El jeure és la millor feina

Un relat de: Oke
El nen ja va néixer dropo de mena. De ben petit, quan era l'hora de menjar, calia atansar-li la mamella i encabir-li el mugró a la boca. Ni quan en va saber el camí me'l venia a buscar. La seva germana, nounada, potser sí que va ser un xic maldestra, però amb la lliçó apresa s'hi llençava com una fera. Ai, com son pare! Ni gatejar no feia, el nen s'arrossegava. Te'l miraves, allà terra estirat de bocaterrosa movent bracets i cames d'esma com si no volgués arribar enlloc, tan desvalgut..., quin neguit! Vam provar el seu orgull posant-li la tortuga de casa al costat, tots dos arrenglerats, i quan aquella bèstia feia estona que rosegava la fulla d'escarola que li vam posar d'esquer unes passes endavant, el nen seguia a la línia de sortida i la llet del biberó ja era freda. Tampoc no plorava, el nen, i com se'l veia sa vam donar-hi la importància que tenia: molta. Quina pau totes aquelles nits sense plorera! I dormia tan bé..., n'excel·lia! Quan va ser el temps d'enraonar, en vam tenir prou. Vam anar als millors especialistes i al capdavall una eminència en logopèdia va sentenciar: Senyora, el seu fill no té cap mal. El seu fill és un gandul. No parla perquè no vol. La veritat és que no puc dir que aquell veredicte ens sorprengués. Quan es posava a dormir li brollava un somriure a la carona que ja no marxava fins que el despertaves. No podia estar pas malalt.

No va voler anar a l'escola ni tampoc va treballar mai. Es passava les hores fent el millor que sabia fer: jeure. El meu home el va donar per perdut, però jo... jo era la mare i ell el meu nen. Cada matí, mentre l'afaitava, li cantussejava aquella cançó d'en Luis Aguilé: "Es una lata el trabajar, todos los días te tienes que levantar...". I sí, la vida passava feliçment. Avui fa un any, el somriure es va quedar atrapat als seus llavis i vam saber que era mort. S'havia cansat de respirar, de viure. La nit abans, mentre l'acotxava, em va semblar que em picava l'ullet. El meu nen, el meu mandroset m'estava dient adéu.

Comentaris

  • Felicitats Oke![Ofensiu]
    magalo | 26-03-2013

    M'ha agradat molt el teu relat. M'he divertit molt llegint-lo. És genial!, no m'estranya que te'l premiessin.

    petonassos
    Marta

  • Felicitats company![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 31-01-2013 | Valoració: 10


    Enhorabona per la selecció!

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d'aquest mes, i per tal d'avançar feina, t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça associacio.relataires@gmail.com, el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZA a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
    seleccionat del mes de ..............................................................................,
    del qual és autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    Data .......................................

  • La ganduleria...[Ofensiu]
    F. Arnau | 15-01-2013

    ... duta a la màxima expressió. Un relat on s'exagera aquest pecat capital, amb alguns tocs d'humor, que fan que la seua lectura siga molt divertida i amena.
    L'enhorabona!
    Salut!
    FRANCESC

  • El seu fill és un gandul.[Ofensiu]
    allan lee | 15-01-2013

    He gaudit molt de la lectura. Àgil, divertida, molt ben escrita. Desenllaç imaginable i no obstant amb l'espurna de tancar el quadre amb tota gràcia. Un plaer llegir-te, Oke.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Oke

Oke

12 Relats

63 Comentaris

14375 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Als que mai deixen que un èxit de merda empastifi tota una vida de perdedor, als que saben compartir el silenci, als que marxen sense acomiadar-se, als que miren a terra en vaga permanent de mirades contra els submisos de cara alta, als que han après a plorar sense molestar, als que viuen d’instants, sense obligacions, sense deures, sense promeses, sense lligams, sense per sempres. Als que no distingeixen la realitat, als que s’atreveixen a ser lliures, als mal educats, als ionquis que fugen de vides que no valen la pena ser viscudes, als que caminen sols malgrat estar acompanyats perquè mai farien complir una norma tot i tenir les seves. Als que escupen sense mirar primer, als que saben que té molt més sentit enamorar-se per compassió que per atzar. Als que saben que l’alegria és nècia i han oblidat fins i tot riure per cortesia. Als inhàbils socials. A tots els punkis morts.

ps: a estones també escric amb Trossos de vidre