Saint Patrick's Day

Un relat de: neret

És fosca i densa, com la torba, però per mi la Guiness és de color verd Irlanda. Ja fa més d'un any que vaig tornar del meu Erasmus a Galway i encara enyoro aquell país estrany i encisador, i més en un dia com avui, Sant Patrici.

He sortit de casa cercant un pub irlandès prefabricat, dels que han exportat per tots els racons del globus, on et serveixen una Guinness amb un autèntic shamrock dibuixat com si fossis un autèntic turista en un dels autènticament falsos pubs de tota la vida del temple bar. Tan falsos com aquest pub on he anat a parar, on la majoria de la gent són tan irlandesos com jo, però on, malgrat el decorat de cartó pedra, s'hi percep alguna cosa, alguna essència llunyana dels prats de Clare i de Donegal.

He demanat una Guinness, i m'han preguntat si volia mitja pinta o una pinta sencera... però quina mena de pub irlandès és aquest? i a més el dia de Sant Patrici! Me l'he quedat mirant, a la cervesa, esperant que m'expliqués alguna cosa d'Irlanda, que em portés records del Sean i del Nick... i del Paolo i l'Iban, és clar, més irlandesos que un pal de hurling, després de passar sis mesos allà. Li ha costat deixar-se anar, se la veia tímida, clar, és de Dublín, i allí no són tan irlandesos com a l'oest. Al final m'ha mostrat, en els capriciosos dibuixos de l'escuma en les parets del got, aquelles imatges. Imatges d'acantilats, salvatgement verds, retallats sobre un mar apassionadament blau fosc, castells i abadies en runes, entre pedres, pastures i ovelles, moltes ovelles, carreteres de muntanya que eren autovies en funcions, granges amb teulades de palla com casetes de conte de fades, i sobretot gent, la meva gent.

Els he vist allí, entre l'escuma, la gent amb la que vam compartir les classes a la universitat i les visites als pubs, i tota aquella gent que vam conèixer, no només a Galway, si no a tots els pobles que vam visitar en les nostres rutes per irlanda, seguint aquell vell eslògan que vam veure al museu de la Guinness a Dublín: "A Guinness a day is good for you"... i d'aquesta mitjana no baixàvem!

I he escoltat sorolls al fons del got (i us prometo que només m'he begut una pinta, n'hi ha hagut prou per emborratxar-me de records), sorolls del vent i de la pluja que no ens deixava, soroll del mar, parent llunyà del nostre tranquil mediterrani, soroll de converses i de música, dels U2, és clar, i del Van Morrison, dels Pogues i dels Dubliners, dels Chieftains, i d'aquell acordeonista i aquella violinista, que es van posar a tocar en un pub d'un poble perdut de Donegal, una nit que a fora hi plovia molt. I algú més deu haver sentit el soroll de les converses del fons del meu got, perquè un xaval pelroig i pigallat, irlandès com el trèvol, se m'ha acostat amb els seus amics a brindar, mentre al pub sonava "dirty old town"... i he brindat amb ells, i ens hem posat a parlar de la seva irlanda, i de al meva.

I hem rigut com vells amics, com reien els veïns d'innisfree al final de la pel.lícula, com només pots riure si has viscut sis mesos d'erasmus a Galway i estàs brindant amb una Guinness, el dia de Saint Patrick.

Comentaris

  • Deixa marca el verd i el vent[Ofensiu]
    Avet_blau | 13-01-2008 | Valoració: 10

    Deixa marca el verd i el vent,
    al oest d' Irlanda el mar i el terra s' ajunten,
    en una abraçada intensa.
    entre el rocam de moher,
    i la verdor de Connemara,
    o les illes d' Aran.
    Els records prenen vida,
    amb una Guiness ben negra,
    i un somriure al costat.

    i amb mùsica celta de fons....

    Avet

  • Nostàlgia[Ofensiu]
    Nurithy | 22-04-2007

    Es nota perfectament que reflexaves l'esperit d'Irlanda... tot i així m'ha invait la verdor d'Alemanya ... sembla mentida que uns països tan avançats puguin mantenir encara tota la força de la naturalesa vibrant...

