Fantasmes i palaus. I policies.

Un relat de: Peer Cepció

Denunciant: Bon dia!
Policia: Hola, bon dia. És vostè el qui vol denunciar la presència d'un fantasma a sa casa?
D: Si
P: Comencem per les dades personals. Ompliga'm aquest formulari mentre jo vaig a per un cafè. En vol un?
D: No, gràcies. Ja tinc la panxa prou revolta.
P: Compte'm tot el que li passa des del principi i jo aniré prenent nota per poder redactar la seua declaració. No vaja molt ràpid perquè ens han canviat els ordinadors i no m'aclare massa amb este programeta.
D: EL mes passat vaig comprar un palau al centre de València amb intenció de traslladar-me a viure allà el més aviat possible. Vaig comprar alguns mobles i electrodomèstics per tal de fer-lo més habitable i en dues setmanes vaig fer el trasllat de residència. La primera nit que vaig passar va ser un poc estranya però vaig pensar que eren imaginacions meues.
P: Quina nit va ser? Quin dia?
D: Això va ser el 31 de desembre. Ho recorde perquè la nit de Cap d'Any i, com que no m'agrada fer el que fan tots eixa nit, vaig aprofitar per a estrenar la meua nova casa.
P: Per què diu que va ser una nit estranya? Què són eixes imaginacions?
D: Em referia a unes melodies que vaig escoltar i que eren molt conegudes per a mi, però en aquell moment no vaig estar segur de si existien realment o si solament estaven dintre de mi.
P: Quines melodies són?
D: Concretament era un preludi en Do per a clavicembal de Bach, eixe tan conegut que posen a un anunci de compreses. Però tenia una peculiaritat.
P: Quina?
D: Sonava tocat al piano i canviant sempre una nota. Exactament el do pel do sostingut. La qual cosa destrueix totalment l'obra i l'oïda de qui l'escolta.
P: Dedueixc que és vosté músic.
D: Si, sóc pianista. Treballe al conservatori del carrer Sant Esteve. M'he comprat el palau perquè està molt prop del conservatori i així no he d'agafar el cotxe. Allà no es pot aparcar en cap lloc.
P: La meua filla menuda vol estudiar piano, però és que val tants diners...
D: No es pense. Hi ha pianos electrònics a molt bon preu que per a començar estan bé. Després li donaré una targeta d'una tenda i diga que va de part meua.
P: Bé. Gràcies. Anem a seguir amb la declaració que dintre de mitja hora he d'interrogar una colla de mafiosos peruans. Estava comptant-me la primera nit.
D: Si. No li he dit que abans de gitar-me m'havia fet un... no sé com dir...un canutet per tal de celebrar allò. És per això que no vaig fer massa cas a la musiqueta.
P: Té costum de fumar o pendre substàncies sicotròpiques o al·lucinògenes?
D: No, no ho faig mai, però aquell dia m'havien regalat una pipa d'aigua i la vaig voler provar. Com que solament tenia poliol a casa, vaig eixir al carrer i al primer magribí que va passar li vaig demanar i per 30€ em va donar una bosseta de marihuana casera.
P: Diga'm que va passar a l'endemà.
D: Res. Tot va ser d'allò més normal fins que va arribar la nit.
P: Què va passar? Altra vegada la musiqueta?
D: Si, però aquesta vegada estic segur del que vaig escoltar. Ara sonava un orgue i tocava una obra que no conec però era esborronadora. Encara tremole quan la recorde.
P: Va passar alguna cosa més? Objectes movent-se, rialles amb eco, passes i cadenes...
D: Sé que és un tòpic, però vaig escoltar rialles i plors de nadons .
P: No s'hauria acabat de fumar la marihuana o el poliol aquella nit?
D: A quin sant? Aquella nit vaig prendre'm un got de llet per a anar-me'n al llit.
P: Troba alguna explicació al que li ocorre?
D: Tractaré d'explicar-li les meus deduccions. Aquest palau va pertànyer a Cabanilles, un organista d'Algemesí que va ser l'organista de la Catedral de València fins la seua mort, ara fa quasi 200 anys. Durant els seus darrers 50 anys de vida va viure al palau que jo he comprat. Aquest home va ser molt productiu i va composar moltes peces per a orgue: tientos, batalles, pasacaglies...L'obra seua més coneguda és la Batalla Imperial; que és la peça que va sonar la tercera nit, aquesta vegada tocada per un quartet de saxòfons. El que passa és que aquesta obra, que sempre li ha estat adjudicada a Cabanilles, s'ha descobert que no és d'ell, sinó que pertany a un músic alemany. Aquest descobriment el vam fer dos músics més i jo mentre buscàvem material per presentar la memòria del CAP.
P: Disculpe'm. Que és això del cap?
D: És un curset de tres mesos que et converteix en professor de secundària.
P: Però, vostè no és professor de conservatori? No li gela, per a què vol fer cursets?
D: Perquè et donen punts per al concurs de trasllats i cobrar sexennis. Com es pensa que m'he pogut comprar el palau? Treballant?
P: Perdone. M'estava explicant la seua hipòtesi.
D: Ah, si. El que jo pense és que Cabanilles, de nom Joan Baptiste, que en glòria estiga, està ressentit amb mi i em vol matar o tornar boig.
P: I els altres del CAP?
D: Aquells van morir. L'un mentre tocava la Batalla Imperial amb el seu quartet de saxos i l'altre mentre provava pianos electrònics. Es va quedar fregit en pegar-li un esclafit un Roland. Hi ha testimonis que asseguren que tocava a Bach, un preludi. Jo no sé si creure-ho. Vosté que pensa?
P: A mi em pareix que tot poden ser casualitats i que les musiquetes poden ser imaginades. A no ser que dispose d'alguna prova que em faça pensar el contrari.
D: Se m'oblidava. L'últim dia vaig gravar-ho tot amb el mòbil que tenia al capçal del llit. No s'escolta massa bé, però obrint un poc l'oïda es pot sentir l'Ave Maria.
P: La de Schubert o la Gounod?
D: La de Bisbal. Este Cabanilles era un irònic amb mala llet.
P: Quina cosa té pensada fer amb el palau? Encara viu allà?
D: No, no he tornat més. Ara l'he llogat a uns peruans molt amables i molt bona gent. Estan molt contents i em regalen cosetes: flautes, polseres, arracades, mantes...Sembla que el mestre Cabanilles també està content amb ells.
P: Molt bé. Açò ja està. A veure si m'aclare a imprimir-ho i m'ho signa. Mentre tant done'm la tergeta del pianos. Quin me recomana?
D: Abans m'agradaven els Roland, però ara ja no sé que dir-li. Millor que compre un d'eixos taiwanesos de marca desconeguda que són molt barats i fan bon paper.
P: Gràcies. Ací té la declaració. L'he traduïda amb el Salt i ha quedat molt bé. Llegeixa-la i signe-la si està d'acord.



