COMENTARIS DEL REPTE 259 "A l'escusat" (2)

Una nit de merda! - foster

Una nit de merda!

Estava encantat de com anava la nit. Ella s'havia mostrat disposada a divertir-se, a jugar coquetejant descaradament.
-Prenem una copa? Sortim a la terrassa? Vols que ballem una mica, ben junts?
Sí, tot anava de fàbula fins que vaig començar a notar un remenat estrany als budells, culpa segur del puto asquerós ponx de menta. Primer només un rumor ofegat i intermitent, a penes perceptible fora del meu propi ventre. Però, per desgràcia, de seguida havien començat els gasos…unes flaires pudents i horripilants amb pets descarats com a banda sonora.
Llavors, agobiat i aprofitant que ella parlava amb una dona pintada com una mona que l'entretenia amb ganes, vaig decidir fer cas dels esgarips del meu estómac i vaig córrer cap al vàter. Però en obrir la porta, amb els pantalons mig abaixats i apretant les dents amb força, tot eren dutxes al meu davant. i rentamans, i piles de tovalloles i paper de coloraines en rotllos perfectament col.locats en estants a la paret…Em moria, la panxa a punt de rebentar, però pel que vaig entendre del senyal d'un altre que com jo es cagava a sobre, sí que hi havia lavabos, i varis, però al fons, ocults per la llarga cua de modernillos que esperaven per fer-se una clenxa o practicar sexe buscant l'excitació especial dels llocs públics i prohibits.
L'ànima se m'escolava per entre els pantalons, i no podria remeiar l'inevitable si no trobava una solució urgent. Com un llop famolenc a la cacera d'un cèrvol, els meus ulls buscaven entre les cames i trobaven una paperera…els meus ulls buscaven rere les portes tancades i trobava una dutxa on camuflar-me…Llavors, aprofitant el moment en què al lluny sonava una cadena que buidava a raig l'aigua dins la tassa, vaig deixar anar sense por i a gust la pasterada que s'havia interposat feia uns minuts entre jo i el món sencer, però, en especial, entre jo i la meva conquesta de la nit. Em vaig eixugar a corre-cuita amb un munt de papers de fumar i vaig sortir esperitat cap a la barra.

Però ella ja no hi era...

COMENTARI:
350 paraules justes! Les paraules clau passen totalment desapercebudes.
Un altre molt bon relat (ja veuràs tu la feina que tindré després a escollir!)
Aquesta història m'ha fet reflexionar sobre una de les paradoxes dels ésser humans; si veiem que, davant nostre, algú es fum un cop al cap, tots correrem a interessar-nos per l'estat del lesionat. Però si la mateixa persona rep un bon cop al cul, inevitablement ens posarem a riure...eh que sí? Doncs amb aquesta història passa el mateix. L'he llegida amb una rialla als llavis, m'ho he passat de "fàbula" (que dius tu) però l'angoixa que devia passar el pobre protagonista no es pot explicar...si no ho has patit tu mateix. És per això que, si fos una pel·lícula no sabria si posar-hi la banda sonora d'aquelles pel·lícules d'en Peter Sellers o la de Psicosi.
El títol és d'una oportunitat que t'hi cagues.
Em permeto fer-te un suggeriment pel final; penso que milloraria si el protagonista, i donat el gran descans que li havia quedat, es mostrés indiferent amb el fet que ella no hi fos, ja que està immers en un estat de benestar indescriptible. (ei, és una opinió)
És cérvol (corrector de word dixit)







Paraules - Marla

Per què no us oblideu d'una vegada del meu físic atòmic i pareu atenció en el coi de persona que palpita dins? Jo només em vesteixo i em maquillo així perquè us fixeu en mi i després descobriu què amago a dins. He vingut a trobar un home de veritat... o només un home simple que em pregunti com m'ha anat al dia, que m'acompanyi al Verdi el dia de l'espectador, que s'emprenyi també per allò que diu el telenotícies, que somrigui quan se'm crema l'arròs, que em folli cadi nit i pels matins em doni una mica més.
Fum, whisky, pols de lluna, pastilles, ninetes dilatades... paraules fotocopiades i barroers posats d'anunci. La veu d'Alaska cantant "No sé qué me das que me hace volar más alto de lo que nunca soñé" em sembla la única veu amiga. Ve t'ho aquí quin panorama. I una cua infernal per entrar al lavabo, a la única illa aquí possible.

...

