Cant de desesperació

Primer de tot, gràcies pel comentari que m'has escrit. Aclarir-te que el va fer un meu amic amb el meu nom d'usuari perquè ell no està registrat i per això consta el meu nom (no sabíem que sortiria escrit així; quan ho veig em fa vergonya!).
Ara, anem al gra. Molta força i intensitat concentrada en poc espai. Realment com si d'una cançó es tractés. Coneixes algú que pugui cantar els teus poemes? Podria ser interessant!
Ja miraré de llegir-te més.
Salutacions i fins aviat,
Ismael.

alguna cosa del poema ovules en forma de comentari al mateix poema
esper el teu nou poema

celebro que puguis volar cap a altres cels, que els puguis sentir i fer-los teus

tinc un llenguatge molt propi, és cert i la meva biografia ve molt marcada per l'escriptura. tinc molta prosa plena de pols i de fa molt que m'ha ajudat a trobar-me i a trobar el que ara tinc.
vaig començar a escriure poesia l'estiu del 87, gairebé per encàrrec, ho vaig fer un temps, vaig deixar-ho, tret d'algun poema aillat, per passar a la poesia oral d'una sola destinatària.
des de setembre que penjo poemes aquí.
la meva boigrafia no literària me la reservo

veig que últimament estàs millorant molt, tant en els temes com en la forma. Sí, realment es nota que el cuc de l'escriptura et comença a menjar la mèdul·la....

El teu poema es llegeix ràpid, fàcil, i captes l'atenció del lector d'una manera estranya i colpidora. Sí, està prou bé.

Ara la pega: potser no cal rebuscar certes paraules (mira qui parla!): em sobre els mots convexos, per exemple, o bé
que demà núvols encara n'hi hauran.
que jo potser hauria escrit amb "l'ordre correcte". Més que res per seguir en la tònica general.... (no és que estic en contra de fer això, és que aquí sona estrany).

El final és colpidor, sí, molt bo.... Així que només li cal alguna retalladeta (petita) i algun retoc i és un poema de 10.....

Per cert, a cops em recordes una mica a mi mateix als 17 anys (en fa tant de temps d'això), però en versió de bona escriptora!

Noia, quan siguis famosa podrè dir que em comentaves les meves paranoies?

Boig!

sento el que escrius i que ho hagis d'escriure, vola, vola cap a cel millor, el vent t'hi ajudarà i no miris enrera fixa els teus ulls en la teva terra promesa.
hi ha nova poesia a casa meva

En aquest cant desesperat s'escapen les paraules i els sentiments de les línies marcades i agafen vida pròpia.
Una veu que crida per ser escoltada, molts interrogants que es cargolen i fugen cercant noves respostes.
Crec que molts de nosaltres busquem en l'escriptura una forma de comprendre la major part de les coses. És una contemplació constant, una percepció més enllà de la mirada.
Veig que darrerament t'has animat a escriure poesia. Aquesta en especial, té una força desfermada que despulla els sentits...

Un petonet i fins la propera!

perquè es reflecteix en el que escrius.


T'he llegit detingudament i hi endevino en el que escrius, una ànsia irrefrenable d'expressar-te, de deixar sortir tot allò de riquesa que hi ha dins teu.

Com un envassament ple a vessar que obra comportes i inunda totes les terres de l'entorn i les fa fèrtils.

Anima't filladelvent! Cal esforç però has d'iniciar l'ascensió per arribar al cim, oi?El fet de presentar-te a algun concurs t'estimula, però no et decebis si les coses, de moment, no et són molt propícies (o sí. Potser tens una sorpresa...)

Tsssst, per fer tant bona literatura has de donar tant mal rollo??? on és la teva serenor literària, t'has convertit en un huracà que s'ho emportaria tot per davant, però que en lloc d'això has escrit versos salvatges!
M'encanta la força de:
"Fulls quadriculats amb paraules tortes,
paraules de boja
paraules d'autista
paraules mudes"
però imagina-t'ho en singular i amb article definit davant "paraula".
Filladelvent, vent huracanat. Canta, llavors, viu.