Déu vs. Geni Maligne (Convidat especial: DESCARTES)

Un relat de: nani

Això és el Geni Maligne lluitant contra Déu.
Van vestits com dos superherois japonesos dels anys 70, osigui bastant cutres. El GM està guanyant a Déu. Déu que ja ha gastat tot el manà que tenia i ara està patint la seva mala punteria...

Però llavors arriba Descartes... :D
que és un home que hauria de ser parcial per saber qui té la veritat absoluta a la qual vol arribar... però com que sap que si guanya el Geni Maligne la Santa Inquisició li tallarà el coll o el cremarà en públic com van fer amb el sey company Bruno, decideix ajudar a Déu i li diu: "coito ergo sum". Però llavors Déu es desespera encara més perque ell mai no ha coitat... i comença a fer una pataleta de nena petita dient que vol follar abans de morir.

Llavors Descartes, tot desillusionat perque Déu mai ha coitat, li pregunta què ha fet a la vida... i Déu respon que només fa que pensar, encara que s`aburreix bastant fent-ho, perque, com que és immaterial, és tot el k pot fer.

Al sentir la resposta de Déu, Descartes es queda blanc com la lefa. Es desil·lusiona. Sap que si Déu mai ha coitat no pot guanyar, perque "coito ergo sum", i decideix posar-se de banda del Geni Maligne fins que torna a recordar el perill que pateix el seu coll si perd Déu...

Així doncs li diu a Déu que cridi "cogito ergo sum". Però és una bajanada!! el deixa en un sol·lipsisme del qual no pot sortir... però com a mínim la Inquisició no podrà retreure-li a Descartes no haver ajudat a Déu... Al cap i a la fi no és culpa de Descartes que Déu no hagi coitat tot i ser omnipotent...

A Déu també li sembla molt mala idea, però com que es veu vençut i ja no té res a predre, es posa en una posició força CARMEN DE MAIRENA i diu en veu alta: "cogito ergo sum" com qui diu "abracadabra".

De cop i volta tot canvia al seu voltant. Els ulls de Déu són daurats i té la vida i el manà al màxim. Poc després descobrirà que és invencible i, per tant, etern, i que ja té la vida sol··lucionada (mai més ben dit).
Perque es veu que aquest era el truc de fer-se invencible d`aquest joc, com ho és IDDQD en el DOOM I, per entendre-n`s.
Llavors Déu es treu les seves dues armes (INFINITUT i PERFECCIÓ) de l`americana (tipu Gaibrush o Mary Poppins, a convenir) i les hi llença al Geni Maligne. el Geni Maligne, que s`està descollonant x lo absurda que és la frase que ha dit Déu i que per tant no s`ha adonat del canvi que ha patit el seu adversari, no és a temps d`esquivar la INFINITUD i li fa un nyanyo al cap que marxa corrents a posar-se unes tirites en forma de creu, com als bons dibuixos manga.

Descartes flipa. Es pessiga per convencer-se que no està dormint. Llavors li agafa enveja de Déu i, com tots els homes, intenta ocupar el lloc de Déu i pensa: si el mato, jo seré Déu i llavors podré colar-me a la cua del Super. Però primer ha d`igualar-se amb Déu i per això crida ben fort: "Cogito ergo sum" esperant patir les mateixes transformacions que Déu (invencibilitat i eternitat... tot i que el que més li agrada són els ulls daurats), però, en comptes d'això, se sent una veu que diu: "comando desconocido o propiedades gastadas. si quiere alquilar un piso en la eixample confíe en Viajes Marsans". Llavors Descartes va a un xat del joc per saber què cony passa i un li explica que només dues persones poden arribar a ser invencibles i eternes i que hi ha dos comandos secrets diferents que només es poden utilitzar una vegada cadascun. Que un va ser utilitzat ara fa un temps i que l'altre acaba de ser utilitzat per un jugador que es posa de nick "Déu".
Llavors Descartes plora perque no podrà igualar-se amb Déu i per tant no podrà lluitar amb ell, i haurà de fer cua al Supermecat tota la vida...

Des de llavors que Déu és etern i passa la vida a algun balneari del nord d`Europa mentre visita pàgines pornogràfiques de nenes de 5 anys despullades i penetrades per quelcom ben gran. El Geni Maligne va aconseguir escapar i ara treballa en alguna gasolinera del Maresme en torn de nit i disfressat de noia, per no ser reconegut. I Descartes espera a ser vell per poder-se colar a la cua del Supermercat: les persones de la tercera edat sempre es colen, no us hi havieu fixat?


Abans d'acabar, però, cal resoldre un problema. Qui és l`altre invencible i etern???
us dono tres posiibilitats:
1- Mafalda
2- Nietzsche
3- Fraga
4- el General Prim
5- la Carmen de Mairena
6- Jo

I l'altre qüestió a resoldre: com pot ser que uns programadors d'un joc d'ordinador posin codis secrets com "iddqd" o "cogito ergo sum"? ... estan bojos aquests programadors!

Comentaris

  • ets un freak de la filosofia![Ofensiu]
    bilbo_saquet | 10-06-2005 | Valoració: 10


    Delirant, com dius a la introducció.
    Força bo, força estrany...
    m'agrada

    i això de la Inquisició?¿

    continua així!

  • Comento ergo sum[Ofensiu]
    qwark | 08-06-2005

    Una lectura divertida, políticament incorrecta (bé, una mica anada de l'olla), surrealista i suposo que experimental.

    Aquesta sí que no està escrita com si fos una pagina del teu diari (tot i que, paradoxalment potser diu més coses de tu).

    M'agradat. Segueix així.

    Ah, jo dels 8, jo diria que és el Fraga (que ha sobreviscut a varies glaciacions i extincions massives) però ho comprovarem d'aquí poc, no?