Hola, he vingut a fer una visita a la teva pàgina. Me n'he adonat que, al cap d'unes hores de llegir i comentar els reptes, el teu encara em ballava pel cap. M'ha encantat descobrir-te, t'aniré llegint... i sí: ens encaparrem amb el què tenim deixant de banda sovint el que podriem aconseguir. Salutacions!!

et volia dir una coseta i després m'ha fugit del cap. Una part important de qualsevol relat és el títol. En això no ets massa original (torno a dir que és una apreciació personal) Jo n'hi posaria alguna altre, sino torna a semblar una crònica d'un diari (com ja et vaig dir) potser millor "La tieta"

en rellegir el comentari, he observat que he fe fet algunes errades d'escriptura (això passa per anar massa depressa)

Hola empordanesa! Amb molt de gust et faig cinc cèntims del que em sembla el teu nou relat
En primer lloc vull remarcar que has millorat molt en la qüestió de la puntuació i en com estructures les frases. Es nota que fas el curs!
Trobo que l'aparició de la tieta és massa sobtada, hi faltaria una introducció que justifiqui el lligam que els unia. Jo et proposo que, en la introducció hi afegíssis un paràgraf com aquest.
Al pujar al cotxe el, com un acte reflex, el primer que sempre fa es posar recte el porta fotografies d'iman que te enganxat damunt el cendrer. S'hi veu les cares d'en Marc, la seva parella, i de la seva tieta, morta fa quatre anys i amb qui tenia una sintonia molt especial ja que....(pots acabar de desenvolupar tu mateixa la idea)
Quan té l'accident, també trobo massa sobtada l'aparició de la visió de la tieta. Dius "De cop..." seria millor: " a poc a poc totes aquelles imatges es van fonent en la imatge del rostre de la seva tieta que, amb una infinita tendresa la somriu i...."
"Va cantant ,o millor dit, seguint la música que sona en aquest moment" trobo que aqeusta frases és contradictòria; o canta o segueix la música, i si la segueix com ho fa? Picant amb el peu, fent tamborinar els dits al volant...?
Un dels defectes (segons la meva opinió) que continues tenint és el de donar detalls innecessaris que afeixuguen la lectura. No és important la marca del cotxe, `per exemple.

"Comença a sentir cops forts i unes mans que acuradament l'agafen" millor posar comes "Comença a sentir cops forts i unes mans que, acuradament, l'agafen" o canviar l'ordre: "Comença a sentir cops forts i unes mans que l'agafen acuradament" i millor: amb molta cura, o delicadament.

El final del relat potser és la part que s'ha de cuidar més:
. No sap què hi ha de real ni què d'imaginari, però somriu pensant que fins i tot a l'altra vida hi ha algú que l'estima i que té cura d'ella.
Hi falten comes, mira: . No sap què hi ha de real ni què d'imaginari, però somriu pensant que, fins i tot a l'altra vida, hi ha algú que l'estima i que té cura d'ella.
Hi ha més cosetes, però em sembla que ja t'he fotut prou el rotllo! Torno a remarcar que la millora ha estat notable.
Ah, per cert; ja saps qui sóc, no cal que ens n'anem amb embuts, oi?
Salutacions i continua escrivint!

Hola, m'ha agradat veure que tornes a treure el cap per aquí. I a damunt has fet un curs d'escriptura, bé!
Jo em sento una mica en deute amb tu per un comentari fora de lloc, potser tu ja no te'n recordes però jo sí. I per això m'agradaria fer-te la crítica (constructiva) del teu text

On dius

"Una nit d'estiu, una colla d'amics han decidit passar-la al mig d'un bosc, són una colla de 3 noies i 3 nois"
quedaria millor

"una colla d'amics han decidit passar una nit d'estiu al mig d'un bosc, són una colla de 3 noies i 3 nois"

així t'estalvies el pronom i l frase es llegeix sense entrebancs. També et faig notar que dius "colla" dues vegades molt seguides, per tant encara quedaria millor:

"una colla d'amics, formada per 3 noies i dos nois, han decidit passar una nit d'estiu al mig d'un bosc""

També "xoquen" les dos "aquesta" i "l'aquest" de la següent frase:
Fa temps que preparen una sortida com aquesta però aquesta setmana han ultimat els detalls per aquest divendres.
Millor:
Fa temps que preparen una sortida així, però aquesta setmana han ultimat els detalls pel divendres vinent.

El nom dels integrants de la colla crec que és innecessari i fa més feixuga la lectura, només caldria el nom dels protagonistes i quan la lectura ho faci indispensable.