    Molt bon text! t'envio una abraçada.

  • SAPS QUE?[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 22-04-2007 | Valoració: 8

    SI HAGUESSIS TROBAT UNA IRLANDESA QUE T'HAGUES FET "TILIN" ENCARA NO HAURIES TORNAT DELS TEUS ESTUDIS, T'HAURIES REENGANXAT COM A LA MILI. OI QUE NO HI VARES DEIXAR CAP NOIA?

  • dubliners[Ofensiu]
    Arnau | 22-11-2006

    "when my dear country shall be made a nation once again"
    buff, qui pogués fer un erasmus a Galway!!
    t'envejo molt, petons;

    arnau

  • Mo chara, [Ofensiu]
    estel | 27-11-2005

    Irlanda, la dolça irlanda!

    i és que no és un país qualsevol, irlanda... quan records, cavalls, guiness i nets fredes... qui ha estat a Éire i mai se la fet seva, la dolça casa...

    el teu relat m'ha portat molts records, no gaire llunyans però si fascinants, éire del bobby sands, notícies de l'ira, ara han guanyat el nacional en cursa de cavalls... irlanda, tot una vida per descobrir-la!

    Shannon, l'aigua pura de debò!!! jeje però quin fred fa allà, coi.

    Thiocfaidh ár lá!

    Ní hé cinnte gurb é an áit as a dtigeann sé. Mura bhfuil siad in inmbe tú féin a bhriseadh. Ní bhrisfidh siad mé mar tá an fonn saoirse, agus saoirse mhuintir na hEireann i mo chroí. Thiocfaidh lá éigin nuair a bheidh an fonn saoirse seo le taispeáint ag daoine go léir na hEireann ansin tchífidh muid éirí na gealaí.

    Agur!

  • enamorada d´Irlanda a Irlanda....[Ofensiu]
    naimma | 05-09-2005


    M´has tocat el cor. Tinc bells records d´Irlanda. És especial. S´ha de viure. No sé com descriure-ho: se´t fica a dins.
    No sé si és aquella llum, la frescor, la música, la gent... !
    Només et diré que tinc penjat el mapa d´Irlanda a casa i que penso tornar-hi

    Trnasmetes molt bé les teves vivències irlandeses.

    gràcies

    naimma

    pd. a mi també m´agrada la Kilkenny

  • annabella pampallugues | 22-08-2005 | Valoració: 8

    que tindrà Irlanda que tothom que hi va en torna amb el cor pres??
    Jo vaig estar a Irlanda l'estiu passat, un mes, a Bray (algú l'ha visitat també?) i encara estic enamorada de les verdors i l'aire net de l'illa. Amb el teu relat, neret (estàs a punt de convertir-te en un dels meus autors preferits) se m'ha dibuixat mig somriure de nostàlgia dolça que encara ara no m'ha abandonat.

    No em puc morir sense tornar a Irlanda!

  • Viure un temps en un altre pais[Ofensiu]
    jacobè | 28-07-2005

    és el millor que hi ha. Encara que sigui per higienitzar la ment. No he estat a Irlanda, però m'has fet recordar aquesta sensació d'enyor d'un pais on has viscut un temps d'experiències i sensacions molt agradables.
    M'ha transportat a Irlanda i m'has fet venir ganes de fer malestes i viure noves sensacions. Escrius molt bé.
    A veure si anem a fer una cervesa o millor: un cafè?

  • et dec..[Ofensiu]
    Ainoa | 15-06-2005

    el teu coment, ahir vaig acabar examens, aixi que ara tinc temps, lamento el retras però la uni no entén de relats... i un cop fetes le sdisculpes, em preparo per comentar-te....
    No he estat mai a Irlanda, però hi aniré ho sé, sempre m'han parlat dels acantilats, del paisatge, de la gent.. i ara després de llegir-te encara tinc més ganes.
    Vaig a seguir fent un petit recorregut pels teus relats..

    petonets

  • només puc dir[Ofensiu]
    Equinozio | 10-06-2005

    que ara ja he estat a Irlanda. M'han encatat totes les descripcions, les parets del bar, el bar, la gent, tot.
    Uns records màgnifics.

