Cercle

el cercle, l'anell, la serp que es mossega la cua, es símbol d'eternitat, ho han transmès els artistes al llarg dels anys, i així m'ho has transmès tu ara.
la idea cíclica de la vida, que tot se'n va per tornar ...
m'ha agradat molt

El cercle, símbol de perfecció, com la rosa...
Però quan es tanca cal obrir un altre cercle, mai no pot significar la fi.
T'espere a Premià, per tancar un cercle i poder obrir un altre.
Petons!
FRANCESC

M'agrada llegir-te perquè els teus poemes sempre suposen un repte, un desafiament per al lector, al qual li imposes material a dojo per a la reflexió. I tot això a més de la calidesa dels teus mots, sempre adients i precisos.

La idea del cercle existencial és molt suggeridora, i bella: refer-se permanentment, ni que sigui per mitjà de la memòria.

Com sempre que arribo als teus versos, la lectura és absolutament enriquidora.

que els amics veritables romanen per sempre.
Espero no perdre't de vista Hergè i que la distància de tu no sigui insalvable.

i són tal vegada indestructible. preciós amarg/joiós poema. I feliç il·lustració la de la zíngara que ara penja a la teva bio.
Llegeixo aquest delicat poema poc després del de Leonard acabat també de publicar, Desconeguts. m'agradaria que li donessis una ullada. Sembla que es parlin, no en el cercle dels que van passant generació rerar generació, però sí entre els que coincideixen venturosament i misteriosament en el mateix espai/temps.
Una abraçada, (un cercle petit)
franz

pasterada perdo un pa
i a cada estació perdo una maleta
per poder pel cel volar

Certament, una bona part dels humans transitem aliens, ignorants, al llegat dels nostres avantpassats, tant en les oportunitats que ens han brindat -la mateixa oportunitat d'existir gràcies a la supervivència dels qui ens han precedit- com en les càrregues que portem heretades a les esquenes -secrets familiars, mandats, evitacions, creences rígides…-. I com més ens endinsàrem en el coneixement d'aquest llegat, més sanament viuríem, probablement, el nostre ara i ací. Tancant cercles, obrint-ne de nous.
Alguns poemes teus em creen la sensació que estem, vitalment, en coses paregudes.
Una abraçada.

Cal renéixer d'entre les cendres, cal lluitar contra les tempestes adverses.

Si no tens força, demana-me-la, apareixeré sempre sigui qui sigui.

Gràcies pels cromos, d.