L'últim tango

Ara però no la trobo tant dolça com llavors, quan m'eixugava les llàgrimes del primer amor perdut. free resume examples by industry & job

sublim...

El tango, el rei dels balls... Passió. desig i també melangia... molt bonic...

Visca
el
T
A
N
G
O

b#NaT#b

Ostres, m'ha agradat molt el teu relat. La veritat és que trobo millor el seu començament (que és molt bo!) i després afluixa una miqueta... m'ha recordat un relat meu (La obscuritat dels dies sense mi), la idea és molt semblant i també la forma d'expressar com s'esvaeix l'esperança de remuntar un desamor... tot i que el final és un pèl diferent.
Petons!!!

el tango, i no crec que ho hagis fet per casualitat. És un ball ben especial, i trobo que lliga amb el teu relat. Les paraules que utilitzes tenen un to decadent que van que es van enfosquin a mida que el relat avança.

Estic segura que , éssent biogràfic com dius, el relat et va sorgir sol, de cop i volta. Escrivint sense fixar-te en el que escrius, deixant anar tot allò que t'oprimeix dins teu. Les lletres tenen el poder de fer-nos sentir una miqueta milor després de desfogar-nos.

M'ha agradat moltíssim com descrius aquest sentiment, aquesta melangia, el desencís, la desesperança. La melangia de tant en tant està bé, però no podem deixar que ens atrapi. No ens podem deixar vèncer per coses passades qu fan dels nostres dies un hivern etern.
La primavera sempre acaba arribant...

Has fet un escrit excel·lent. Un barret per vos, ple de somriures, que de tant en tant es necessiten.

Una abraçada.

Salz.

P.S. M'he mirat la teva biografia, i m'has fet pensar en una frase que va dir Mark Twain: "Les persones són com la Llunca; totes tenen una part fosca que no ensenyen a ningú".

...obre una expectativa fonda. Els tres primers paràgrafs són preciosos. Els següents potser repeteixen algun concepte, i a mi la conclusió em resta distant perquè no sé què significa del cert aquest "esmunyir-se".
Potser només és que aportes un concepte nou que jo no he sabut comprendre. Però ladesperança està molt ben descrita. Ens arriba al fons.

i la melangia que em transmet quan n'escolto un. és un joc ballar-lo, i així és la vida un tango, trista i melengiosa.

No tinc molt d'entusiasme per dir-te com de molt m'ha agradat aquest tango de ritme melancolic, precisament perque l'has escrit tan be que m'has posat trista... i no volia ballar!!

Si... sublim cadencia, doloros sentiment, belles paraules i tot amenitzat amb musica de tango...

Felicitats, Gari!!:-))

una abraçadassa,

m

potser val més oblidar tantes coses passades, una i altra vegada, plens de melangia que revifa uns instants però no soluciona res... esperant, esperant un i altre dia que tot es solucioni automàticament...
i sortir, marxar d'aquest estat passiu i només recordatori i.. volar i buscar altres oportunitats i altres amors... potser llavors tornaren les orenetes perquè la primavera se la monta cadascun al fons de la seva ànima...
una abraçada!!!

M'ha agradat el teu tango, la cadència, la melangia i la musicalitat. Endavant i felicitats

Una melodia melangiosa que s'enganxa a la pell, la lletra de la cançó escrita poc c poc cada nit, evocant la tebiesa dels amors passats.
Esmunyir-se amb la melangia, una imatge indescriptible...
M'agrada molt la forma en que està escrit el relat, s'endinsa amb força i provoca una barreja de sensacions difícils de definir...

Endavant, que no s'acabi la inspiració!

molt bo! m'ha agradat moltíssim, de veritat, sino no ho diria... segueix escrivint, que tens e do de fer sentir.

Thalassa

P.S.: pensava que eres una noia... veig que no és així o... tan és!

És trist, no "tris", i no t'havia puntuat, i ho volia fer.

Com els tangos, és tris, melancólic i contundent.

M'ha agradat molt, GariKoitz.

Una abraçada, i moltes gràcies pel teu Tango!

NinniN