Detall intervenció

Doncs a mí no em disgusta que sigui més humà...

Intervenció de: NinniN | 23-05-2005

i que de tant en tant hi hagi algun rifi-rafi. És llei de vida, no?

RE: Estic trist...
OhCapità | 23/05/2005 a les 09:43

[Respondre]

Ep!

Ni t'ho pensis això de volar a altres contrades, company! Si he de venir a buscar-vos, ho faré, volant no ho crec però potser saltant com en Flip.

Una abraçada,

OhCapità.

RE: RE: perdona per la part que em toca
Conxa Forteza | 23/05/2005 a les 09:51

[Respondre]

em sap greu si tenc una mica de culpa que et sentis malament, per la meva part faré el possible perquè el foro no deixi d'èsser el de la Abeja Maya, quan vegi segons quines coses em mossegaré la llengua, millor dit em mossegaré els dits ... però no marxis, et promet que seré bona al.lota ...

RE: RE: RE: perdona per la part que em toca
JA ESTEM PARATS STOP | 23/05/2005 a les 12:03

[Respondre]

HA DE SER EL FORUM I RELATS EL POU I EL CAU DE LES NOSTRES MALES LLETS? pregunto

Doncs a mí no em disgusta que sigui més humà...
NinniN | 23/05/2005 a les 12:56

[Respondre]

i que de tant en tant hi hagi algun rifi-rafi. És llei de vida, no?

RE: Estic trist...
T. Cargol | 23/05/2005 a les 09:48

[Respondre]

Home Brown, no sé què dir-te, el mon és imperfecte, ho sabem, no? Però, oblidar-se de les imperefweccions per uns dies ajuda,...

RE: RE: Estic trist...
Shu Hua | 23/05/2005 a les 10:17

[Respondre]

la veritat és que a mi també m'ha passat pel cap, però després no me'n sé estar, ja tinc el costum d'entrar cada dia al fòrum.
Potser semblava que, per ser escriptors, havíem de tenir un altre nivell, però no, som persones igual i, a la fi, priva el safareig. Potser podríem canviar-lo, tens algun tema per proposar?

RE: Estic trist...===> Jordi!
Llibre | 23/05/2005 a les 10:24

[Respondre]

Mmmmmhhh!!

No sé què dir-te.

M'ho penso.

T'escric després.

Ciao!

LLIBRE

RE: Estic trist...
JA ESTEM PARATS STOP | 23/05/2005 a les 12:01

[Respondre]

Com deia una cançó del grup Triana:
"siento de que ya llega la hora
y todo tiene su fin..."

ës la vida, el món no és un utern matern,
i cada dia és més insensible,dur,hòstil, feréstec, desagradable però...

Tot dpèn de Tú, i de Mi, i de L´Altre, i ja en sóm 3 i així anar sumant i tornar a donar la volta al mitjó.Els meus han estat plens de forats, cossits, menjats per arnes, però un dia descobreixes que també pots caminar per la platja, per la gespa i no et calen mitjons.
O un amic/ga ten regala uns de nous.QUI SAP