    Equinozio

  • Fucking Good![Ofensiu]
    pivotatomic | 08-06-2005 | Valoració: 9

    Si el primer relat que t'he llegit m'ha agradat, amb aquest m'has guanyat per sempre com lector!

    Mai no he estat a Irlanda, però la teva manera de descriure-la, el teu enginyós joc amb la cervesa, la seva textura i el seu so, la utilització dels tipismes irlandesos... fucking good!! ...O, per ser més correctes, i com deia el personatge del barry Fitzgerald a "L'home tranquil"... Homèric!!

  • una descripció[Ofensiu]
    Lavínia | 07-06-2005

    força poètica de la verda Irlanda, Neret. M'ha agradat molt perquè l'olor de la cervesa Guinnes em porta gairebé els mateixos records que part de la teva narració

  • Cervessa i un altre coment[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 07-06-2005

    A través del record, i amb l'excusa de la cervessa ens tornes a fer viatjar, al nostre interior, als records, al passat i a un verdader recorregut geogràfic, per una Irlanda de la que cada cop queda menys, amb el teu característic to irponic, i un ús poètic del llenguatge... bé, vaig llegint i m'agrada el que llegeixo, faigs els més curts... però tot arribarà.

  • "Emborratxar-se de records"[Ofensiu]
    kispar fidu | 06-06-2005

    (M'encanta aquesta frase que has fet servir emborratxar-me de records. Recordar, reviure aquells temps, viatjar altre cop fins a la verdor d'aquelles terres, fins als seus acantilats... Bufff! [Quina boratxera més esplèndida!... i sana!].

    Primer coment (meu...) de la teva setmana.

    Algunes parts del teu text, m'han fet recordar el meu viatge a Escócia (aquest febrer). Els pubs, la música en directe (en aquest cas amb gaites (Uau! pell de gallina!), violins i tot tipus d'instruments que amb una gran energia omplien el pub (Hotannany, a inverness, el millor de tots!) de rialles i alegria!

    Si, m'hi has fet pensar!
    Són realment preciosos aquests països!

    Ens llegim / comentem! Ciao!
    Gemm@

  • Al setembre...[Ofensiu]
    NinniN | 30-05-2005

    m'envien (a la feina) a fer un curs a fora, i de ben segur escolliré "Cork".

    Em pots donar algún bon consell "a la irlandesa"?

    Espero que quan torni, porti tants bons records com tú.

    El meu correu, per si se t'acut res: ninninrelats@hotmail.com

    Una abraçada,

    NinniN

  • Molt bó![Ofensiu]
    Fraternitat5 | 17-05-2005 | Valoració: 9

    Molt bo el teu relat. Jo també he estat una temporada a l'illa maragda (encara que, dissortadament, no tant temps com tú), i el cert és que em va encantar i el teu relat m'ha tornat a dur allí, a passejar pels seus prats verds.
    Enhorabona i escriu-ne més com aquest!

  • ja es veu[Ofensiu]
    peres | 13-04-2005 | Valoració: 9

    que has anat arreplegant, amb aquest títol, tots els nostàlgics d'Irlanda. M'hi afegeixo. Jo hi vaig estar un estiu sencer, dos mesos... fa tant de temps... És curiós que la majoria anéssim a Galway, no?

    M'has fet recordar les Aran Islands, el paisatge que es veia des de Salthill, on jo m'estava amb una família... I a més parles d'Innisfree, una de les meves pel·lícules preferides! Algú va escriure aquí a RC un relat que també em va fer pensar en Innisfree... i vaig recomanar llavors a tothom que no deixés de veure-la si no l'havia vista (mirant abans The quiet man, és clar, si tampoc l'havien vista), i ara no recordo quin relat era ni de qui... Volia recomanar-te'l, però ara no me'n recordo... En fi...

    Vull tornar a Éire!!!

