat de: Oke- Compartir:
"Llavors va sentir una profunda enyorança de tot". Així acaba el llibre, el darrer d'una llarga sèrie, que m'ha permès comprar un immens televisor. Tot va començar quan vaig decidir profanar "El Capital" utilitzant un bitllet de vint euros com a punt de lectura, i que vaig dipositar en una urna amb forma de peixera buida en acabar la crítica d'en Marx. Després de setanta-quatre vots útils, el televisor nou, lluent, encara sense pols, penja de la paret subjecte a una plataforma que em permet orientar-lo amb el comandament. Tots els canals s'han sintonitzat correctament i he aprofitat per redistribuir l'habitació d'acord amb les exigències del nou aparell.
El gran moment s'apropa i el posposo, tal com sempre faig quan sospito que la realitat no superarà una idea perfeccionada per una ment que no descansa: rento els quatre plats bruts, escombro una mica, fumo una altra vegada...Tot sembla en ordre i per fi, tot i que ja és negra nit, abaixo totes les persianes, m'assec al sofà i saborejo la foscor. Engego el televisor. La llum capriciosa que projecta em mostra el quadre que tinc davant. La paret que em guaita el clatell mostra una taca feta del temps allà on sempre havia estat penjat. M'adono que feia anys que no el mirava, i aprecio els fins ara inexistents relleus de les pinzellades. Algú va pintar uns llavis pintats de vermell. La intermitència dels tènues flaixos semblen donar vida a la boca emmarcada. Voldria saber llegir el que parla.
El televisor, mut rere meu, ha fet callar el silenci. Com quan neva, percebo un fet que s'esdevé i no s'anuncia amb cap so. Una contradictòria pau inquietant. Un zero absolut. Mentre l'estança s'il·lumina i enfosqueix caòticament, deixo entrar els sorolls de la nit, petjades dels neguits que sento amb la claror del dia; són aquests els que hauria de silenciar.
Prenc el llibre que hi ha sobre la taula i ajusto el televisor fins trobar una llum suficient i prou homogènia. Vindrà aquesta llum de la teletenda? Potser d'algun programa del tarot? Llegeixo una estona llarga, m'endormisco i tinc el temps just per posar un bitllet de cinc euros a la pàgina on sóc. No tinc pressa en comprar un mòbil que deixaré immòbil, quiet, fixat a la tauleta.
El gran moment s'apropa i el posposo, tal com sempre faig quan sospito que la realitat no superarà una idea perfeccionada per una ment que no descansa: rento els quatre plats bruts, escombro una mica, fumo una altra vegada...Tot sembla en ordre i per fi, tot i que ja és negra nit, abaixo totes les persianes, m'assec al sofà i saborejo la foscor. Engego el televisor. La llum capriciosa que projecta em mostra el quadre que tinc davant. La paret que em guaita el clatell mostra una taca feta del temps allà on sempre havia estat penjat. M'adono que feia anys que no el mirava, i aprecio els fins ara inexistents relleus de les pinzellades. Algú va pintar uns llavis pintats de vermell. La intermitència dels tènues flaixos semblen donar vida a la boca emmarcada. Voldria saber llegir el que parla.
El televisor, mut rere meu, ha fet callar el silenci. Com quan neva, percebo un fet que s'esdevé i no s'anuncia amb cap so. Una contradictòria pau inquietant. Un zero absolut. Mentre l'estança s'il·lumina i enfosqueix caòticament, deixo entrar els sorolls de la nit, petjades dels neguits que sento amb la claror del dia; són aquests els que hauria de silenciar.
Prenc el llibre que hi ha sobre la taula i ajusto el televisor fins trobar una llum suficient i prou homogènia. Vindrà aquesta llum de la teletenda? Potser d'algun programa del tarot? Llegeixo una estona llarga, m'endormisco i tinc el temps just per posar un bitllet de cinc euros a la pàgina on sóc. No tinc pressa en comprar un mòbil que deixaré immòbil, quiet, fixat a la tauleta.
Comentaris
-
M'ha agradat[Ofensiu]iong txon | 26-01-2013
Crec que tens talent per escriure, per donar-li una forma literària a allò que vols dir, per més banal que pugui ser el missatge. Com en el cas d'aquest il·luminat (contestatari, sonat, excèntric?) Potser la clau està en la frase: "…deixo entrar els sorolls de la nit, petjades dels neguits que sento amb la claror del dia; són aquests els que hauria de silenciar." Un relat breu divertit i ben presentat. T'animo a continuar.
l´Autor
12 Relats
63 Comentaris
15664 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85
Biografia:
Als que mai deixen que un èxit de merda empastifi tota una vida de perdedor, als que saben compartir el silenci, als que marxen sense acomiadar-se, als que miren a terra en vaga permanent de mirades contra els submisos de cara alta, als que han après a plorar sense molestar, als que viuen d’instants, sense obligacions, sense deures, sense promeses, sense lligams, sense per sempres. Als que no distingeixen la realitat, als que s’atreveixen a ser lliures, als mal educats, als ionquis que fugen de vides que no valen la pena ser viscudes, als que caminen sols malgrat estar acompanyats perquè mai farien complir una norma tot i tenir les seves. Als que escupen sense mirar primer, als que saben que té molt més sentit enamorar-se per compassió que per atzar. Als que saben que l’alegria és nècia i han oblidat fins i tot riure per cortesia. Als inhàbils socials. A tots els punkis morts.ps: a estones també escric amb Trossos de vidre