Saint Patrick's Day

Deixa marca el verd i el vent,
al oest d' Irlanda el mar i el terra s' ajunten,
en una abraçada intensa.
entre el rocam de moher,
i la verdor de Connemara,
o les illes d' Aran.
Els records prenen vida,
amb una Guiness ben negra,
i un somriure al costat.

i amb mùsica celta de fons....

Avet

Es nota perfectament que reflexaves l'esperit d'Irlanda... tot i així m'ha invait la verdor d'Alemanya ... sembla mentida que uns països tan avançats puguin mantenir encara tota la força de la naturalesa vibrant...

Molt bon text! t'envio una abraçada.

SI HAGUESSIS TROBAT UNA IRLANDESA QUE T'HAGUES FET "TILIN" ENCARA NO HAURIES TORNAT DELS TEUS ESTUDIS, T'HAURIES REENGANXAT COM A LA MILI. OI QUE NO HI VARES DEIXAR CAP NOIA?

"when my dear country shall be made a nation once again"
buff, qui pogués fer un erasmus a Galway!!
t'envejo molt, petons;

arnau

Irlanda, la dolça irlanda!

i és que no és un país qualsevol, irlanda... quan records, cavalls, guiness i nets fredes... qui ha estat a Éire i mai se la fet seva, la dolça casa...

el teu relat m'ha portat molts records, no gaire llunyans però si fascinants, éire del bobby sands, notícies de l'ira, ara han guanyat el nacional en cursa de cavalls... irlanda, tot una vida per descobrir-la!

Shannon, l'aigua pura de debò!!! jeje però quin fred fa allà, coi.

Thiocfaidh ár lá!

Ní hé cinnte gurb é an áit as a dtigeann sé. Mura bhfuil siad in inmbe tú féin a bhriseadh. Ní bhrisfidh siad mé mar tá an fonn saoirse, agus saoirse mhuintir na hEireann i mo chroí. Thiocfaidh lá éigin nuair a bheidh an fonn saoirse seo le taispeáint ag daoine go léir na hEireann ansin tchífidh muid éirí na gealaí.

Agur!

M´has tocat el cor. Tinc bells records d´Irlanda. És especial. S´ha de viure. No sé com descriure-ho: se´t fica a dins.
No sé si és aquella llum, la frescor, la música, la gent... !
Només et diré que tinc penjat el mapa d´Irlanda a casa i que penso tornar-hi

Trnasmetes molt bé les teves vivències irlandeses.

gràcies

naimma

pd. a mi també m´agrada la Kilkenny

que tindrà Irlanda que tothom que hi va en torna amb el cor pres??
Jo vaig estar a Irlanda l'estiu passat, un mes, a Bray (algú l'ha visitat també?) i encara estic enamorada de les verdors i l'aire net de l'illa. Amb el teu relat, neret (estàs a punt de convertir-te en un dels meus autors preferits) se m'ha dibuixat mig somriure de nostàlgia dolça que encara ara no m'ha abandonat.

No em puc morir sense tornar a Irlanda!

és el millor que hi ha. Encara que sigui per higienitzar la ment. No he estat a Irlanda, però m'has fet recordar aquesta sensació d'enyor d'un pais on has viscut un temps d'experiències i sensacions molt agradables.
M'ha transportat a Irlanda i m'has fet venir ganes de fer malestes i viure noves sensacions. Escrius molt bé.
A veure si anem a fer una cervesa o millor: un cafè?

el teu coment, ahir vaig acabar examens, aixi que ara tinc temps, lamento el retras però la uni no entén de relats... i un cop fetes le sdisculpes, em preparo per comentar-te....
No he estat mai a Irlanda, però hi aniré ho sé, sempre m'han parlat dels acantilats, del paisatge, de la gent.. i ara després de llegir-te encara tinc més ganes.
Vaig a seguir fent un petit recorregut pels teus relats..

petonets

que ara ja he estat a Irlanda. M'han encatat totes les descripcions, les parets del bar, el bar, la gent, tot.
Uns records màgnifics.

Equinozio

Si el primer relat que t'he llegit m'ha agradat, amb aquest m'has guanyat per sempre com lector!

Mai no he estat a Irlanda, però la teva manera de descriure-la, el teu enginyós joc amb la cervesa, la seva textura i el seu so, la utilització dels tipismes irlandesos... fucking good!! ...O, per ser més correctes, i com deia el personatge del barry Fitzgerald a "L'home tranquil"... Homèric!!

força poètica de la verda Irlanda, Neret. M'ha agradat molt perquè l'olor de la cervesa Guinnes em porta gairebé els mateixos records que part de la teva narració

A través del record, i amb l'excusa de la cervessa ens tornes a fer viatjar, al nostre interior, als records, al passat i a un verdader recorregut geogràfic, per una Irlanda de la que cada cop queda menys, amb el teu característic to irponic, i un ús poètic del llenguatge... bé, vaig llegint i m'agrada el que llegeixo, faigs els més curts... però tot arribarà.

(M'encanta aquesta frase que has fet servir emborratxar-me de records. Recordar, reviure aquells temps, viatjar altre cop fins a la verdor d'aquelles terres, fins als seus acantilats... Bufff! [Quina boratxera més esplèndida!... i sana!].

Primer coment (meu...) de la teva setmana.

Algunes parts del teu text, m'han fet recordar el meu viatge a Escócia (aquest febrer). Els pubs, la música en directe (en aquest cas amb gaites (Uau! pell de gallina!), violins i tot tipus d'instruments que amb una gran energia omplien el pub (Hotannany, a inverness, el millor de tots!) de rialles i alegria!

Si, m'hi has fet pensar!
Són realment preciosos aquests països!

Ens llegim / comentem! Ciao!
Gemm@

m'envien (a la feina) a fer un curs a fora, i de ben segur escolliré "Cork".

Em pots donar algún bon consell "a la irlandesa"?

Espero que quan torni, porti tants bons records com tú.

El meu correu, per si se t'acut res: ninninrelats@hotmail.com

Una abraçada,

NinniN

Molt bo el teu relat. Jo també he estat una temporada a l'illa maragda (encara que, dissortadament, no tant temps com tú), i el cert és que em va encantar i el teu relat m'ha tornat a dur allí, a passejar pels seus prats verds.
Enhorabona i escriu-ne més com aquest!

que has anat arreplegant, amb aquest títol, tots els nostàlgics d'Irlanda. M'hi afegeixo. Jo hi vaig estar un estiu sencer, dos mesos... fa tant de temps... És curiós que la majoria anéssim a Galway, no?

M'has fet recordar les Aran Islands, el paisatge que es veia des de Salthill, on jo m'estava amb una família... I a més parles d'Innisfree, una de les meves pel·lícules preferides! Algú va escriure aquí a RC un relat que també em va fer pensar en Innisfree... i vaig recomanar llavors a tothom que no deixés de veure-la si no l'havia vista (mirant abans The quiet man, és clar, si tampoc l'havien vista), i ara no recordo quin relat era ni de qui... Volia recomanar-te'l, però ara no me'n recordo... En fi...

Vull tornar a Éire!!!

Res més, que em poso melancòlic...

Ostres! Fa no res vaig estar a Dublín i a Galway, i encara que la meva estada va ser molt curta, em vaig enamorar del poblet de Galway...és un autèntic bosc de fades! I la mar, allà tocant...i els prats, verds i plens d'ovelles tal com ho descrius tu...
Un bon relat, deixes que els teus records es facin propers a aquells que et llegeixen! I sí, jo també enyoro la Guinness...sinf, snif...
Una abraçada ben forta!
AtzaVaRa

llegint el teu relat m'han vingut unes ganes terribles de fer les maletes i tornar demà mateix cap a Irlanda...:-)

m'han agradat les descripcions que fas dels paisatges i els ambients i, tal com li ha passat a Lady Aliena, a mi tb m'has fet recordar... Galway i l'oest d'Irlanda, on vaig passar uns dies plens de màgia...

per cert, a quina universitat estudies o has estudiat q doni erasmus a Galway?:-)

brida

M'ha agradat moltíssim...així de senzill.

No sé si t'ho he dit alguna vegada, però vaig estar a Irlanda un estiu quan tenia 15 anys (de fet no fa tant de temps, no?)...i va ser una experiència única.

De fet, el meu pseudònim és en honor a Irlanda i als Cliffs of Moher...

T'he de confessar, però, que Irlanda té durs competidors repartits pel món...has estat a Escòcia...buuuffff...aviam si hi puc tornar aquest estiu.

Com sempre, un estil directe i proper, detallista i nostàlgic...m'ha recordat una mica a "Un moment"...molt bé noi.

cuida't,

moher

M'has recordat tres coses!

Cosa numerp u:
El pub irlandès que han posat a la meva ciutat des de l'estiu que es diu precisament aixií: Saint Patrick.

Cosa numero dos:
La meva germana també va estar d'erasmus, i en va tornar tant melancolica com tu mostres en aquest relat.

Cosa numero tres:
Les estones que passo amb els meus amics, sigui on sigui, al Saint Patrick, a l'Estoneta, la Guitarra...

T'has fixat que recordant tu, recordo jo?
Oh!

Jejeje

Gracies per fer-me recordar!!!
M'ha encantat... :)

et comento.

I xiulo més per malenconia, pel record dels temps passats que no pas per afició o coneixement del tema.
Vull dir que, al meu parer, la malenconia, la nostàlgia estan perfectament retratades en aquest breu relat, no calén més paraules.

Realment entren ganes de viatjar a Irlanda..Irlanda, Nova York,...si seguim així hauré de deixar els teus relats o m'arruinaré ;-).

Molt bé, Neret.

M'ha fet molta gracia veure un relat titulat així, perquè justament, l'altre dia vaig parlar amb un amic que esta d'Erasmus i anaven a celebrar Saint Patricks day i mira has fet que el recordi. A part d'això m'agrada't molt com descrius el que vas viure i els paisatges, realment tinc ganes de visitar aquestes terres.

Salut!!

Tens un estil que, com més va, més m'agrada. Potser perquè el dia de St. Patrick tb és molt significatiu per mi...

Estàs molt atent a qualsevol detall, deus ser molt observador, i així aplegues un munt d'informació que, convenientment destil.lada, dóna forma a cròniques tan entranyables com aquesta.

Ara em miraré les Guinness d'una altra manera...