Bones!
feia dies que no em passava per aquí
i avui he que tingut una estona em venia de gust llegir-te una mica...
... i, com sempre, m'has tornat a sorprendre amb un relat commovedor i ben trobat i ben portat!

ets un crack!
m'agrada tant tot això del Petit Príncep i la superficialitat... i també la manera de descriure l'ambient de final de festa discotequera...

tot i que crec que encara seria més bò el conte si aprofundissis en el protagonista, en el què sent... i si el que diu la noia fos més concís.
Potser m'equivoco.

salut
i continua escrivint així
que m'agrada molt llegir-te

una abraçada

jo també l'he trobat a "l'editorial destaca"... i la veritat és que em pensava que trobaria un conte més acabat de polir. Crec que és una història força típica però que ben polida podria donar molt de joc.

Només dos comentaris constructius, que si et serveixen d'alguna cosa ja seria força:
1- no entenc què volies transmetre amb el conte. Què volies transmetre?! Que per mantenir-se un mateix i viure tranquil primer has d'estar tancat i inventar quelcom d'extraordinadi?

2- evitar la repetició; jugar amb la variació. Hi ha 2 paràgrafs que comencen igual: "L'Ignasi..." i diverses frases comencen així mateix. Juga amb les estructures i evita repetir-les de forma seguida, i menys començar diversos paràgrafs seguits amb la mateixa estructura!!

i tant que vull bitllet per viatjar amb el poema tan suggerent i bonic que fas...
ets una crack, en `serio.

continuaré llegin-te

salut!

sísí, aquí la mètrica sí que la hi trobo!!
:)
però tens raó: han perdut alguna cosa que sí que tenien els primers.
Crec que ho aconseguiries si en comptes de ser una frase o imatge x vers tingués més unitat de significat... però vaja, et parlo des de la més profunda ignorància, de veritat (fa ben poc que conec l'existència dels haikús).

Doncs...
llàstima que hagis llegit justament aquest poema... el del te. No m'agrada gens! XD Prefereixo bastant més el de "créixer" o el de "petit poema ...".
Ja em diràs el què!
continuaré llegin-te, que tens una obra inabastable!

salut!

bones!
molt bons alguns dels teus haikús!
saps que t'he trobat buscant haikú xl google?!
però,
em sorprèn que la majoria no segueixin la mètrica que tenia entesa que havien de seguir els Haikús: 5, 7, 5.

Si encara no els has llegit, et recomano els Haikús de Martí i Pol, són fenomenals!!

Jo intento fer-ne, però em costa. Per això valoro molt el que fas.

salut!

m'agrada la història, m'agrada.
Llàstima de les sistemàtiques faltes d'ortografia (i algunes de sintaxis força importants), com per exemple "am" per escriure "amb". Intenta escriure correctament, segur que pots! Pel que fa a ls hitòria, és interessant... encara que jo potser em centraria més en els sentiments que té la pobre Isabel...

així que t'agrada la mort, eh? pel que expliques en aquest relat, pels títols d'altres relats teus, pel comentari que m'has deixat... t'agrada la mort. És interessant la mort, xo recorda que la mort i la vida són les duescares d'una mateixa moneda... val la pena viure plenament per poder morir plenament.

salut! i molt d gust de conèixer-te!
continua escrivint,

NANI
(celebro que t'agradés el meu relat)

m'agraden.
He rigut i somrigut amb els teus aforismes...

n'hi ha de francametn bons...

per exemple m'ha fet riure el de Heidegger i el de Kant (potser per estar relacionats amb el que estudio).

n'hi ha de durs, com per exemple el de les dictadures.

Potser t'agradaria un relat semblant que vaig fer, que es diu "algunes revelacions"...
és força semblant en quant a forma i a contingut,

continua així
després, quan tindré més temps, em llegiré qué més has penjat... a veure si m'agrada com els AFORISMES

salut
NANI

vajam!
sorprèn molt el final, felicitats! Quin gir en la hisòtira!

només alguns comentaris als que els hi pots fer cas o els pots llençar al vent:

- em falta veure-hi la innocència dels nens... o com a mínim la del "petit príncep" ... sinó per què aquest nom i no "el rei de l'asfalt" (per exemple)?

- estic d'acord en que no el podien deixar passar pk estaven tots els cotxes l'un darrera l'altre en una via... (en una atracció de fira), però clar que pot ser la imaginació del crio. Tot i així, quan els nens deixa'n anar la imaginació viuen en móns màgics o en móns com el que dibuixes a la història? Jo vivia en un món màgic ple de colors... si avui en dia viuen en aquest tipus de món em sabrà molt de greu.

- la puntuació m'ha despistat en dos moments.
El primer: en explicar que el cotxe es transformava hi ha un punt i seguit entre aquesta afirmació i la explicació de les transformacions... i per tant en un principi sembla que siguin dues coses diferents i que no vagin lligades. Jo hi posaria dos punts.
En segon: el narrador és en tercera persona i al final d'un dels paràgrafs hi ha una frase que entenc que la diu (la crida, dins de la meva imaginació al llegir el teu relat) el nen en primera persona. També hi posaria algun signe de puntuació per advertir al lector. Potser unes cometes ("blalbla"), o potser un guió, no ho sé pas.