Comentaris

  • jaaaaaaaaa[Ofensiu]
    Jimbielard | 08-04-2008 | Valoració: 9

    he rigut. osti i que be m´ha anat. gracies.
    lo del bisbal.. jajajajaja. osti que bo...
    m´ha trencat. m´esperava alguna... venint de tu..
    segueix aixi.. osti. un d´aquests al dia i t´aseguro que em reactives l´humor..

    una abraçada

  • marta_gut | 02-06-2007 | Valoració: 10

    He estat llegint els teus texts i la veritat és que m'agraden molt. Tens un sentit de l'humor genial!! :) Seguiré llegint-te.
    Una abraçada!!

  • CONCLUSIÓ[Ofensiu]
    falconblack | 05-05-2007 | Valoració: 6

    No sé si ho he acabat d'entendre, però m'agradaria saber si hi ha relació entre els peruans que han de decalrar després i els que els ha llogat lo pis.
    Si hi ha relació, com es veu?
    Gràcies.

  • Molt divertit.[Ofensiu]
    NinniN | 13-06-2005

    M'ha agradat, Peer, un texte molt àgil, amb un humor molt sutil.

    Felicitats,

    NinniN

  • pardalet | 29-04-2005 | Valoració: 10

    M'està agradant força el teu estil ironico-contrapuntístic. Endavant!!
    T'afegeixo als meus favorits.
    Quin pallu més bo.

  • No està malament, no està malament,...[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 25-03-2005

    Un relat que es llegeix amb facilitat i destil·la una fina ironia que embriaga el lector des del principi. Està molt ben escrit però, des del meu punt de vista, potser hi faltaria una mica més de contingut perquè la gent es quedés amb alguna cosa més que una simple anècdota després de llegir-lo.

    Personalment, m'ha agradat bastant més que el de la fotocopiadora (encara que m'ha dibuixat un somriure als llavis el fet que descriguessis un diccionari com un poema de rima inversa).

    EmmaThessaM

  • Huà, huà, huà![Ofensiu]
    Llibre | 24-03-2005

    Una conversa ben curiosa. I no t'estranyis, que potser algun dia sí que ens trobarem a les dependències policials denunciant presència de fantasmes o coses més inversemblants.

    M'ha agradat especialment el detall de l'Ave Maria de Bisbal. Trenques amb la seriositat aconseguida fins al moment pel que fa a la temàtica musical.

    Però m'ha faltat, potser, algun final més acabat pel que fa al veritable problema de fons: els fantasmes. Imaginacions? Realitats?

    Això sí: m'has fet somriure de bon matí.

    Salut!

    LLIBRE

Valoració mitja: 8.75

l´Autor

Foto de perfil de Peer Cepció

Peer Cepció

9 Relats

123 Comentaris

69255 Lectures

Valoració de l'autor: 9.11

Biografia:
Sobrevisc enredant i destralejant en uns i altres.
No m'agraden les banderes.
Sóc solipsista convençut i un poc nihilista.