Records d'un Enamorat

Un relat de: SuretIV

Ara fa quasi un any que la conegué. Va ser a una classe de la facultat. Ell, com quasi sempre, arribà uns minuts tard. S'assegué amb un amic seu cap al final de l'aula. L'assignatura era de Lliure Configuració i per això hi havia gent de distints cursos, fins i tot de distintes facultats. El seu amic i ell estigueren parlant mentre la professora passava llista, cosa que no solen fer a la facultat, quan de sobte i sense saber el motiu es va girar cap a la seua dreta i la va vore per primera vegada. Fixà la seua mirada en ella i va quedar mirant-se-la una bona estona. No podia escoltar res, no podia vore res, era com estar en un lloc on s'havia fet el buit i tan sols hi havia dos cossos, el d'ell i el d'ella. Era la xica més guapa que havia vist mai. La professora li preguntà alguna cosa i així pogué escoltar la seua veu per primera vegada. També li paregué la veu més dolça que havia escoltat mai. Cada gest, cada moviment fets per aquella xica el deixaven sense alé.
Després d'aquell dia no deixà de pensar i somiar amb ella. Durant tots els cursos de la carrera havia fallat a moltes classes però a les d'esta assignatura no en fallà a cap. Es passava tota la setmana esperant els dilluns i els dimarts per a poder gaudir de la presència de la persona més esvelta i preciosa de tot el planeta. No li importava que per a ella no existira, ell tenia suficient tan sols en observar-la.
Repassava mentalment què dir-li i com actuar davant d'ella, però cada vegada que es topava amb ella el seu cos pareixia paralitzar-se, el cor bategava tan fort que tenia la sensació que anava a esclatar, començava a suar i se li feia un nuc a la gola que li impedia parlar.
El curs finalitzà i la conversa més extensa que havia tingut amb ella havia estat un "Bon dia", un "Hola" o un "Adéu".
Les vacances de l'estiu li vingueren molt bé per a llevar-se del cap a aquella xica. Havia estat el seu únic pensament durant molt de temps i necessitava treure-se-la del cap. Es va prometre que si la tornava a vore intentaria establir conversa amb ella i tal volta algun dia contar-li els seus sentiments per ella, però per circumstàncies personals no va poder assistir a la facultat durant molt de temps. Havien passat ja molts mesos i ell s'havia oblidat d'ella. Però l'altre dia, quan feia poc de temps que havia retornat a la facultat, mentre anava passejant pel campus universitari li vingué a la ment Nazareth, així és com li deien a la xica, quan de sobte i sense saber el motiu es girà cap al darrere i la va vore. La tenia a molt pocs metres de distància. Anava amb una bicicleta d'eixes antigues. Quan passà pel seu costat les seues mirades es van encreuar. Intentà dir-li alguna cosa però la veu no li va eixir. Mentre la veia allunyar-se amb la bicicleta es preguntava si ella l'hauria reconegut. Li havia paregut que estava més guapa que abans i mentre l'observava com es perdia en la distància es va prometre que quan la tornara a vore parlaria amb ella i tal volta algun dia li contara els seus sentiments per ella, tal com s'havia promés mesos abans.

Comentaris

  • Comentari[Ofensiu]
    Joanmi | 31-05-2006

    Vaja. Desconeixia d'esta web però gràcies al Suret l'he descobert i espere gaudir dels relats que vaig llegint.

    Pel que fa al teu em pareix increïble la capacitat de generar un relat de 500 paraules amb una acció que va durar 5 segons!! brutal!!

    És complicat poder expressar afinitats a persones desconegudes perquè no es té la confiança necessària. Primer s'ha d'establir una certa amistat abans de poder comunicar-li el que sents per ella. Així mateix, no pots estar enamorat d'esta xica si has parlat tant poquet amb ella. Pensa que més aviat serà que la veus molt bonica i t'agrada, però parlar d'enamorar em pareix un poc "paraules majors".

    Vinga tio, ja ens vegem pel fòrum (o per ací, ja que estic registrat)

  • ÉS DUR, OIR QUE SI?[Ofensiu]
    laura lara martin | 26-05-2006

    M'ha recordat a una situació que vaig viure jo... la gracia és que 'ell' és de la meua classe, i si tot no canvia, ho serà fins que acabem la carrera. A més a més, 'ell' està al meu grup de pràctiques, el grup en valencià, i almenys enguany haurem parlar encara que haja sigut només per dir 'ui, perdó..', 'teiu el nostre got de precipitats?', i res més.......
    Sempre passa el mateix; a casa tenim forces, totes les situacions davant ell/ ella queden clares, però quan arriba el moment, acotes el cap o simplement dius un 'hola' amb tota la cara vermella.....

    Perquè un dia tinguem la 'força' suficient com per dir les coses a eixa persona 'desconeguda'!

    Besets