No és això precisament una illa paradisíaca: orins al terra, papers tenyits d'un marró sospitós allà en un racó, rialles portes enfora que juraria són les de la novia d'en Chuchy, la cadena està espatllada... "Si el teu pare era pintor i n'has heretat alguna cosa, pinta-li el cul a ta mare i no pintis les parets" uhmmmm quina cosa més horrible! A casa puc asseure'm a la tassa i llegir Bukowski, o mirar els àngels i dimonis kitch que guarneixen la cortina de la dutxa. Aquí exercito els meus malucs intentant no tocar cap superfície mentre el meu ventre s'alleugereix. Però continuo llegint paraules a la porta "La vida és com una llegenda, no importa que sigui llarga sinó que estigui ben narrada" ...aquesta no està gens malament... ""No et preguntis com he arribat fins aquí. Sento nostàlgia de tu. No et conec, però sé que m'estàs llegint. 67613145" ...com un acte reflexa la meva mà busca el mòbil dins la bossa i començo a marcar 67613145


COMENTARI
327 paraules. Les paraules clau estan perfectament col·locades
Molt bé! Una altra visió del que caracteritza els espais dels lavabos, en aquest cas públics; les pintades a les parets i a les portes. Descrius perfectament la sensació que segurament deuen tenir moltes noies que busquen alguna cosa més en bars i discoteques. I la "illa" que suposa el lavabo per escapar a soles de tanta mediocritat. Un conte ple d'humanitat, sí senyor. El fina ben aconseguit, segueix la pista de la única proposta amb sentit que rep.
No et conec, i tal com escrius em sembla que deu fer dies que ets per aquí.
"Reflexa" ha de ser reflex.







Tardes a Paraiba - pentinella

En les tardes sense temps de Paraiba, el meu fill i jo anàvem cada dia a berenar al forn del poble. Era en un indret allunyat, més enllà del sorramoll dels cocodrils, on, a més del pa, hi venien empanades senzilles de guaiaba o pinya, galetes de coco i coques de vainilla. El cafè te'l servien com a casa, acabat de colar amb un escorredor de ret, i de les sucreres mal tapades de les taules, en obrir-les, se n'escapaven abelles d'ales i ventre virolats.
Davant la finestra volaven guacamais vermells, i en els troncs altíssimes de les pomeretes d'aigua alguns micos s'aventuraven fins als extrems de les branques.
Dins del petit local del forn de pa hi havia quatre taules de fusta amb cadires per poder-s'hi estar, i un petit excusat construït a una de les bandes. Allà només hi havia un vàter sense cadena, al qual havies de tirar una galleda d'aigua que omplies d'una aixeta que esquitxava com una dutxa. D'altra banda, el paper, un cop fet servir, calia llançar-lo al munt general disposat en un poal.
Una d'aquelles tardes, des d'aquest peculiar excusat el meu fill va llançar un crit d'ajuda. Em vaig abraonar a veure què passava i, de la porta estant, vaig veure el sorprenent espectacle d'una salamandra que, com una vistosa joia llistada de negre i vermell, ocupava sencera la tassa del vàter. Neguitosa, provava inútilment d'enfilar-se per les parets llisquents. L'animal era una absoluta meravella.
Com en una inspiració, vaig córrer cap a la taula i vaig prendre la cullera. Vaig agafar la salamandra per sota mentre ella, immòbil, es deixava portar. Llavors, alçant-la curosament, la vaig fer sortir per la finestra on, un cop es va sentir alliberada, va clavar una sotragada amb la cua com fuet.
El forn de pa seguia solitari, el meu fill estava trasbalsat i jo em sentia emocionada per haver ajudat a escapar aquell ésser prodigiós.
Després, en silenci, ens van tornar a seure, conscients de trobar-nos envoltats de tanta vida desconeguda i fantàstica que els nostres ulls i la nostra ànima es trobaven constantment meravellats.

COMENTARI
350 paraules justes. Les paraules clau perfectament col·locades.
Molt ben escrit! Ens expliques unes sensacions que cada vegada ens queden més llunyanes. El contacte amb la natura és esporàdic i ho subordinem tot a aconseguir el màxim de comoditats. Un conte fresc i espontani que et deixa amb un bon regust. La presència del lavabo en el teu relat és molt original (jo he viscut això de llençar el paper en un cubell en un viatge que vaig fer a rússia)
Espero poder llegir més reptes teus en el futur.
Gràcies per participar