Enhorabona.
Amagar les coses és molt fatigós.
Desitjo que també et puguis inspirar en l'alegria.

Allò que et pugui dir ja ho han comentat altres relataires. Només insistir que aquest és un petit gran món on no cal buscar resultats visibles d'immediat.
Aquesta és una gran EINA gràcies a la qual podràs:
1. Alliberar els teus pensaments i cabòries.
2. Comunicar-te amb persones afins a tu.
3. Expressar allò que portes dins i crear amb l'art de la paraula.
Per pròpia experiència et puc dir que tard o d'hora recolliràs els fruits. Només cal que facilitis la situació sembrant el terreny. Ningú no neix ensenyat. Si vols i t'agrada expressar-te amb la paraula només et cal una mica de PACIÈNCIA i REITERACIÓ. No et plantegis grans fites. No cal escriure obligatòriament. Marca't petits objectius a assolir. Escriu quan i sobre allò que vulguis. Sigues tu mateixa. Acabaràs sentint-te bé amb tu mateixa i, de retruc, amb la resta.
Sort, Ismael.

Primer de tot, gràcies pel comentari que m'has escrit. Aclarir-te que el va fer un meu amic amb el meu nom d'usuari perquè ell no està registrat i per això consta el meu nom (no sabíem que sortiria escrit així; quan ho veig em fa vergonya!).
Ara, anem al gra. Molta força i intensitat concentrada en poc espai. Realment com si d'una cançó es tractés. Coneixes algú que pugui cantar els teus poemes? Podria ser interessant!
Ja miraré de llegir-te més.
Salutacions i fins aviat,
Ismael.

Hola foster:
Després d'aquesta lectura entenc els teus comentaris.
La manera com treballes l'eina (el llenguatge) per desenvolupar la idea (el contingut) i treure'n tot el suc possible.
T'hauré d'anar controlant per poder millorar la meva forma d'expressar-me. Per rant, també pases a la meva llista!
Encantat,
Ismael Valls

Dubtes, pors, penediments, .... El cas que descrius no és només un cas d'adolescents, sinó tot allò que un es planteja en el dia a dia durant la vida.
I la vida no és més que un camí on cal continuar, tot i els altibaixos que un pugui tenir. Sempre s'hauran de prendre decissions i potser sabrem que són errònies massa tard o inclús no ho sabrem mai.
I el final del teu relat descriu molt bé aquesta situació. Per tant, continua tu també escribint sobre aquests neguits amb aquesta fluidesa.
Fins aviat,
Ismael.

Holes:

Primer de tot, moltes gràcies pel comentari que em vas fer. No pensis que hi ha tant de treball com dius. Hi ajudà el fet de treballar en turisme -per cert, amb moltes reserves de negocis a Hong Kong, Beijing i Xi'an, entre d'altres-, que m'agradi la novel·la històrica i fets com pensar en la qualitat de vida en lloc de la durada.

On sí vaig voler sintetitzar tot això és en el paràgraf final, tal i com descrius.

Pel que fa a les faltes, perdó! És problema d'una operació que em deixà com a seqüela una pèrdua de visió lateral en l'ull esquerra (es pot comprovar en el text que la lletra correcta està a prop en el teclat!).

I el més important, aquest poema teu és genial. Actualment estic escrivint un relat sobre una història mitjançant el xat. Jo no sé escriure poesia però tu has aconseguit transmetre les teves idees en un poema. Allò que podria ser l'argument de tota una novel·la en una poesia amena i agradable. Quina sana enveja!

A partir d'ara ja tinc una persona més on dirigir-me per llegir poesia en la web.

Encantat i petonets a la petita,
Ismael.

Hola,
no acostumo a escriure poesia però crec que la retòrica es gairebé perfecte, tal i com s'ha com s'ha dit en algun altre comentari.
M'encanta el joc d'algú que troba a faltar a un altre i es fa preguntes alhora. I, sobretot, les expressions que uses. Toques la fibra del cor.
Fins aviat,
Ismael

Tots hem intentat evitar ensenyar com som realment alguna vegada. O hem volgut ser diferents, assemblar-nos a un prototipus ideal, etc. I més, en la societat actual, per por de què dirà la resta. És inútil amagar-se darrera d'una màscara. Cal acceptar-se cadascú com és i acceptar igualment als altres. Això és el que he intentat explicar en aquest relat.
Fins la propera,
Ismael

Hola Balandre,
molt bon relat dins de l'estil de la fantasia però que, segurament, enganxa a qualsevol que li aqradin els llibres.
L' autor/a és igual d'entremaliat/ada? Hauré de llegir-te més relats. En cas positiu, pot ser molt divertit.
Fins la propera,
Ismael.

Molt bo. Tot un símil que jo no només usaria per la mort (vida), sinó també per la felicitat, ja que aquests mateixos sentiments transmessos a la resta faria un món més feliç i viu.

Et comento això perquè aquesta vitatlitat que segur que tens, crec que és allò que manca a una societat que cada vegada és més sedentària i, per tant, s'està morint.

Tant de bo aquestes lletres les llegisin molta gent per tenir un món més viu.

Encantat, Ismael.

L'evolució de l'economia ens ha portat a un sistema de mercat cada vegada més desigual i inhumà. Aquí teniu una petita mostra però també un exemple de com les grans empreses i el poder que les envolta ens poden controlar a nivell polític i econòmic. Aquest relat em sorgí de la meva experiència universitària, d'allò que veig en el dia a dia, d'un professor que també intenta obrir els ulls als seus alumnes i de la lectura de J. Kenneth Galbraith, economista crític amb el sistema, pacifista i que vol un món sostenible.
Vigileu! La societat és una jungla.
Ismael.

Increïble com parles d'una part del teps (l'any) com si fos una persona coneguda de tota la vida. Vas desgranant detalls com els mesos que té un any. Sencillament, màgic...
Fins aviat,
Ismael.

Hola,
m'agrada el teu relat perquè manté el mateix estil però la fi et despista del tot. Al mateix temps, dóna un gran consell: com més t'ajeus més et costa tornar a arrancar.
Per si un dia et succeeix el mateix però tens boli, una teoria zen: si comences quelcom i no et surt, deixa-ho i torna a provar-ho més tard.
Jo ho utilitzo per ajudar la creativitat en l'escriure. Procuro escriure cada dia 10' o 15' seguits sense separar la punta del boli del paper, començant amb qualsevol paraula que em volti pel cap; després pots escriure d'altres coses. Si dubtes un parell de segons, concentra't. Si dubtes més, deixa-ho pel vespre o pel dia següent. Prova-ho!
Encantat i fins una altra,
Ismael.

Tens tota la raó en el tema i m'agrada la conjunció que fas amb el problema de l'autor i l'estil literari. Com s'hi ho vomités tot, d'una sola glopada; suposo que per això has utilitzat aquest estil de puntuació.
iluro

Per fi he pogut llegir un relat a favor del civisme utilitzant material comú del carrer; només faltava la tifa de gos.
Enhorabona, Ismael.