despertar

Un relat de: nani

em sento com
una fulla que cau de l'arbre
lentament
i que somia en ser abraçada
per un llençol de gespa
verd, càlid, dolç i esponjós,

però que se la fot
contra l'empedrat de la gran ciutat
gris, fred, brut i dur.


Comentaris

  • ja saps[Ofensiu]
    lila86 | 08-08-2005

    que m'agrada molt.

  • Un cop de vent[Ofensiu]
    Guspira | 26-06-2005

    Molt bo!! I es que el mon està ple de fulles que cauen i se la foten contra la vorera, trapitjades per cotxes i desfetes per rierols d'aigua bruta... però sempre poden esperar que un cop de vent se les endugui ben lluny, a la muntanya... i caiguin sobre la gespa... Seguiré llegint!!
    Una abraçada!
    GuSPIRA

  • bo, m'agrada, continua així[Ofensiu]
    bilbo_saquet | 23-05-2005

    bo,
    m'agrada,
    em crea imatges interessants al meu cap...

    continua així.

    et continuaré llegint.

  • punyetera e inicial[Ofensiu]
    nani | 18-05-2005


    punyetera e inicial.
    no m'agrada gens aquesta e inicial amb la qual els de "reliatsencatala" condemnen el meu poema (si em puc atrevir a qualificar-lo així...)

    i on està el format del text?!
    i la llibertat de l'artista?!
    tots els textos igual de maquetats i amb la mateixa tipologia?!

    m... no m'ho tingueu en compte. És una reflexió en calent i amb son.
    Hi reflexionaré i faré un assaig que, potser, penjaré per aquí.

    mercès!