Solitud

Molt cops a la vida ens sentim sols, i cal lluitar contra la solitud...

x desgracia mlta gent ens sentim axi mlts dies, mltes mesus...mltes temporades, depen d la sort k pugis arriva a tenir, pr tamb, no ens enganyem....del temps k necessitis x reacciona i fer tamb tu alguna cosa x combatre la solitud, x axo t'animu a segui endevan! i sabe esta acompanyat de les petites coses bones k es deixen caure de tan en tan, perke jo d'ortografia no en se ;) (gracies x lu dl text) pr de dona anims si!
Un ptnas mlt gran i gracies x totes ls tves valoracions dels meus textos (algun dia millorare, jeje).

És dur sentir-se sol. Jo motls cops m'hi he sentit... ara en aquests moments va a dies. Bé iaxò no importa.

Pensa que sempre tens algú que t'estima i a vegades és la persona menys esperada.
Segur que molta gent amb una conversa teua, un somriure o simplement una mirada el dia no se'ls hi fa tan amarg.

I si mai vols alguna cosa que sàpigues que em tens aquí! A la meua biografia hi ha el meu e-mail.

Tinc un relat meu que també parla d'un moment en que em sentia sola, malament. Es titula "
Necsessito..." en relaitat era necessito però ho vaig escriure malament :P Ja saps si t'hi vols passar allà està.


Petonets!

P@UL@

Per cert el poema preciós, espressa molt bé els sentiments, amb força i clars.

Com diuen els d'obrint pas, 'no estàs sol, no tingues por'. és cert que, a voltes, no necessàriament s'ha d'estar sol per tal de sentir-s'hi, però vull dir-te que estic ací, encara que eixes paraules no et serviran per a molt. Però pensa que, en algún lloc del món (i no massa lluny), tens una personeta que, encara que siga amb un 'hola' teu, amb una foto, una conversa, un..el que siga! només amb això, li alegres el dia, i es preocupa molt si et veu trist.

Així que, per si de cas se t'oblida, et deixe ací un somriure que et, espere, et faça somriure almenys un segon!

:)

Besets màgics i llunàtics amb gust de llimona!

Si crides, i res no respon al teu crit, fes-ho més fort. Tard o d'hora(més d'hora que tard ) alguna veu, que també es trobarà en solitud, respondrà als teus crits de companyia.
T'agafarà la mà, i et treurà del pou.

No estàs sol.

Un petó a la maaaa...

Siau.

M'agradat la teva poesia. Em sembla prou sencilla per ser entesa i prou treballada per ser valorada. I en el fons de la solitud íntima de cadascú sempre hi ha espai de llibertat únic.
Penso que això també és important.
Salutacions.

...que al teu voltant hi ha coses que segurament ni t'has adonat que hi són. Surt al carrer i mira cap el cel, segur que a dalt de tot de les cases no hi havies mirat mai. Doncs això passa amb la vida, deixem passar el temps perquè ens pensem que en tenim molt. Cada segon és preciós, busca, segur que trobaràs alguna cosa o a algú que t'omplirà la teva solitud. Una abraçada.