el cercle, l'anell, la serp que es mossega la cua, es símbol d'eternitat, ho han transmès els artistes al llarg dels anys, i així m'ho has transmès tu ara.
la idea cíclica de la vida, que tot se'n va per tornar ...
m'ha agradat molt

a mi m'hagués agradat ser invisible per ell, però no ho vaig ser... jo formava part de la seva vida, però era una actriu secundària en la seva història, mentre ell era l'absolut protagonista de la meva...
un amor també impossible, un dolor massa profund: estimar sabent que no ets correspost!

m'ha agradat molt!

Si que se'n aprèn dels errors, tot i que haver après tampoc es promesa de no tornar a patir, de no tornar a caure, aquest dolor que has sentit et fa mes forta, et fa crèixer, fa que el teu jo intern agafi força!
Girar pàgina es molt dur, es necessita molta força sobretot quan no ets tu qui ha decidit que es l'hora de girar-la!
Anims!

impresionada i encantada... no puc dir altre cosa.
vaig a seguir llegint, segur que hem quedaré sense paraules!!!

es la falta de diàleg la que de vegades ens confon!!
altre cop la meleïda por... aix!!!

hola!
acabo de llegir el teu comentari, gràcies m'ha fet molta il·lusió, i he vingut a xaferdejar.

he escollit aquesta entrada per la introducció que has posat, "al olvido" es de les cançons que mes m'agrada d'elefantes... i durant una època l'escoltava molt, m'ajudava quan estava intentant tancar una història que m'havia fet molt mal.

Només llegint la teva bio, ja he pensat: mira com jo! tb sóc moderadament feliç!
tb estic estudiant i tinc els que per mi són els millors amics que hom pot tenir, i familiarment estic sempre recolzada...tinc l'independència a la meva mà, sóc lliure i feliç...però de vegades una petita punxada hem fa pensar que hem falta alguna cosa... però la sort sembla que no vol que deixi d'escriure i sovint...massa sovint hem planteja situacions on l'única via es agafar un boli i deixar anar tot el que sento....

Ara per ara mes que por el que tinc es mandra... sentir , creure i somiar de nou, se'm fa una montanya massa grossa....en part m'he tancat en banda i he decidit gaudir dels plaers sense deixar aflorar sentiments que no puc correspondre i hem facin sortir corrents... però alhora, dessitjo tornar a ser aquella que el cor l'hi punxava d'emoció per una mirada...suposo que m'entens...
potser si que aquesta por fa massa temps que m'acompanya...seria qüestió de començar a tancar portes, d'oblidar... només espero que el proper princep que digui: "deixa'm ser el que et falta" no s'acabi convertint en gripau...

ui quina parrafada t'he fotut! jajajjajaaja
vaig a seguir xaferdejant ok?

que dolç i que amarg alhora es l'anyor a algú que ja no tens al costat...
encantada d'haver anat a parar a aquest escrit, seguiré xaferdejant i de segur serà grat!
no deixis mai d'escriure aquests sentiments.

la nostàlgia es el que queda dels bons recòrds viscuts, no es dolenta, simplement recordar el que en un passat et va fer somriure, m'ha agrada't. Et seguiré llegint.