    Res més, que em poso melancòlic...

  • Galway!!![Ofensiu]
    AtzaVaRa | 13-04-2005

    Ostres! Fa no res vaig estar a Dublín i a Galway, i encara que la meva estada va ser molt curta, em vaig enamorar del poblet de Galway...és un autèntic bosc de fades! I la mar, allà tocant...i els prats, verds i plens d'ovelles tal com ho descrius tu...
    Un bon relat, deixes que els teus records es facin propers a aquells que et llegeixen! I sí, jo també enyoro la Guinness...sinf, snif...
    Una abraçada ben forta!
    AtzaVaRa

  • No s'hi val...[Ofensiu]
    Brida | 24-03-2005

    llegint el teu relat m'han vingut unes ganes terribles de fer les maletes i tornar demà mateix cap a Irlanda...:-)

    m'han agradat les descripcions que fas dels paisatges i els ambients i, tal com li ha passat a Lady Aliena, a mi tb m'has fet recordar... Galway i l'oest d'Irlanda, on vaig passar uns dies plens de màgia...

    per cert, a quina universitat estudies o has estudiat q doni erasmus a Galway?:-)

    brida

  • moher | 22-03-2005

    M'ha agradat moltíssim...així de senzill.

    No sé si t'ho he dit alguna vegada, però vaig estar a Irlanda un estiu quan tenia 15 anys (de fet no fa tant de temps, no?)...i va ser una experiència única.

    De fet, el meu pseudònim és en honor a Irlanda i als Cliffs of Moher...

    T'he de confessar, però, que Irlanda té durs competidors repartits pel món...has estat a Escòcia...buuuffff...aviam si hi puc tornar aquest estiu.

    Com sempre, un estil directe i proper, detallista i nostàlgic...m'ha recordat una mica a "Un moment"...molt bé noi.

    cuida't,

    moher

  • Recordant he recordat...[Ofensiu]
    Baiasca | 21-03-2005

    M'has recordat tres coses!

    Cosa numerp u:
    El pub irlandès que han posat a la meva ciutat des de l'estiu que es diu precisament aixií: Saint Patrick.

    Cosa numero dos:
    La meva germana també va estar d'erasmus, i en va tornar tant melancolica com tu mostres en aquest relat.

    Cosa numero tres:
    Les estones que passo amb els meus amics, sigui on sigui, al Saint Patrick, a l'Estoneta, la Guitarra...

    T'has fixat que recordant tu, recordo jo?
    Oh!

    Jejeje

    Gracies per fer-me recordar!!!
    M'ha encantat... :)

  • Tot xiulant The Pogues[Ofensiu]
    pèrdix | 21-03-2005

    et comento.

    I xiulo més per malenconia, pel record dels temps passats que no pas per afició o coneixement del tema.
    Vull dir que, al meu parer, la malenconia, la nostàlgia estan perfectament retratades en aquest breu relat, no calén més paraules.

    Realment entren ganes de viatjar a Irlanda..Irlanda, Nova York,...si seguim així hauré de deixar els teus relats o m'arruinaré ;-).

    Molt bé, Neret.

  • Helea | 20-03-2005 | Valoració: 9

    M'ha fet molta gracia veure un relat titulat així, perquè justament, l'altre dia vaig parlar amb un amic que esta d'Erasmus i anaven a celebrar Saint Patricks day i mira has fet que el recordi. A part d'això m'agrada't molt com descrius el que vas viure i els paisatges, realment tinc ganes de visitar aquestes terres.

    Salut!!

  • Roda el món...[Ofensiu]
    dacar | 20-03-2005 | Valoració: 8

    Tens un estil que, com més va, més m'agrada. Potser perquè el dia de St. Patrick tb és molt significatiu per mi...

    Estàs molt atent a qualsevol detall, deus ser molt observador, i així aplegues un munt d'informació que, convenientment destil.lada, dóna forma a cròniques tan entranyables com aquesta.

    Ara em miraré les Guinness d'una altra manera...

Valoració mitja: 8.89

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: