Escup al cel...

Un relat de: ismael

De ben petit ja practicava amb els seus pares, preparant-los paranys per tota la casa o apallissant al seu germà.
Al col.legi tots li tenien por. Als vint anys ja havia pertangut a tots els moviments polítics de la comarca i als vint-i-dos ja era tot un professional.
Un dia, quan ja li era impossible computar què havia fet, s'enamorà d'una noia que havia conegut en un trajecte de tren. Reflexionà -després de passar una setmana amb ella- i decidí abandonar la seva vida de terrorista i dedicar-se a ser una persona normal com qualsevol altre.
Quan li va demanar a la recent companya (que també s'havia enamorat d'ell) que s'hi casés, descobrí que tot el mal que fas a la vida et torna més aviat o més tard: a ella l'havien contractada per matar-lo.
Amb plena consciència professional, ambdós s'assassinaren. L'un a l'altre.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: