Clàssics

Un relat de: ismael

El Cadillac Coupé de l'any 60 que es veia des de l'aparador ja donava a entendre que aquell concessionari era diferent de la resta. L'Isidre Estany no era només un venedor de cotxes. Era un col·leccionista des dels vuit anys, quan decidí que el seu primer cotxe seria el Simca de l'avi amb el que cada dia anava a l'escola. Sempre el va fascinar el món dels cotxes i tot allò que l'envolta. Aquesta fou la raó per la qual el primer cotxe propi que es va comprar va ser un Jaguar XJ6 de l'any 83. El Simca de l'avi ja el guardava amb tots els miraments en el garatge. Aquell seria la seva primera peça de col·lecció, sobretot perquè també va ser la causa de la mort de l'avi.
Amb el temps, l'Isidre va convertir la seva afició en el seu negoci. Va buscar un soci i va instal·lar un concessionari especialitzat en cotxes de gamma alta. I particularment, en clàssics.
Mentre el seu soci s'ocupava de posar els cotxes a punt i dónar'ls-hi un toc màgic per als ulls dels potencials compradors, l'Isidre repetia un i altre cop les prestacions que oferia cadascun dels cotxes que estaven exposats. - No es preocupi per les tendències actuals. Aquest Toyota Corolla disposa de tot allò que vostè em demana i, a més, és un clàssic. Va ser un cotxe de referència en el seu moment i supera els actuals cotxes quatre per quatre en voga en el mercat. Disposa d'un motor altament exigent i el pot gaudir tant a la ciutat com en el camp.
A cop de repeticions, l'Isidre convertia tot allò que deia dels seus cotxes en veritats absolutes per als seus clients. I no feia cap distinció. Des del Dodge 2700 o el Triumph Stage fins als més moderns Cadillac Coupé del 74 o la seva darrera adquisició, un Porsche 911 Targa de competició.
El negoci funcionava i l'Isidre s'estava acostumant a tancar tractes amb adinerats executius que es presentaven al seu despatx amb vestits elegants buscant la seva darrera joguina per a lluir-la davant de les seves amistats i exhibir la seva posició social. Des d'aquell mateix despatx, cada fi de mes l'Isidre somreia amb el full de la facturació en les seves mans i mirava en l'infinit a través de l'aparador que deixava veure les siluetes dels vianants.
Un dissabte per la tarda, mentre esperava l'hora de tirar avall la persiana i prendre's el merescut descans, va veure entrar en Josep Anells, un client de prestigi. Home de negocis sense escrúpols a qui no li importava trepitjar a la gent per aconseguir allò que volia gràcies a l'herència que havia heretat. Però també era un client que havia deixat molts diners gràcies als seus capricis pels cotxes.
L'Isidre el va anar a rebre a l'entrada. Ja feia unes setmanes que el visitava. Estava interessat en un Austin Morris Marina i ja havia començat a temptejar a l'Isidre. Aquest no estava disposat a passar pel mateix que en la darrera adquisició d'en Josep Anells. Tot i les seves arts d'encantador de serps a l'hora de vendre i de repetir constantment la seva estratègia, tres mesos enrere, i després de molts estira-i-arronsa, en Josep Anells s'endugué un Mustang 500 Eleonor per un quaranta per cent menys del preu inicial que l'hi havia dit l'Isidre.
Després de les salutacions cordials corresponents, l'Isidre va anar al gra. Van començar a negociar el preu. El venedor insistia en l'exclusivitat del model i tot el que li costà aconseguir-lo a ell. Amb aquest client, no era suficient repetir les prestacions del cotxe. Ell també era col·leccionista i no l'enganyaria fàcilment.
- Ja saps de la dificultat d'aconseguir un Austin des d'Europa.
- Però bé que el tens aquí al davant, tu -replicà en Josep Anells.
- Després de seguir-lo en fires de cotxes, convèncer l'anterior propietari, haver de tramitar els papers per importar-lo i posar-lo a punt. Fins i tot vam haver de canviar peces del motor. I tot això té un valor afegit al del cotxe. I tu ho saps, Josep.
- Però podem arribar a un acord. Tots dos som homes de negocis.
- Exacte! I jo procuro pel meu de negoci. No em puc permetre rebaixar-te més el preu. També haig de mirar pel meu marge de benefici.
- No ho sé. En aquest moment... per aquest preu potser estaria disposat a pagar una mica més i aconseguir un altre dels teus models.
- Un altre? Aquest cotxe és magnífic. Tens una bona col·lecció particular i no fa gaire vas comprar-me el Mustang. Què et puc oferir?
En Josep Anells va aixecar la mirada cap a la plataforma situada expressament en el centre del local per donar majestuositat a aquell vehicle.
- El Chevrolet? -cridà incrèdul l'Isidre després de seguir la mirada d'en Josep Anells.
L'Isidre tenia un Chevrolet del 71 de la seva col·lecció com a icona del comerç. Era un model únic. L'havia aconseguit feia uns anys després de molts esforços i, per a ell, tenia un valor sentimental.
- Ara ho entenc! -exclamà l'Isidre- En totes les teves darreres visites sempre hi tenies la vista a sobre. Vaig pensar que era com a reconeixement pel fet de ser col·leccionista, però ja estaves jugant les cartes pel teu últim caprici.
- Ep, noi! Tranquil. Has d'entendre que jo també vull el millor per a la meva col·lecció.
- Però saps que no et vendria mai el Chevrolet. A més, ho diu molt clar en el cartell de sobre: No està en venda.
- D'acord, no ens enfadem.
En Josep Anells va reconduir la conversa cap a l'Austin Morris mentre l'Isidre es tranquil·litzava i s'oblidava de l'intent de compra del seu Chevrolet.
- Isidre, em sap greu que hagi jugat brut amb tu. Has d'entendre que, com a col·leccionista, també vulgui aquesta meravella.
- No et preocupis, Josep. És que l'hi tinc molta estima a aquest cotxe.
- No m'entens. Em refereixo que ja ho dono per impossible, de moment. I per compensar-te per les molèsties, et compro l'Austin Morris Marina per la darrera oferta que m'havies fet.
L'Isidre, sorprès, l'hi estengué la mà. - Tracte fet!
- Fet! En Josep Anells li xocà la mà i començà a preparar el xec.

