Cercador
Les llàgrimes del cel
Un relat de: mon6monAvui el cel plorava,
les llàgrimes queien al terra
com un ruixat de primavera.
Els angelets el consolaven,
i amb les seves esquenes alades
li donaven alè,
dolç alè de gràcia.
I en silenci treballaven
per arribar a aquellsque ja només i són en cos.
I Així de mica en micacreaven una petita esperança
per poder aconseguir un acord de dolça harmonia
amb aquells que havien venut la seva anima
i ja no tenien raó d'existir
l´Autor
20 Relats
10 Comentaris
15843 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Una cançó sense acords... les paraules brollen de vegades sense sentit, i ens donen la mes bonica de les cançons sense acords.Que dir de mi... doncs que vaig néixer un calurós 22 de juliol de 1981, recordaré sempre la primera vegada que vaig escriure alguna cosa que hem va semblar coherent, tenia 15 anys i vaig deixar sobre un paper tot un garbell de sentiments que hem donaven voltes pel cap, ja mai he pogut deixar de fer-ho, escriure, escriure els sentiments en primera , segona o tercera persona forma part del meu viure, sentiments dolços, amargs, desesperats, tristos, feliços...tots són vàlids, pq formen part de mi, que mes puc dir, doncs que sento i ara ho vull compartir.