set coses per dir-te

torno del meu exili, i el primer que llegeixo teu és això.....
i és genial, l'esperança que hi cap en un didal, l'ungla que t'has de tallar, la por al gos....la dolçor de situacions casolanes, que es poden trobar darrera de qualsevol porta....les 7 coses que has de dir.....impregnen de intimisme el fred ambient de la pantalla d'ordinador... m'han arribat, de debò!
felicitats, i hola de nou!
un petó!!!

suposo que deus estar de vacances en alguna illa deserta. Espero que tornis aviat i tornis a deleitarnos amb la teva escriptura m[agica.

Records

que no t'hagi dit ja??

Senzillament PERFECTE! Ets un geni! Continua sempre així!

Una forta abraçada!!

Anna

set coses ben originals i que segurament deuen tenir molt de sentit per qui les hagi pogut compartir o no amb tu.
La frase final l'he trobat molt interessant "el secret de l'amor és treure sempre el cap de dins els llençols"...
Sempre hi trobo paraules que desperten l'originalitat i ajuden a desemmascarar veritats, en els teus versos.

Capdelín!
Aquesta manera ordenada de dir-ho, el fa amè.
A+ q vls qt digui? ki sap escriure en sap i punt ;). És = dq xlis......
PetoNssS: Místika

P.D: l'Odet t'està esperant x xuclar-te la sang ;)

i un altre...

senzillament genial, com tots... com en saps, d'encisar-nos, noiet...

i això que només són paraules... però que a vegades prenen més força que l'exèrcit més nombrós...

m'agrada tant...

petons!

AnNna

aviat penjaran dos poemes meus, suposo... espero que t'hi passis -sé que ho faràs-

ara m'en he adonat que ja t'havia comentat, jeje pero es que em fascina aquest poema ;-)

quina poesia la teva, m'ha deixat amb la boca oberta, m'encanta com escrius. petons!

xaropdetu

com sempre! no tels comento tots perque semblaria que et faig massa la pilota, però realment m'encanta el que escrius, m'ajuda a veure la vida d'una altra manera. boníssim el vers 6. Felicitats de nou, i gràcies també de nou! dolces besades

= perestroika =

Després de la meva breu absència. veig que hi ha coses que no canvien... o potser sí: cada dia ets més agut!

potser amaga el cap sota l'ala
però entre els llençols
és bo estar-s'hi
si sabem jugar junts a altres jocs.

i va dir que sí?!

és el simple fet de que existeix sense existir. Per això fa tan de mal, perquè quan creus que si que existeix, i que ja l'has agafat, se t'escapa... no existeix. Només és una manera de veure la vida al costat d'un altra persona. No sé si considerar això trist o alegre...
Bueno... un petonás! i una abraçada!
MUASS!!!

o potser el secret de l'amor és embolicar-te entre els llençols

Doncs a mi m'encanta la concepció geomètrica dels teus escrits, i ara que plou, sembla com si penetressin més endins encara...
L'enhorabona Capdelín, un no s'ha d'amagar, has de donar la cara, que t'han trencat el cor? Doncs si, però has de demostrar que això no t'enfonsarà. Perquè la vida no està feta per anar mirant al terra...
Molts petons i un sac ple de somriures per a tu!!

Què serà el que hi poses als teus escrits que sempre m'agrada llegir-te. Ets un autor/a recurrent quan tafanejo pels relats en català. Si vaig a parar al teu raconet segur que sempre hi trobo alguna perla.

Segueix escribint també en estiu... jo tinc vacances i temps per llegir-te ;)

Un petó,

Olympia

Suposo que quan un llegeix un poema el trasllada a la seva experiència personal, un petit defecte que tots tenim, m'agrada perquè saps dir les coses d'una manera molt subtil i amb poques paraules ho dius tot. Crec que és una barreja de petits moments amb la grandesa de qui sap transmetre tot el que sents. Felicitats Capdelín.

frases curtes, pero macu.
petons!

XaRoPDeTu

em sembla fantàstic. M'agrada molt com escrius. perfecte! un petó!!

laura^^

se me n'ha anat el dit cap a "Enviar" i no ho volia encara!

Deia que, en la primera lectura, m'ha semblat que t'havies alliberat d'una persona, que per fi havies descobert un altre món amb ella lluny...
però en la segona lectura, he canviat de parer, crec que l'estimes, i molt, perquè fins i tot pots dir-li que el gos que et va regalar et fa por.... i no tothom accepta de bon grat que li diguin coses que no s'espera... Crec que la seva llunyania t'ha fet descobrir-li defectes, has vist que no tot són virtuts, però el final és reconciliador del tot...

"Sóc aquí! Si vols..."

Preciós, un final exquisit.

Petonets, Capdelín.

Estava tafanejant pel teu raconet, i he vist que tot just t'havien publicat aquest nou poema (mentre escric això, encara no consta en la teva llista "relats de l'autor"..... i bé.... què vols que faci, si no el de sempre? felicitar-te novament per aquesta imaginació explosiva que tens, per dir tantes coses de maneres tan belles i suaus, cruels i tristes, melangioses i apassionades...

...
No m'amago,
el secret de l'amor és treure
sempre el cap de dins
els llençols.

Aquí estic! Si vols..."

L'he llegit dues vegades abans de llençar-me en planxa al teclat, i a la primera, m'ha semblat