Foto de perfil de laura lara martin

laura lara martin

valencia,

17 Relats, 55 Comentaris
21963 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Hola, em diuen Laura i sóc de València (P.V). Sóc del 2 de desembre de 1986 i estudie ciències ambientals. M'agrada de tant en tant i,sobretot, quan l'ànima ho necessita, escriure, encara que sóc conscient de què no ho faig molt bé, però almenys m'ajuda a desfogar-me. Una de les meues aficions és el teatre! i ho practique actualment (des de fa temps).

El meu correu : lamarlau@alumni.uv.es
El messenger: laura_lara_martin@hotmail.com

Un beset per a tothom

Últims relats de laura lara martin

Últims comentaris de l'autor

  • laura lara martin | 11-08-2006

    Hola! m'ha agradat. És senzill però alhora reflexa bé què passa en la majoria de relacions. Jo, que faig teatre, m'estava imaginant l'esceneta representada i.......m'ha molat!

    Besets!

  • laura lara martin | 10-08-2006

    Com diuen els d'obrint pas, 'no estàs sol, no tingues por'. és cert que, a voltes, no necessàriament s'ha d'estar sol per tal de sentir-s'hi, però vull dir-te que estic ací, encara que eixes paraules no et serviran per a molt. Però pensa que, en algún lloc del món (i no massa lluny), tens una personeta que, encara que siga amb un 'hola' teu, amb una foto, una conversa, un..el que siga! només amb això, li alegres el dia, i es preocupa molt si et veu trist.

    Així que, per si de cas se t'oblida, et deixe ací un somriure que et, espere, et faça somriure almenys un segon!

    :)

    Besets màgics i llunàtics amb gust de llimona!

  • laura lara martin | 14-06-2006

    OOOOOOOOOOoooooooohhhhhhhhh!!!!!!!
    Què bonic!!!!!!! quina descripció tan curteta i tan guapa d'un bes i les sensacions que això pot transmetre. Hurra! Besets molts!

  • laura lara martin | 09-06-2006

    bones! vaja, poc m'agraden els hospitals i les consultes (cada cop em semble més al meu avi...) però he de reconèixer que s'agraïx molt trobar-te un metge o metgesa que no sols tinga bata blanca i mala hòstia... perquè n'hi ha de molt estupits!!!! de tota manera me n'alegre de saber que encara hi ha bona gent pel món!

    Besets

  • laura lara martin | 26-05-2006

    M'ha recordat a una situació que vaig viure jo... la gracia és que 'ell' és de la meua classe, i si tot no canvia, ho serà fins que acabem la carrera. A més a més, 'ell' està al meu grup de pràctiques, el grup en valencià, i almenys enguany haurem parlar encara que haja sigut només per dir 'ui, perdó..', 'teiu el nostre got de precipitats?', i res més.......
    Sempre passa el mateix; a casa tenim forces, totes les situacions davant ell/ ella queden clares, però quan arriba el moment, acotes el cap o simplement dius un 'hola' amb tota la cara vermella.....

    Perquè un dia tinguem la 'força' suficient com per dir les coses a eixa persona 'desconeguda'!

    Besets

  • laura lara martin | 26-05-2006 | Valoració: 10

    La meua pregunta és: I n'hi ha de Bertos? hehe. Jo crec que sí, no? tu què em dius?

    saps? a voltes pense que quan menys intentem cercar en alguna persona, més aspectes positius obtenim....

    Perquè el món estiga ple de Bertes i Bertos, i per la felicitat que, molts cops, tan dificil és d'aconseguir!

    Besets

  • laura lara martin | 13-05-2006

    com va???? ja et trobava a faltar!! però has tornat! me n'alegre molt que a l'hospital no tot siguen coses dolentes.
    Saps? el dimecres que ve, i dijous, (17 i 18) estrene l'obra. Volia dir-te que estàs més que convidat!!!! si vens, no te'n vages sense dir-me res, eh? I si no pots vindre, no et preocupes!!!! ja t'ho contaré-

    Un beset! i continua escrivint.

    Laura

  • laura lara martin | 13-03-2006

    ei, quan de temps... sempre que entre mire a veure si heu escrit alguna cosa nova, tu i dos o tres més, i res..... així que, encara que no puga llegir res nou, et dic HOLA!!!COM VA?? ja que aquest és l'únic mitjà de comunicació que tinc amb tu. Espere que estigues bé i que t'agraden les falles, perquè sino seràs com jo, una 'valencianeta rareta'! :D i el millor que podriem fer seria fugir!!!! hehe.

    Bé, doncs nomer era verure com estaves. T'ho dic ací, perquè al fòrum, si no entres molt, no ho llegiràs.

    Muaka!!

    Laura

  • laura lara martin | 21-02-2006

    ahir vaig passar per la unitat mòbil del banc de sang, a preguntar pel meu carnet, i vaig aprofitar per a donar-ne. Mentre estava al llit eixe em vaig enrecordar de tu... Espere que estigues bé, una miqueta si més no, val? besets

  • laura lara martin | 19-02-2006 | Valoració: 10

    QUè bonic! no sé qui serà la persona, nen, però és preciós això que li dius!!! :D Supose que sempre que marxa una persona a la qual estimem, s'ens cau el món, plorem a voltes, i una parte egoista demana que es quede, però com tu dius, pensarem que igual que ens ha fet feliços a nosaltres, hi ha gent a la qual li farà, també, feliç, siga on siga eixa persona!

    Besets!

  • laura lara martin | 19-02-2006 | Valoració: 10

    Vaja, és molt interesant tot allò que contes. A tu et serveix per desfogar-te, crec, i a mi per saber no només coses de tu, sino de medecina. Tot i que no estudie eixa carrera, m'agrada anar descobrint coses noves sobre eixe camp. Ho tinc molt a prop en ma casa (el pare i la seua dona son infermers) i sempre em quede bocabadada amb les experiències que em conten, les coses que fan, què hauria de fer jo si passés alguna cosa determinada....

    Et done les gràcies per narrar tot açò i per fer que el meu xicotet coneixement sobre les coses que li poden passar a una persona en eixa situació esdevengui cada cop més gran! gràcies per augmentar el meu cap! :D

    I, sobretot, gràcies per tornar a escriure i ser amb nosaltres! que se't troba molt a faltar!!!

  • laura lara martin | 04-02-2006

    Ei, Fiona, m'he quedat meravellada amb el teu relat. De debò. Pensava en la meua escola, en la meua infància..I, em fique en la pell d'un mestre i s'ha de sentir feliç per veure que encara hi ha gent que li agrada aprendré, que li meravella tant allò que li expliques..que disfruta aprenent!!!! Però, alhora, no només és això.. et quedes preocupada perquè t'adones que, a banda d'allò, comparant amb la resta de nens que estan desitjant acabar l'escola per tal d'anar a sa casa i jugar a la play, a l'ordinador...l'Anna no. Te quedes pensant com ha de viure, què li passarà perquè actue així, perquè es quede plorant cada volta que pensa que a de tornar a sa casa....

    Espere que no vinguen més dies de fred, que l'Anna torne a escola, i que la misèria en que viu, ella i moltíssima altra gent, siga cada cop menys gran...

    BESETS!

  • laura lara martin | 03-02-2006

    Vaja! no t'havia llegit, però tinc el costum de fuixar-me en els relats a l'atzar i en veure Burjassot, m'he quedat bocabadada! Burjassot, allà he viiscut, allà estudie la carrera que em porta el cap..... I m'ha fet gràcia llegir el teu poema amb aquest nom!

    Sembla que vaig descobrint la gent de València! ;) m'alegre

    Besets

  • laura lara martin | 26-01-2006

    Potser no caldrà una persona, alguna cosa física, per talde despertar la teua inspiració. De tota manera, ja siga en un bar, en un parc, llegint un llibre, passejant pel carrer, mirant com un nen li regala un somriure al seu avi..... siga com siga, espere que la trobes i continues tu, o el protagonista del teu relat, escrivint.

    Per cert, això que deies del bar..m'ha fet recordar un comentari de l'Ismael Serrano en un dels seus concerts, tot just abans de cantar 'cien días'..

    Un beset!

  • laura lara martin | 25-01-2006 | Valoració: 10

    M'ha encantat. amb eixes poquetes paraules has dit tante coses que m'he ficat a pensar si realment m'agraden tant les fotosgrafies en blanc i negre perquè d'eixe coor és la meua vida....

    M'encanta la teua biografia. Coincidim en un munt de coses.

    Un beset. Bona nit

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor