Gelosa, jo?

Un relat de: Pink Panther

Ets gelosa? - Em demana la Laia, la meva companya de feina
Jo??? Gens! - No dubto ni un segon a replicar amb un somriure als llavis pensant ràpidament que potser algú no estaria del tot d'acord amb mi.

Faig el que faria qualsevol persona que viu amb algú a qui estima. I penso en l'Enric, portem 5 anys de convivència, i estem en aquella fase de la relació en que la rutina domina el nostre dia a dia i de tant en tant es comença a parlar de nens. Una convivència, força plàcida i despreocupada on la gelosia ja no hi té lloc.

Però ja se sap com son els homes, una mica si que s'ha d'estar al tanto. Més que res per que no et passi com a la meva cosina, que no entenia per que tothom del barri la mirava amb aquell aire entre compassió i burla. Fins que un dia la veïna del sisè li va donar una targeta d'una clínica per addictes al sexe:

-Té, Maria a veure si això salva el teu matrimoni. Al Michael Douglas es veu que li va anar bé...
-Gràcies, Mercè, però no cal, el Manel compleix com un rellotge cada dissabte. No té problemes d'aquest tipus

I quan li vem explicar que la clínica no era per potenciar la capacitat sexual del seu Manel, sinó al contrari, ell ja tenia sobre la taula dos propostes de dues productores de cinema porno...Més tard a més vem descobrir que la Mercè no havia actuat en un atac de generositat, si no que estava ressentida per la nit que el Manel la va deixar plantada després d'haver-se gastat una pasta en un nou body d'encaix negre que encara que no la deixava respirar li feia un cos que ni la Esther Cañadas. L'endemà, enrabiada i amb una fissura en dues costelles provocades pel maleït body, va rebre una trucada de la seva filla acabada de casa: Ai mare, no diries que ha passat amb el Manel del teu bloc....

Doncs bé, jo faig el que fa tothom en una parella. Sempre va bé tenir una mica d'informació de les seves amigues o companyes de feina, el normal: nom, edat, estat civil, adreça, hobbies, telèfon, mòbil, adreça d'Internet, tendències sexuals, estil de vestir,...potser si que a vegades la curiositat em porta una mica més lluny i intento descobrir algun fet una mica més privat com les seves fantasies sexuals i el tipus d'home que els agrada. També procuro saber el mateix dels seus amics de sexe masculí, i es que avui en dia no se sap qui et pot sortir de l'armari. I si estan casats, cal saber si les seves dones son felices. Per què on van a buscar refugi les dones que no son felices en el seu matrimoni??? Eh? Doncs en un amic del marit, això ho sap tothom. I es que no es pot ser innocent en aquesta vida....

El fet que l'Enric treballi en una multinacional, complica una mica les coses. Son 750 persones a la seu central i això porta feina, per això compto amb l'ajuda d'un detectiu que m'ajuda força quan jo no arribo. Fa molts anys que ens coneixem i em fa uns preus superespecials! Tinc reducció per volum de feina, per antiguitat i a més no m'aplica les tarifes habituals quan ha de viatjar a l'estranger (ja he dit que l'Enric treballa en una multinacional).

No cal descuidar les factures del telèfon i els extractes de les targetes de crèdit i del compte corrent del banc. És increïble la d'informació que se'n pot extreure. Si hi ha temps tampoc està de més revisar les factures del súper, no hagi caigut per casualitat a la cistella algun menjar afrodisíac que no haguem consumit els dies següents.

Haig de reconèixer que a vegades vaig una mica més lluny. Hi ha qui diu que frego la il·legalitat! Que si se n'assabentés em podria fins i tot denunciar! Si, si, ho diuen de veritat. Quina tonteria, si és el meu home! Hi tinc dret.

De tant en tant li remeno la cartera. Acostuma a ser bastant frustrant perquè al contrari de les dones, els homes no hi solen portar res d' interessant: diners, targetes de crèdit i el DNI. Però no està de més xequejar de tant en tant. Amb el mòbil faig el mateix, les trucades les tinc controlades en les factures però, i els missatges?

De fet intento que no se m'oblidi res, el correu és fàcil de controlar. De moment el que em va costar més va ser l'agenda. Aconseguir la contrasenya de la seva Palm em va costar setmanes! Finalment el millor va ser extreure-li de la cartera de la feina un matí i córrer a un informàtic amic del meu detectiu. A ell no li va costar massa desxifrar-la i quan l'Enric va passar al migdia per casa a buscar-la, la va trobar allà on se l'havia deixat al matí. Sobre la taula, ai aquest cap Enric, algun dia te'l deixaràs....La Palm va ser una gran trobada, he pogut fer en Excel unes taules i uns gràfics magnífics creuant les dades de les seves amistats amb la freqüència de les seves trobades. Així les he pogut classificar en Perilloses, Molt Perilloses i Extremadament Perilloses. Qui més ho ha agraït ha estat en Xavi, el detectiu, que per fi té un ordre de prioritats.

- Bé, potser dir gens gelosa és dir massa. El normal. La dosi normal de gelosia que hi ha en una parella - puntualitzo a la Laia

El que si espero es que l'Enric no en sigui gens de gelós, perquè com descobreixi lo meu amb l'Abel, l'informàtic de la feina....

Comentaris

  • MOLT BO EL RELAT![Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 01-07-2008 | Valoració: 9

    Noto que escrius el dia a dia de qualsevol persona, vols dir que ara no tens res a dir, res a explicar? Mira que en passen de coses al nostre voltant! I si t'ho repenses i escrius tant com llegeixes? Vinga, que no t'empanadeixis mai de no haber escrit quelcom de cada dia. Una abraçada.

