Gelosa, jo?

Ets gelosa? - Em demana la Laia, la meva companya de feina
Jo??? Gens! - No dubto ni un segon a replicar amb un somriure als llavis pensant ràpidament que potser algú no estaria del tot d'acord amb mi.

Faig el que faria qualsevol persona que viu amb algú a qui estima. I penso en l'Enric, portem 5 anys de convivència, i estem en aquella fase de la relació en que la rutina domina el nostre dia a dia i de tant en tant es comença a parlar de nens. Una convivència, força plàcida i despreocupada on la gelosia ja no hi té lloc.

Però ja se sap com son els homes, una mica si que s'ha d'estar al tanto. Més que res per que no et passi com a la meva cosina, que no entenia per que tothom del barri la mirava amb aquell aire entre compassió i burla. Fins que un dia la veïna del sisè li va donar una targeta d'una clínica per addictes al sexe:

-Té, Maria a veure si això salva el teu matrimoni. Al Michael Douglas es veu que li va anar bé...
-Gràcies, Mercè, però no cal, el Manel compleix com un rellotge cada dissabte. No té problemes d'aquest tipus

I quan li vem explicar que la clínica no era per potenciar la capacitat sexual del seu Manel, sinó al contrari, ell ja tenia sobre la taula dos propostes de dues productores de cinema porno...Més tard a més vem descobrir que la Mercè no havia actuat en un atac de generositat, si no que estava ressentida per la nit que el Manel la va deixar plantada després d'haver-se gastat una pasta en un nou body d'encaix negre que encara que no la deixava respirar li feia un cos que ni la Esther Cañadas. L'endemà, enrabiada i amb una fissura en dues costelles provocades pel maleït body, va rebre una trucada de la seva filla acabada de casa: Ai mare, no diries que ha passat amb el Manel del teu bloc....

Doncs bé, jo faig el que fa tothom en una parella. Sempre va bé tenir una mica d'informació de les seves amigues o companyes de feina, el normal: nom, edat, estat civil, adreça, hobbies, telèfon, mòbil, adreça d'Internet, tendències sexuals, estil de vestir,...potser si que a vegades la curiositat em porta una mica més lluny i intento descobrir algun fet una mica més privat com les seves fantasies sexuals i el tipus d'home que els agrada. També procuro saber el mateix dels seus amics de sexe masculí, i es que avui en dia no se sap qui et pot sortir de l'armari. I si estan casats, cal saber si les seves dones son felices. Per què on van a buscar refugi les dones que no son felices en el seu matrimoni??? Eh? Doncs en un amic del marit, això ho sap tothom. I es que no es pot ser innocent en aquesta vida....

El fet que l'Enric treballi en una multinacional, complica una mica les coses. Son 750 persones a la seu central i això porta feina, per això compto amb l'ajuda d'un detectiu que m'ajuda força quan jo no arribo. Fa molts anys que ens coneixem i em fa uns preus superespecials! Tinc reducció per volum de feina, per antiguitat i a més no m'aplica les tarifes habituals quan ha de viatjar a l'estranger (ja he dit que l'Enric treballa en una multinacional).

No cal descuidar les factures del telèfon i els extractes de les targetes de crèdit i del compte corrent del banc. És increïble la d'informació que se'n pot extreure. Si hi ha temps tampoc està de més revisar les factures del súper, no hagi caigut per casualitat a la cistella algun menjar afrodisíac que no haguem consumit els dies següents.

Haig de reconèixer que a vegades vaig una mica més lluny. Hi ha qui diu que frego la il·legalitat! Que si se n'assabentés em podria fins i tot denunciar! Si, si, ho diuen de veritat. Quina tonteria, si és el meu home! Hi tinc dret.

De tant en tant li remeno la cartera. Acostuma a ser bastant frustrant perquè al contrari de les dones, els homes no hi solen portar res d' interessant: diners, targetes de crèdit i el DNI. Però no està de més xequejar de tant en tant. Amb el mòbil faig el mateix, les trucades les tinc controlades en les factures però, i els missatges?

De fet intento que no se m'oblidi res, el correu és fàcil de controlar. De moment el que em va costar més va ser l'agenda. Aconseguir la contrasenya de la seva Palm em va costar setmanes! Finalment el millor va ser extreure-li de la cartera de la feina un matí i córrer a un informàtic amic del meu detectiu. A ell no li va costar massa desxifrar-la i quan l'Enric va passar al migdia per casa a buscar-la, la va trobar allà on se l'havia deixat al matí. Sobre la taula, ai aquest cap Enric, algun dia te'l deixaràs....La Palm va ser una gran trobada, he pogut fer en Excel unes taules i uns gràfics magnífics creuant les dades de les seves amistats amb la freqüència de les seves trobades. Així les he pogut classificar en Perilloses, Molt Perilloses i Extremadament Perilloses. Qui més ho ha agraït ha estat en Xavi, el detectiu, que per fi té un ordre de prioritats.

- Bé, potser dir gens gelosa és dir massa. El normal. La dosi normal de gelosia que hi ha en una parella - puntualitzo a la Laia

El que si espero es que l'Enric no en sigui gens de gelós, perquè com descobreixi lo meu amb l'Abel, l'informàtic de la feina....