Pèrdua de vocabulari

Un relat de: Balandre

Estava un dia rellegint un dels meus textos. És quelcom que faig sovint, no tant per narcisisme sinó per corregir-los, per analitzar-los amb la perspectiva que dóna el temps. Busco l'objectivitat que s'escola entre les línies i els paràgrafs quan, en calent, llegim allò que acabem d'escriure.
Així doncs, llegint el text, vaig percebre quelcom estrany, com si fos fora de lloc i de temps. Una frase que, malgrat reconèixer com a pròpia, no lligava amb la resta. No entenia com havia arribat a escriure allò en aquell context, tan fora de lloc. Vaig tornar a llegir-la, tota sola, i després altre cop en conjunt. Efectivament, aquella frase no pertanyia a aquell text. És més, començava a recordar a quin pertanyia. La primera explicació plausible que se'm va passar pel cap fou que, sense cap mena de dubte, allò era una errada informàtica. Millor dit, una errada meva fent un mal ús del processador de textos. Per tal d'estalviar-me d'engegar l'ordinador, vaig començar a remenar entre els papers, buscant l'escrit que, segons creia jo, era el propietari original de la frase intrusa. No em va costar gaire trobar-lo i de seguit vaig posar-me a llegir-lo.
Una ullada ràpida, saltant de línia en línia, sense atendre gaire al significat de l'escrit, no em va permetre de trobar-la. Malhumorat, vaig començar a llegir-lo fil per randa. De sobte, sense comprendre ni gaire ni gens el sentit de tot allò, vaig notar un salt al raonament del text, com si faltés alguna cosa. Una certa incoherència al sentit de tot un paràgraf. Deixant el full sobre l'escriptori, vaig arraulir-me a la cadira, estirant el braços i arquejant l'esquena enrere i fent una profunda inspiració. Començava a comprendre, però no n'estava del tot segur de voler fer-ho. Dirigint el llum directament sobre el munt de papers, vaig destriar-ne els dos que estaven jugant amb mi i, posant-los l'un al costat de l'altre, vaig llegir l'inici d'una frase a l'un, la continuació a l'altre i la conclusió altre cop al primer. Definitivament era ben maldestre, un autèntic analfabet informàtic. No sé ben bé com, però havia canviat de text una frase gairebé sencera. Això, ara sí, m'obligava a encendre l'ordinador per tal de corregir els originals.
Vaig obrir el document per donar-li una ràpida ullada i no em va agradar el que vaig veure. Una ullada al segon encara va agradar-me menys. Tots dos escrits estaven bé. Tots dos eren correctes, coherents, raonablement ben redactats. Així les coses, a on era el problema? A l'impressora? D'entre les dents apretades varen espetegar alguns improperis -renecs típics del pobre mortal que no entén el comportament aparentment autònom i anòmal del maleït ordinador- mentre m'acostava de nou als fulls impresos. Va ser llavors quan va ocórrer l'incomprensible. Allò que fuig de tota lògica escrita o apresa.
Les lletres que formaven la frase començaren a moure's, agrupant-se, fent giravolts al voltant d'un esglaiat punt i seguit. Tot seguit es van desplaçar cap a una de les cantonades del full, aturant-se de tant en tant en petits grups, com si conspiressin, per finalment formar una frase burleta, mentre les que sobraven feien giravolts, salts i onomatopeies. D'un salt vaig anar a engrapar el full però, abans que no arribés, totes i cadascuna de les lletres varen sortir per la cantonada en fila índia, serpejant per la taula, passant al costat del bolígraf, vora el cendrer i del paquet de mocadors de paper fins amagar-se a una pila de diaris, factures i catàlegs de viatges. Mare meva! Quina mena de miratge, de malson era aquell?
En qüestió de segons havia tancat la porta del despatx i m'acostava sigil·losament, poc a poc, cap al munt de diaris on seguien amagades les lletres rebels. Allí sí que estaven a bon recer -vaig pensar- no les trobaré fàcilment. Ho cremaré tot -vaig dir-me en veu baixa- i, com si m'haguessin sentit, varen sortir a corre cuita del seu cau, saltant de l'escriptori i posant-se a girar al meu voltant, pel terra, mentre anaven formant paraules grolleres i insults intolerables. Ara sí havien aconseguit que m'enfadés de debò. Àgilment, vaig començar a donar cops de peu a terra, provant de trepitjar-les. Un cop aquí, altre allà. Eren molt ràpides, es movien allunyant-se de mi, ara formant insults veritablement ofensius. Vaig seguir trepitjant i en vaig caçar dues, una a i una jota, que varen quedar ben impreses al parquet. La resta es va aturar, afligides, van escriure la paraula "assassi" (així sense accent, que no n'hi havia cap de rebel) i van córrer aquest cop de dret cap a la llibreria, ben assortida de llibres per amagar-se. Ara sí que havien guanyat. De primer, encara amb l'escalfor de la lluita a la sang, vaig pensar en llegir-los tots, armat amb un pot de tipex per tal d'acabar amb elles tan bon punt les descobrís. Després vaig pensar que, malauradament, ni m'havia llegit tots els llibres, ni em sabia de memòria els que m'havia llegit per tal de destriar les paraules. Abatut, vaig caure assegut a la cadira i, donant un cop d'ull als dos fulls, vaig adonar-me que estaven impresos amb dos tipus de lletra diferents. Això volia dir que, a més a més, tenien la facultat de canviar de tipus de lletra ja que, allà, al text del que vaig sospitar, estaven tipogràficament ben ocultes.
Això va passar fa sis mesos. No tinc cap esperança de trobar-les, les lletres fugides, però he decidit que llegiré tots els llibres que encara no he llegit. Si més no, la seva rebel·lia m'haurà servit d'alguna cosa.

