CANTADES DEL MAR (ESPIRITUAL)

Tornat a llegir aquest Relat, ple de sensibilitat i espiritualitat.
Bon aliment emocional. Enriquidor.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials, PERLA DE VELLUT.

Hola, Perla de Vellut!,

Crec que és un dels teus poemes que més m'ha agradat. El principi ja marca una distinció: [Parla'm mar de les teues roques i arenes
profundes...] És preciós, té un lèxic elegant, sensible, tendre, en fi... Enhorabona i com sempre dic no deixis de crear poemes. I la fotografia és la cirereta del pastís.
PD: Com sempre gràcies per recordar-te de mi. Avui pujaré un relat nou, ja em diràs si t'agrada.
Una abraçada i fins aviat
Neus

Un cant al mar amb versos de molt contingut que, a mi, enamorada de la mar, m'emocionen. Especialment els primers i els darrers. Es veritat que el mar parla i l'has de saber escoltar.
Amb total cordialitat


PS no l'havia vist per això no l'havia comentat.
Ho llegeixo tot, però no sempre comento. Ho faig gairebé sempre. I aquest no l'hauria deixat de comentar.
Jo no busco els comentaris, encara que els agraeixo molt i els respecto i valoro l'esforç de fer-ne.

Moltes gràcies PERLA DE VELLUT pel teu comentari
L"has ben encertat. Bona deducció amb la teva acurada lectura.
Cordialment.
Rosa.

Molt agraïda pel teu comentari al meu relat de Per què...? És cert que és un relat trist, però la vida té alts i baixos, no tot són són flors i violes. L'important és acceptar-ho, aprendre les lliçons que en va donant, no guardar rencor i seguir endavant amb força i confiança.
Fins la propera PERLA DE VELLUT.
Rosa.

quina calma més gran que ens dona, com diu aquesta bellíssima cançó interpretada per Joan Isaac (https://www.viasona.cat/grup/joan-isaac/la-vida-al-sol/quina-calma-mes-gran-que-em-dona-la-mar), 'Quina calma més gran que em dona la mar'. Preciós poema. El mar és tant immens, tant gran, tant i tant... que cal abandonar-s'hi! Justament l'altre dia també llegia la traducció d'un poema d'un poeta grec, Khristianópulos que diu: "El mar és com l'amor: t'hi endinses i no saps si en sortiràs"!

Segueix fent tant bonica poesai 'Perla de vellut' i gràcies mil pel teu preciós comentari en el relat "Camí d'enlloc?", t'ho agraeixo moltíssim.

Seguim nedant, caminant, escrivint... Bona setmana!

No és pas que et vulgui raspallar, però mai havia llegit un poema tant vell dedicat a la mar. Llegint-lo, em faig creus, el primer que em vé al cap és que un poema con aquest hauria d'estar recollit en les millors antologies de poesia catalana. És un poema selecte, excels, d'un lirisme que et meravella. D'on vé la teva font d'inspiració? Ets un poeta de mena... Mercès per fer-nos fruir amb la lectura d'aquest petit joiell poètic teu. Nil.

Gràcies per haver comentat el relat de l'Illa de Vancouver. Certament, ningú havia dit res fins ara. Jo hi he viscut en aquella regió i és un lloc fantàstic. Bona nit Perla de Vellut. Cordialment, Magda.

Un sentit poema que parla de la mar amb bellíssimes paraules. És pura poesia. Felicitats!

Un Relat sensible. Innovar es quelcom creatiu i molt possitiu.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
.Salutacions molt cordials.

Bona vesprada perla de vellut,

Gràcies per els teus comentaris .

Els meus relats son molt pulits i amb molt vocabulari divers.

M' agradat molt e l teu últim relat, m' encantat llegir-lo.

Sempre dic que espero llegir-ne el teu pròxim relat, ja que l' espero amb il.lusió.

Per poder gaudir llegint-lo!

Una abraçada

Ens seguim llegint!

Noia Targarina

No se com ho fas però els teus escrits sempre m´agraden i trobo els meus petits petits

Encare no avía arribat a les cantades de mùsica, i aquest poema només llegirlo pareix que balles o t'engronxes amb la seua melodia!
M'agrada que parlis de la mar i el paisatge sempre amb la Pau i armonía que despren aquest vers! Enhorabona Perla de vellut! Un 10!

Bon dia, Perla de vellut:

Cantes a la mar amb una veu punyent la teua ànsia de llum.
Potser la trobis en qualsevol indret, però no et rendeixes d'analitzar aquest mar: les seues profunditats i les seues ombres.
Tot esdevé un misteri, que calma i alhora hi ha l'ànsia de no conformar-se i buscar més i més.

Una pugna espiritual en tota regla.

Mil abraçades,

Helena

Molt bona interpretació de la imatge, Perla de vellut. O una imatge que il·lustra molt bé el teu poema. Els versos del principi i del final m'agraden especialment, comença bé el poema i deixa bon regust de boca, té molt de sentiment.

...aquestes cantades del mar. He trobar molta profunditat en aquest poema, molta serenor. El diàleg amb el mar, el ritme de l'onatge...m'han agradat. Enhorabona per aquest poema Perla de Vellut. I moltes gràcies per llegir i comentar el meu relat. Cordialment, Magda.

He escoltat molt a gust, llegint, aquestes Cantades.
Un molt bon Relat, que connecta sensiblement.
Felicitats PERLA DE VELLUT.

Molt ben fet, el mar com a materialització de la vida espiritual, de tot el que és inefable, de tot allò de què no es pot parlar.
Personalment, aquesta imatge m'és una mica estranya; soc més de riu i prefereixo els bernats pescaires i els martinets blancs a les gavines, però a cadascú li pega per on li pega.
Hi ha imatges molt boniques, com els "caragols de la disciplina" i les "sirenes de la nit", en general, tota la poesia consisteix en un seguit d'imatges de molta profunditat emotiva.

Has traslladat el poema d'amor, aquesta vegada al mar, que fàcilment pots personificar a una dona. M'agrada que facis preguntes del què porta en el fons i també que del fons vagis a l'aparença, envoltada de gavines.

Un poema molt bonic.

de la mar, tant bella com el poema que has escrit. Immensitat, aromes, brisa, clamor, inspiració, el cant de les sirenes, el vol de les gavines.....

Preciós PERLA DE VELLUT.

Enhorabona.

Rosa.