Els homes no fan petons!

...com si fos un gran pecat, ens ha portat a l'hipocresia total. A casa meva des de el meu avi, el meu pare, els meus cosins, el meu tiet i els meus fills sempre ens hem donat un petó d'arribada, d'acomiat o perquè no abraçades. L'estimació no te sexes, s'estima o no s'estima i el fet de donar un petó no deixa de ser un acte d'estimació. Perquè buscar-hi un altre sentit, que en el fons tampoc ha de ser repudiat.
Gràcies pels teus comentaris.
Una abraçada.

no es va saber expressar prou bé. De ben segur tenia pressa!I I el pobre nano es quedava sense els dolços petons del avi.

Gràcies pel teu comentari, Eloi.

Segueix escrivint que m'encanta la teva forma de fer-ho.
Una abraçada

Ostres Eloi, aquest relat és per tenir-l'ho molt en compte!

Que trist per un avi que acosti la galta esperant una mostra de carinyo i el net, poruc pel que li ha dit el seu progenitor, li negui un petó, tot i que dins del seu cor potser és el que més desitjava en el món, amb un petó poder demostrar a l'avi l'estimació que sentia per ell.

Com ens podem arribar a equivocar de vegades volent "posar normes" i de passada espifiant-la d'alló més.

Moltes gràcies pel teu comentari, m'agrada molt tot el que dius i sobretot haver-lo rebut d'una persona com tu!

Gemma

Salut company pecador!

Ara passo més de tant en tant per Can Relataire. Quina alegria trobar-me el teu comentari. Una vegada més, l'he sentit amb força. Gràcies.

"Els homes no fan petons", "boys don't cry",... Aquestes bestieses es "curen" escrivint-les, fent-ne cançons, dient ben alt, com em va ensenyar un amic cantautor: "Follarem sobre les ruïnes dels pecats que ens van fer por!".

Una de ferma, Eloi, i a seguir pecant!

... que aquest noi, li digui aquesta bajanada al seu fill... ¿? Que en penses? Perquè serà?Potser alguna mala experiència amb algú del seu sexe quan era jove? Potser amaga una mala relació amb son pare? O es que has fet un viatge al passat ?
Sigui com sigui, es un relat simpàtic... Anys enrere hages fet un comentari diferent.
Salutacions moltes!
Anna

Segur que en Marc quan creixi obrirà els ulls i ho veurà tot d'una altra manera!
És cert que a segons quins nens se'ls educa així, i no només en quant als petons als homes... amb la típica frase de ''plorar és de nines'' ja ho deixam tot dit..

Un relat molt crític i real (desgraciadament real)

Segueix endavant Eloi!
Una besada!

Marta

Eloi un relat intens i segurament real en moltes situacions.
Demanar.... petons... i aquest demanar provoca esquemes-normativistes.
Potser caldrà fer una pedagogia d'avis a nets sobre el sentit del petó.
De tot cor, sóc avi de 4 netes, enhorabona emocionat, Eloi.

que trista la vida sense petons! És igual d'home a home o d'home a dona; sense petons, que trist! Si a més hi afegim aquesta tonteria del pare, de que els homes no es fan petons, quee trist! Ara mateix acabo de tornar de passar el cap de setmana fora. Tinc nebots d'un a quinze anys. M'he fet petons amb tots a l'hora de despedir-nos. Ui si ho sabés el pare de'n Marc! Una abraçada Eloi.

Aleix