Comentaris

  • Molt bona...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 24-02-2008 | Valoració: 10

    ...aquesta diguem-ne al·lucinació de les paraules, però que tu l'expliques com si fora real, m'ha agradat l'originalitat del relat i pensar que en tota l'estona que he estat llegint-lo m'ha donat molta angoixa, segurament la que tu volies fer nàixer quan el vas escriure, bona literatura.

  • Una idea...[Ofensiu]
    Djalí | 21-02-2008

    ...molt interessant: el que més m'ha agradat ha estat el trànsit gradual de la "realitat" a la "fantasia", ben muntat.

  • canvi[Ofensiu]
    Pa amb Tomàquet | 20-02-2008

    m'ha sobtat el canvi de real a fantàstic, però m'ha agradat pensar en què les lletres tenen vida pròpia... i és veritat que a vegades sembla que no haguem escrit nosaltres allò que hem firmat!
    salut

  • rbbarau | 09-12-2006

    tantes hores llegint no deuen ser bones...quan m'ho deia la meva àvia em feia ràbia...però després de llegir el teu relat potser sí que és veritat! :)

  • Original[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 20-11-2005

    En general, puc dir que m'ha agradat. És un relat fresc i divertit que, com ja t'ha dit algú, no pot deixar indiferent a cap dels lletraferits que volten per aquesta web (més que res perquè, en rellegir algun dels nostres escrits, més d'una vegada ens hem preguntat qui havia estat la ganàpia que ho havia escrit ;-) ).

    Més en detall, la trama m'ha semblat una mica forçada. Des del meu punt de vista (opinió subjectiva totalment obviable), has empès el text cap al punt i final que t'havies marcat (s'han de llegir llibres) sense deixar que evolucionés per ell mateix. Al principi enganxa a la lectora, es pregunta què passa amb la frase, però arriba un punt (més o menys per la meitat del text) que la connexió sembla trencar-se en sentir que és el narrador qui dirigeix la revolta i no les lletres fugitives.

    En resum, és un text que m'ha agradat i respecte, l'objecció que t'he fet, no li donis masses voltes: és la impressió d'una lectora que no et sabria ni dir exactament perquè l'ha tingut ;-)

    EmmaThessaM


  • Que dius haver perdut ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 08-11-2005 | Valoració: 10

    Hola,

    Felicitats !, m'encanta el teu relat.

    Voldries publicar-lo a la tribuna@guimera.info ?

    coneixes la www.guimera.info ?

    Entra i veuras que a Guimerà avui, novetats, tenim tot un seguit d'històries publicades, entre les que la teva - penso .- faria un més que bon paper.

    Tens alguna imatge al cap del relat ?

    Mira també l'arxiu de la tribuna, hi ha coses interessants

    Gràcies

    mora.a@guimera.info

  • Curiosíssim[Ofensiu]
    Jofre | 28-07-2005 | Valoració: 9

    Baladre,

    Tens molta imaginació, però sobretot saps estructurar molt bé la narració.
    Ets un bon narrador.

    Bé, si algun altre cop encens l'ordinador i et passa pel cap que hi ha hagut una rebel·lió de les lletres, tingues-ho en compte.

    Salutacions.

  • La rebelió de les les lletres[Ofensiu]
    Biel Martí | 17-02-2005 | Valoració: 8

    La rebelió de les lletres té una bona causa! No sé si t'has llegit "El orden alfabético" de Juan José Millás, però la idea principal m'hi ha recordat. Sembla un text, el teu, provocat per la imaginació fugisera d'un moment en blanc, davant un ordinador i un manyoc de fulls arreplegats. Molt divertit i ben narrat, de fet l'he trobat "encantador" (no trobo cap altra adjectiu, malgrat aquest no el soporto).

    Biel.

  • Entremaliat[Ofensiu]
    ismael | 06-02-2005 | Valoració: 9

    Hola Balandre,
    molt bon relat dins de l'estil de la fantasia però que, segurament, enganxa a qualsevol que li aqradin els llibres.
    L' autor/a és igual d'entremaliat/ada? Hauré de llegir-te més relats. En cas positiu, pot ser molt divertit.
    Fins la propera,
    Ismael.

  • jeje sta b!![Ofensiu]
    AnNna | 06-07-2004

    es una paranoya mol gran po sta ben trobat!! marada!

  • Molt bo i divertit[Ofensiu]
    Carme Cabús | 19-03-2004 | Valoració: 9

    Hola Balandre. Trobo el teu relat molt bo i divertit, propi per agradar a tots els lletraferits que poblem aquesta plana. Ben redactat, equilibrat, precís i ric de paraules. I la història és molt maca. Per molt anys! Carme

Valoració mitja: 9.17

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Balandre

4 Relats

14 Comentaris

7491 Lectures

Valoració de l'autor: 8.50