Espero que no et molesti que sigui tan perapunyetes. m'ha agradat força el relat tot i que m'esperava alguna cosa diferent pel títol. Si sóc així de detallista és perque a mi m'agraden els comentaris que m'ajuden a perfeccionar els meus relats i la meva escriptura, i et dono la meva opinió sincera d'aquest.

salut!
continua així!

No has fer mai un escrit i, uns dies més tard, has descobert que més que un escrit era una cacona lligada amb un cordill?
Doncs això penso del meu poema, més o menys:

no té ritme
està mal estructurat
metàfores xungues
i a més a més, força cursi.

Per favor, no m'ho tingueu en compte.

No he sabut "despenjar-lo" de la web...
així que feu, per favor, com si qui no l'ha vist.

D'altres poemes n'estic més.

salut ;)
NANI (autor)

Bones
t'acabo de descobrir
i ja estic meravellat
imagina't!!!!
(amb el que em costa a mi meravellar-me :P

doncs t'he de dir que el títol m'ha cridat molt la atenció i des que he començat a llegir que no he pogut parar fins arribar al final.
Quant humor absurd!!
T'agrada Woody Allen?
El teu escrit té una retirada als seus contes, sobretot als més absurds.

Felicitats.
Paro aquí el comentari perque necessito llegir més coses teves.

Si se'm permet la gosadia, la imprudència, t'adreço a un relat que tinc penjat que també és de filosofia (si és que t'agrada el tema).
És una lluita entre Déu i el Geni Maligne amb un convidat especial: DESCARTES. No és el millor que he escrit, i és bastant freak, la veritat, però crec que potser et pot agradar.

una abraçada.
continuaré llegin-te.

salut ;)
NANI

aviam, parem el carro (i t'ho diu un estudiant de filosofia que veu el seu futur força clarament: viure sota un pont menjant herbes del camí).

La SELE?! una mala estona que, abans de fer-la és més alta que l'Himalaya, però un cop feta és tot just el Montseny.
Sí que és una mala estona, sí, però també és cert que cal un sistema per valorar a tots els alumnes de la mateixa manera per tal d'organitzar les places a les universitats que no són infinites, com sabreu. I com fer-ho si no és mitjançant una prova d'aquest tipus?! Si la nota final fos la que posa l'escola, hi hauria el perill que unes escoles inflessin la nota per tenir més bona reputació (sí, ara tambés es fa, és cert; però es faria més encara).

I com fer-ho?! si tens una altra sol·lució, endavant.

I pocs són els casos de gent que canvia gaire la nota des del Batxillerat a la Sele; les estadístiques diuen que generalment no hi ha més d'un punt de diferència entre ambdues notes.

Que s'hauria d'invertir més en educació?! per descomptat.
Però també caldria potenciar coses que no són la universitat; avui en dia patim un atac greu de titulitis, on el que compta és el nombre de títols que tens i no el bé que treballes o les ganes que hi poses.
Així, jo faig la carrera amb tot de gent que passa de la filosofia i que fan que el nivell sigui baix, francament.

Sol·lucions?! jo tampoc en tinc. Però la Sele crec que és prou justa... tot i que far molta POR abans de fer-la. En el fons és un PUR TRÀMIT.

salutacions
El jovent som el futur, i tant que sí!!

trobo que el ritme de la història és fantàstic... de debó.
Però... potser poc explicat, pel meu gust, m'agrada saber més de les situacions i relacions i personatges... però com a divertimento de ritme m'encanta.

ànims, i a escriure!!

visca
curt i seguit, m'agrada,
i m'ha encantat la descripció que en fas...
absolutament fantàstica!!!

diverses coses.
Primer de tot, i per ser educat: Bon dia
Després, dir-te que em preocupa seriosament una part del poema: volar sobre l'aire... i com respireu?! sobre l'aire?! vaja, no m'ho acabo d'imaginar :P i braços de cotó fluix... uix, no m'atreveixo a tocar-los per si els trenco!! (tonteries al canto :P)

Ara en serio: m'ha agradat, i el gir trist del final del poema m'ha sorprès força, em semblava un poema d'amor i és de desamor, tot i que t'he de ser franc: m'ha costat entendre-hi la història, enscara que m'ha agradat.

I... lo del vibrador del mòbil... crec que és una llegenda urbana moderna... ningú m'ha confessat mai que ho faci (tampoc ho he anat demanant), però m'estranyaria... havent-hi objectes especialitzats :P
així, doncs et va agradar l'escrit sobre les bústies de veu?! ho celebro.

abraçades

potser amaga el cap sota l'ala
però entre els llençols
és bo estar-s'hi
si sabem jugar junts a altres jocs.

i va dir que sí?!