Encara faltaven uns minuts per a dos quarts de nou però l'Isidre decidí tancar el concessionari després de la venda realitzada.
Eufòric, crescut pel tracte amb en Josep Anells, es dirigí a un club habitual per a prendre quelcom. Darrerament, l'èxit en els negocis havia donat a l'Isidre un punt d'arrogància i l'havia portat a una altra afició. Acostumava a acabar les setmanes amb en Johnnie Walker per a oblidar-se de la feina que havia fet per a desempallegar-se dels cotxes davant de cert tipus de clients exigents.
Després de dues copes i pensant en els dos dies que li esperaven de descans -es prenia el dilluns com a festiu- va veure aparèixer en Pere Martí, el seu soci i mecànic que deixava els cotxes a punt, amb la granota blava tacada de greix. L'Isidre coneixia en Pere de feia anys, quan ell li portava els seus cotxes. Era un bon noi i un mecànic normal. Li arreglava els vehicles de qualsevol manera. Ja s'ocupava ell de treure partit a cotxes de poc valor amb els seus encanteris verbals. A canvi, en Pere rebia els corresponents guanys, tot i que no fossin els que li pertocaven com a soci.
- Ja m'han arribat les peces del Ford. Dimarts estarà a punt.
- Molt bé!
- Ha vingut aquell multimilionari preguntant pel Chevrolet. Potser l'hauries de vendre... Podríem guanyar molts diners.
- Estàs boig? Ja he parlat amb ell i he aconseguit que marxés amb un altre cotxe. Saps que el Chevrolet no es toca. No està en venda i punt.
En Pere va marxar. L'Isidre estava dolgut per aquella conversa, demanà una altra copa i recordà el negoci que havia tancat poca estona abans. Gairebé de cop, s'acabà la copa del seu amic Walker, pagà i es dirigí cap al concessionari. En Pere estava en el taller, en la part del darrere, volia demanar-li disculpes per com l'havia tractat però, de cop, va topar amb la plataforma que feia de poltrona del seu tresor. Anà al despatx. Agafà unes claus d'un calaix i es dirigí cap al Chevrolet tot i algun problema de psicomotricitat. Engegà el cotxe, baixà la rampa i es trobà en mig del carrer al volant d'un model magnífic. Va allunyar-se després de posar la sisena. Començà a encarar avingudes cap a la part alta de la ciutat per a dirigir-se cap al mirador públic, en una carretera plena de revolts. Al trepitjar l'accelerador se sentia com a dins d'un avió. Estava a mitja pujada. Quarta, cinquena, quarta... l'Isidre estava en la glòria conduint el seu cotxe. Quarta, embragatge, tercera. L'emoció el feia prémer l'accelerador després de cada revolt. La velocitat augmentava. Cent, cent vint, cent seixanta quilòmetres per hora. Llavors, els frens del Chevrolet del 71 no van respondre i el vehicle es precipità al buit amb l'Isidre Estany al seu interior.
Familiars i amics, o aquells que deien ser-ho, omplien l'església per dir l'últim adéu a una altra víctima de la carretera, com tants d'altres durant tots els caps de setmana. En Josep Anells, amb un elegant vestit negre, i la seva esposa consolaven la família. Al final de l'església els esperava en Pere Martí, soci i mecànic de l'Isidre. Tots tres junts ploraven la gran pèrdua. No sempre es perdia un Chevrolet del 71 ben conservat.

Comentaris

  • Malaguanyat Chevrolet del 71[Ofensiu]
    Buk | 24-11-2005

    M´ha agradat molt, el teu relat. És nota que a tu també t´agraden força els cotxes. El final m´ha semblat molt bó. Molt irónic.

    Salutacions
    Buk

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: