Amor a primera vista

Quan el vaig veure per primera vegada ja me'n vaig enamorar, es pot dir que va ser amor a primera vista i a ell, n'estic segura, li va passar el mateix, ens vam mirar, i ja no ens hem separat més. Jo sempre he estat molt mimosa amb ell i ell, que és força esquerp amb la gent, no us podeu imaginar com n'és de dolç amb mi i quines mirades em fa. Quan està més content és quan sortim plegats a passejar, li agrada caminar i caminar, és incansable.
Durant les nostres passejades, quan ens allunyem de les cases i ens endinsem cap els camps, molts cops ens asseiem sota algun arbre, llavors se'm acosta , em mira amb els seus ullets d'enamorat i m'omple de moixaines .
Ara que hi penso, no us he explicat com ens vam conèixer. Va ser un dia d'estiu, la Maria Llum em va dir : - Vine aquesta tarda a casa, et vull ensenyar una cosa, estic segura que t'agradarà. Plena de curiositat em vaig presentar a casa seva, recordo que el cor m´anava una mica depressa, vaig trucar, la Llum va obrir la porta i, allà estava ell. Se'm va acostar i com ja us he dit, va ser mirar-nos i agradar-nos, era tan maco!
No sé si sabré descriure'l prou be. Imagineu-vos una boleta de cotó fluix tota negra, per una punta sortia una cueta que no parava de moure's i per l'altre costat s'insinuava un morret de color d'avellana, color que l'hi pujava fins els ull, i quins ulls senyor, dues atzabeges que em miraven d'aquella manera que t'arriba al cor. Tenia les orelles caigudes d'aquell tipus que sembla que estiguin tristos, quan li parlaves les tirava una mica enrera, com per escoltar-te més be. Les potetes també les tenia una mica marrons, semblava que portés esclops. I la olor, sabeu quina olor fan els cadells? és una barreja de llet i herbes i pell no ho sé, és una olor especial i com podeu imaginar també em va agradar.
Quan vaig allargar les mans per agafar-lo em va posar una poteta sobre la ma i acostant el morret em va començar a llepar els dits. En aquell moment la Maria Llum em va dir : El vols?. No cal que us digui què li vaig contestar. Des de aquell dia, sempre tinc algú que m'espera a casa.