Medicina Rosa

Després d'anys d'experimentar en laboratoris i grups de treball, l'encara jove doctora havia estat guardonada amb el Premi Fleming pel desenvolupament que atorga anualment la Unió Europea. Poc després de rebre el premi a Brussel·les com a cap de l'equip d'investigació, fou entrevistada en el vestíbul de l'hospital on treballava, on es realitzaven diferents actes sobre la troballa feta: una millora substancial en les vacunes per a un determinat tipus de grip que perjudicava anualment de forma dramàtica el segment de gent d'edat més avançada.
Tot procurant no molestar cap dels magnetòfons que li acostaven a la boca -ella no hi estava acostumada i se sentia com un jugador de futbol després d'un partit-, l'estrella d'aquella nit va respondre a unes quantes preguntes per a revistes científiques.
De cop, va veure uns quants periodistes de la premsa rosa que ella va associar a algun alt càrrec de l'hospital o que els i les cantants, els actors i les actrius, els toreros, la gent de la nit i els "fills de tots aquests"; en definitiva, els famosos, aquella temporada no estaven essent productius -segurament perquè era hivern-.
Quan havia acabat d'explicar, seguint les imatges d'una pantalla de vídeo, el comportament de la vacuna en els aminoàcids en un determinat tipus de la grip, va respondre una pregunta d'una periodista d'aquest grup que havia acabat de fer acte de presència:
- Què ens podria dir sobre els rumors del seu divorci?
- Són falsos del tot! El meu marit i jo ens sentim més units que mai.
- És que ha corregut el rumor que el seu marit és gai...
- Sí, és cert. Ho és... Una feliç circumstància que encara ens fa ser més afins: a ell i a mi ens agraden els homes.