Cercador
L'accident de la Roser
Un relat de: empordanesa- Compartir:
La Roser ,una dona d'uns trenta anys, va conduint el seu cotxe camí de casa seva; cada dia ha de fer 20 kms per anar a la feina. Condueix com sempre, ni massa de pressa ni massa ràpid, és una dona prudent. Com sempre, mentre condueix té posada la seva emissora de radio preferida. Va cantant ,o millor dit, seguint la música que sona en aquest moment. De sobte, sent el mòbil. És un missatge. Agafa el mòbil i l'obre per llegir-lo. És de'n Marc, la seva parella. El llegeix: He comprat entrades pel... No té temps de llegir més. No estava pendent de la carretera i un camió se li tira al damunt. El camió ha perdut el control i ha anat a parar sobre el cotxe de la Roser, un Renault Megane d'uns dos anys. El xoc és espectacular, ha estat frontal i tota la part de davant del Megane ha quedat aixafada. Es veu la Roser recolzada sobre el volant con si dormís. Li raja molta sang del front. Els cotxes es paren i miren d'ajudar d'alguna manera. El conductor del camió ha perdut el sentit. Un noi jove intenta obrir la porta de la nostra protagonista. No pot, llavors el seu company agafa el mòbil per trucar els mossos...
La Roser ha entrat en un estat de semiinconsciència. Sent tot el que passa al seu voltant, però és com si no anés amb ella. Pel seu cap comencen a passar molts records: de petita amb els pares, més gran amb amigues, amb companys de feina... Sembla que estigués veient una pel·lícula de la seva vida. De cop li sembla veure a la seva tia Fina; que fa quatre anys que és morta, i comença a parlar amb ella. Li explica tot el que està passant al seu voltant, tot el que ella no veu. El camioner inconscient, el noi intentant obrir la porta, el company que truca als mossos, la gent que s'ha parat... Li comenta que no cal patir, que tot està en funcionament i que aviat estarà lliure i no passarà res. La Roser, en la seva semiinconsciencia, se sent tranquil·la, sap que si té la tia al seu costat res dolent li pot passar. La tia li continua parlant de moltes coses, de sobte s'acomiada i li diu: Roser sempre estic i estaré al teu costat. Encara que no em vegis o no em sentis sóc i seré com el teu àngel de la guarda. Comença a sentir cops forts i unes mans que acuradament l'agafen. De sobte, sent un dolor molt fort al front i comença a obrir els ulls. Una noia li somriu i li diu: No pateixis ja ha passat tot. Ara et portarem a l'hospital i et curarem la ferida. Tanca els ulls. És tot com li ha anat explicant la tia. No passa res, ella està de guardiana de la seva vida. Sent el dolor al front, però se sent segura de tot plegat. No sap què hi ha de real ni què d'imaginari, però somriu pensant que fins i tot a l'altra vida hi ha algú que l'estima i que té cura d'ella.
Comentaris
-
per marinada[Ofensiu]empordanesa | 09-07-2007
tant com saber qui ets? tinc la referència de l'altra vegada i vaig saber el perquè, l'únic que sé és que tenim una coneguda comuna i la mateixa feina però no sé res més,reitero el meu agraïment en vers els meus relats
una abraçada -
ja sé que potser em faré pesat però..[Ofensiu]marinada | 09-07-2007
et volia dir una coseta i després m'ha fugit del cap. Una part important de qualsevol relat és el títol. En això no ets massa original (torno a dir que és una apreciació personal) Jo n'hi posaria alguna altre, sino torna a semblar una crònica d'un diari (com ja et vaig dir) potser millor "La tieta"
-
perdona[Ofensiu]marinada | 09-07-2007
en rellegir el comentari, he observat que he fe fet algunes errades d'escriptura (això passa per anar massa depressa)
-
Hola de nou!![Ofensiu]marinada | 09-07-2007
Hola empordanesa! Amb molt de gust et faig cinc cèntims del que em sembla el teu nou relat
En primer lloc vull remarcar que has millorat molt en la qüestió de la puntuació i en com estructures les frases. Es nota que fas el curs!
Trobo que l'aparició de la tieta és massa sobtada, hi faltaria una introducció que justifiqui el lligam que els unia. Jo et proposo que, en la introducció hi afegíssis un paràgraf com aquest.
Al pujar al cotxe el, com un acte reflex, el primer que sempre fa es posar recte el porta fotografies d'iman que te enganxat damunt el cendrer. S'hi veu les cares d'en Marc, la seva parella, i de la seva tieta, morta fa quatre anys i amb qui tenia una sintonia molt especial ja que....(pots acabar de desenvolupar tu mateixa la idea)
Quan té l'accident, també trobo massa sobtada l'aparició de la visió de la tieta. Dius "De cop..." seria millor: " a poc a poc totes aquelles imatges es van fonent en la imatge del rostre de la seva tieta que, amb una infinita tendresa la somriu i...."
"Va cantant ,o millor dit, seguint la música que sona en aquest moment" trobo que aqeusta frases és contradictòria; o canta o segueix la música, i si la segueix com ho fa? Picant amb el peu, fent tamborinar els dits al volant...?
Un dels defectes (segons la meva opinió) que continues tenint és el de donar detalls innecessaris que afeixuguen la lectura. No és important la marca del cotxe, `per exemple.
"Comença a sentir cops forts i unes mans que acuradament l'agafen" millor posar comes "Comença a sentir cops forts i unes mans que, acuradament, l'agafen" o canviar l'ordre: "Comença a sentir cops forts i unes mans que l'agafen acuradament" i millor: amb molta cura, o delicadament.
El final del relat potser és la part que s'ha de cuidar més:
. No sap què hi ha de real ni què d'imaginari, però somriu pensant que fins i tot a l'altra vida hi ha algú que l'estima i que té cura d'ella.
Hi falten comes, mira: . No sap què hi ha de real ni què d'imaginari, però somriu pensant que, fins i tot a l'altra vida, hi ha algú que l'estima i que té cura d'ella.
Hi ha més cosetes, però em sembla que ja t'he fotut prou el rotllo! Torno a remarcar que la millora ha estat notable.
Ah, per cert; ja saps qui sóc, no cal que ens n'anem amb embuts, oi?
Salutacions i continua escrivint!
-
per marinada[Ofensiu]empordanesa | 09-07-2007
Si tornes pels meus relats gràcies per la teva crítica constructiva, de veritat que el que vull és aprendre i no em serveix que em diguin si agrada o no, vull sentir o llegir el que puc millorar. Comentaris com el teu em poden ajudar. No sabia cap més manera de donar-te les gràcies que fer un comentari per si entres.
Una abraçada
Empordanesa