Festa Trisolar

Encara em durava l'excitació de l'altre dia i he quedat perplex de la relativitat que represento. Tots plegats vam gaudir de la festa trisolar. Jo sempre he celebrat aquesta festa amb delit. És una activitat pròpia de la nostra comunitat. Recordo que ja l'emmarcava des de petit com a un dels dies més esperats. Però el meu pare, que ja és gran, em va explicar que això és cosa de l'astronomia. Que ja ho entendré de més gran. Es veu que fa pocs centenars d'anys només n'hi havia un de sol i, es diu, que en fa milers, no n'hi havia cap. Una mena d'explosió va donar peu a aquell primer sol, que formava part d'un sistema galàctic. Amb el pas de milers d'anys el sistema va evolucionar, amb els seus planetes, satèl·lits i ésser vius que existien. L'evolució d'aquest sistema va comportar que, amb el temps, es repetís novament una explosió similar a la que el creà. Una explosió que feu que finalment, i fins ara, siguin tres els sols que coneixem i les seves òrbites. Per això celebrem aquesta data com a l'inici de l'hàbitat en què vivim com a tal.
He pujat a les golfes i he revisat antigues blocapèdies i resulta que el planeta més similar al nostre era conegut com a Terra, habitat pels homes. Sí, aquells dels dibuixos. Una estranya forma física i de difícil forma de comunicació.