  • Molt ben escrit.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 18-04-2006

    Molt bo, molt divertit, correctíssimament escrit, irònic, satíric, amb un final sorprenent, que a més de la gelosia que el relat certifica, hi afegeix, en un gir divertit i inesperat, la hipocresia.

  • Bones![Ofensiu]
    Gorwilya | 19-07-2005 | Valoració: 9

    No havia llegit res teu, però he vist el teu nick i mira m'ha cridat l'atenció això de pantera rosa... :P M'alegro de que t'hagis passat a la banda d'escriure! Tens talent, i aquest relat irònic, tot i que real, està força bé i et fa passar una estona divertida...

    Qui havia de dir que la Laia tant dir que no era gelosa, era un cas extremat i a sobre ella també ho era...

    Continua escrivint!

    Una abraçada!!

    Gorwilya

  • Llegint el relat...[Ofensiu]
    NinniN | 19-05-2005

    Em costa relacionar-lo amb la teva biografía, sí que en saps, d'escriure!

    Jo, com la teva àvia, penso que tens fusta d'escriptora, no et limitis només a llegir-nos, escriu, escriu, escriu!

    Molt divertit, el relat.

    Una abraçada,

    NinniN

  • Bon primer![Ofensiu]
    marc (joan petit) | 12-05-2005

    Pink!

    M'ha agradat el teu primer debut! Curiós, aquest, el tema de la gelosia, no? com pot arribar a emmalaltir, la persona que el pateix! i ho has descrit amb un anar ficant-s'hi constant fins que s'arriba a la part més ilògica: ella tb és infidel.

    apa,

    seguiré llegint-te..

    Marc Freixa (Joan Petit)

  • Sequeles de l'Estat Policia.[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 09-05-2005 | Valoració: 10

    Hola,
    Això dissortadament es real, potser no en el teu cas, però hi ha un munt de gent, que no te aturador en la seva tafaneria; potser si, l'aturador en algun cas, es que no coneix al teu detectiu i les tarifes que li apliquen son les normals, oi ?
    Si vols més idees, desprès d'anys i anys de tramitar separacions i divorcis. algunca coseta si que hem apres, d'acord ?
    mora.a@guimera.info

  • ingeniosa i molt irònica...[Ofensiu]
    ROSASP | 08-05-2005

    La narració té uns tocs d'ironia molt bons, no vas molt desencaminada, és tan relatiu això de la gelosia.
    Al fons del cor i del cervell, qui més qui menys crec que ho és de gelós, deu venir amb la pròpia naturalesa humana, suposo...
    M'ha impactat el morro de la protagonista, remenant a la cartera buscant indicis i treient importància a la seva aventura innocent.
    Bé, et dono la benvinguda i espero llegir moltes coses teves!

    Una abraçada!

  • Un debut molt prometedor[Ofensiu]
    pivotatomic | 08-05-2005 | Valoració: 8

    Hola Pink

    M'alegro de que t'hagis decidit a passar a l'altre cantó de la barrera. I ho faig, doblement, pq el teu relat m'ha agradat força. Un debut prometedor, que en diuen.

    M'encanta aquest humor absurd del que fas gala (totes aquestes exageracions...) així com la progresió de la història (ben escrita i molt fàcil de llegir) i el gir final, divertidissim. Es la sorpresa amb la que jo intento tancar tots els meus contes i que aquí, crec, t'ha sortit rodona. En fí, que molt bé.

    Espero més coses teves!

  • A mi m'ha agradat[Ofensiu]
    Airin | 08-05-2005 | Valoració: 8

    es divertit i clar, com q ella no es gens gelosa, resulta una tant burleta i graciós
    m'ha agradat, felicitats
    suposo q tu tmpok ets gelosa, no?

    PD: Això d l'Abel potser sobra. Principalment perquè durant la resta d l'argument no hi ha cap indici ni res q argumenti q n'hi ha un altre. L'altre rao (tenint en compte q tinc 17 anys) es q si t l'Abel, xq s'ha d preocupar x l'Enric?

  • Divertit[Ofensiu]
    XvI | 07-05-2005

    Al principi confeso que m'he perdut una mica (entre la laia, la cosina i la mercè ja no sabia on era), però superat això es llegeix en un tres i no-res. Afortunadament, la noia no era gelosa.

  • Jo no ho sóc pas, de gelós - digué l'Enric[Ofensiu]
    Equinozio | 07-05-2005

    L'he trobat força original. Si si. Amb una sola pregunta arribes a explicar un bon tros d'història. I tot relacionat amb la gelosia... Ha per cert que jo em dic Enric com el de la història... això m'ha fet gràcia perquè em sembla que encara no l'havia vist pas el meu nom per aki... jjejej...

    En tot cas ara jo ho sé això teu amb l'Abel... així que et vigilaré molt molt més que fas... jeje

    petons

    Equinozio

Valoració mitja: 8.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Pink Panther

3 Relats

34 Comentaris

7232 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25

Biografia:
Soc del Vallès i fa temps que entrat a la crisi dels 30 (de fet ja vindria sent hora de tenir-la superada).

De sempre m'ha agradat moltissim llegir i força escriure, però a part de la meva àvia que evidentment em veia guanyant com a mínim un Pulitzer, sé que no tinc fusta per les lletres.

Per això en principi pensava dedicar-me només a llegir però al final...m'he estrenat.

A part d'això m'encanta el cine, el teatre i viatjar.