EL MÓN DE LES CULLERES

Un relat de: Jordi Abellán Deu
El món de les culleres és un món del revés.

Has provat mai de mirar-t’hi el reflex?
Doncs és divertit perquè et veus cap avall,
gairebé com a la sala de miralls del Tibidabo.

Podríem mirar la realitat en el reflex d’una cullera.
Llavors potser els lletjos seríem guapos,
Els malhumorats i geniüts serien amables.

Els malaurats serien benaventurats.
No a la vida que ens espera al més enllà,
en aquesta que ens queda més propera.

Les injustícies es tornarien coses justes.
La fam descarnada esdevindria abundància.
L’odi fred i sec... afecte càlid i sincer.

Què us semblaria si políssim unes culleres,
La cara còncava. Cal deixar-ho ben clar,
i la part convexa millor deixar-la mat.

Un cop tinguem la feina enllestida
n’hi regalem una a cada govern.
No! Millor encara...

Una a cada ministre, secretari i mindundi.
A veure si en el món de les culleres,
el món a l’inrevés, ho saben fer més bé.


P.D.

Per a comprovar el que aquí s’explica,
no gireu mai una cullera plena de sopa
abans de ficar-vos-la dins la boca.
Es corre un seriós risc de, si la sopa és freda,
quedar ben tacat, i si calenta, ben escaldat.

Comentaris

  • Les culleres..[Ofensiu]
    Marteta | 01-04-2014 | Valoració: 10

    M'has fes recordar que quan era petita m'agradava mirar-me a les culleres i fer ''caruses'' perquè a part de tombar el món a l'inrevés el deformen lleugerament! (o molt)

    Bon consell el final! Ho tendré en compte.

    Marta

  • séver la nom lE[Ofensiu]
    Oke | 30-03-2014

    Gràcies, Jordi, per aquests "post-its"que has deixat enganxats a l'aparador, secció "poetes que diuen que no ho són". La teva emoció encoratja i, és clar, emociona. Gràcies!

    Llegint els teus poemes que dius que no són, es diria que el sostre el tens molt ben posat, engreixat a còpia de no deixar-lo descansar mai. Goso lloar la teva lluita i la voluntat de compartir-la.

    Guardaré el secret de les petites coses. No les volem amb denominació d'origen ni etiquetes. Les volem reflectides a les teves culleres del món al revés. Els poemes que no ho són amaguen respostes.

    Una de ferma!

  • Ben cert, com al Tibidabo![Ofensiu]
    Lola | 27-03-2014

    Tot un món de reflexions sorgides de la forma i figura de la cullera. Joc de formes i paraules. M'ha agradat!

    Ull! Que els governants traçuts encara hi aplicaran tècniques d'òptica adaptativa i acabaran corregint les suposades distorsions!!!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

147 Relats

246 Comentaris

82398 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com