En la frase següent poses dos punts i coma seguits. El punt i coma es posa quan ja s'ha utilitzat la coma. No és necessari per la història saber quí condueix, no creus? I també et repeteixes quan dius "van a Sort des..." i acabes dient "cap a Sort posen..."

"Ha arribat el divendres; la colla es posa en marxa; surten en dos cotxes, un el condueix en Jordi i l'altre el condueix la Neus, tenen una colla de kms per fer, van a Sort i des de Girona hi ha una bona tirada. Surten a les 7 del matí i cap a Sort posen rumb"

Després de "incident remarcable" faria falta un punt i seguit.

"després de voltar una estona pels voltants.." No veus que voltar i voltants es fan nosa?

"...els servirà per poder fer el sopar i a més per poder passar la nit" aquí i falten comes: "... els servirà per poder fer el sopar i, a més, per poder passar la nit"


"Mentre la resta treu els entrepans que han portat per dinar, ja comptaven que arribarien a l'hora de dinar i que no els donaria temps, i van dinant mentre el foc es va atiant."
L'anterior frase la comences dient "mentre treu els entrepans que han portat per dinar," i ara hi `poses una coma, senyal que vols fer un aclariment per acabar la frase després, però no l'acabes! O en tot cas has de treure la "i" : "van dinant mentre el foc es va atiant" També aquí repeteixes massa dinar i dinant.

Bé, potser estic passant-me en les meves apreciacions. Insisteixo en què ho faig amb bona intenció. Si vols que continuï m'ho dius i ho faré de gust.
Per acabar una indicació de forma. Aquest text és més una "crònica" que un text literari. Vull dir que és únicament la narració d'uns fets, com la que podria sortir en una notícia al diari. Hi hauries de buscar algun recurs que donés interès a l història. M'explico?
Tot i això et felicito i t'animo a escriure més. D'escriure se n'aprèn escrivint.

T'he de demanar perdó pel comentri que et vaig fer ahir. No té res a veure amb el que penso i no s'ajusta, ni de bon tros, amb la qualitat del teu relat. L'únic que es pot aprofitar és el trosset aquell en que et poso l'exemple d'en Josep Carner. Crec que hauries d'intentar explicar les coses d'una manera que sorprengui, emocioni, que el qui llegeix si vegi implicat i que al acabar de llegir no digui... i?
m'entens? Una vegada més et demano perdó. A vegades la ràbia que sentim per alguna cosa ens fa perdre el món de vista i actuar malament.
Si algun dia vols la meva opinió sobre algun relat teu, amb molt de gust te'l donaré. Si no, estaré ben calladet que és com estic més guapo (es un dir)
Una braçada, i sobretot no et desanimis, escriure pot ser una vàlvula d'escapament molt valuosa, independentment del que diguin els altres.

Dius: "No m'agraden els elogis gratuïts, senzillament m'agrada sentir i llegir la veritat" Molt bé doncs; la veritat és que el teu relat (a falta de saber-ne la continuació) no té cap mena d'interès. L'anava llegint i he tingut la sensació de que estava escrit per un nen de 10 anys (potser és l'edat que tens, llavors et demano disculpes) Si fossis mestra entendries el que t'estic dient. De cap manera vull que interpretis que el relat no té interès perquè parla d'una persona corrent, amb una vida corrent No és això. Mira, es pot parlar de les coses més insignificants i elevar-les a la categoria d'art. Et posaré un exemple; un nen de 10 anys pot fer una redacció de 10 folis sobre la tardor, i en llegir-la, l'únic que et pot desvetllar l' interès és el fet de descobrir les faltes (tu també en fas bastantes) En cavi hi ha un gran poeta (Josep Carner) que amb dues ratlles descriu la tardor d'una manera que t'emociona: "A l'arbre hi ha una fulla que està ja a punt de caure. I l'últim raig del dia, que ho sap, encara la daura" T'hi has fixat? Això val la pena! Intenta escriure sobre el que t'interessa, però al mateix temps has de buscar interessar al lector. Sinó, escriu un diari personal, d'aquells que porten candau.
T'agrada escriure? Doncs fes-ho sobre les coses que et revoltin l'ànima, que et facin sentir viva, de records d'allò que en algun moment t'ha frapat. Quan més vaig desenvolupar la meva tècnica va ser durant una època en la que vaig estar bojament enamorat. I vaig escriure sobre això. Després ella em va trair. I vaig escriure sobre això. Al ser emocions molt fortes per a mi, vaig buidar-me en les poesies i relats que confeccionava, deixant-hi bona part de la meva pròpia emoció. Potser arribarà un dia en que podràs imaginar-te aquestes emocions sense haver-les de viure, però de moment intenta fer-ho així. Crec que t'anirà bé.
(repassa la puntuació del relat, s'ha de refer pràcticament tot)